29.09.2014 - 20:02
El Tribunal Constitucional espanyol (TC) s’ha reunit aquest vespre per admetre a tràmit els recursos del govern espanyol contra la llei de consultes catalana i el decret de convocatòria del 9-N. L’advocat de l’estat ha registrat les dues peticions al tribunal, que poc després ha fet un ple extraordinari d’una hora i deu minuts. Havent admès els recursos, la convocatòria ha estat suspesa cautelarment. Ha estat una resposta judicial molt més ràpida que no es preveia, per decisió del president del TC, Francisco Pérez de los Cobos.
La suspensió de la llei de consultes i el decret de convocatòria implica la suspensió de ‘totes les resolucions o actes dictats en aplicació de la norma i el decret recorreguts’, segons que consta en la nota informativa que ha emès el TC. Els magistrats, a més, justifiquen la celeritat amb què han actuat, que atribueixen al fet que són conscients ‘de la transcendència constitucional i política de les qüestions formulades, per al conjunt de la societat espanyola i, en particular, per a la catalana’.
L’advocat de l’estat espanyol ha registrat avui a les 13.15 els recursos d’inconstitucionalitat contra la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N, després d’haver estat signats pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Els recursos han arribat al Tribunal Constitucional aproximadament a un quart de dues del migdia, dues hores abans que tanqués el registre i quan feia poc que el consell de ministres hi havia donat el vist-i-plau.
Aquesta admissió a tràmit implica que la llei i el decret catalans resten suspesos, perquè en els recursos l’executiu de Mariano Rajoy hi ha inclòs la petició que s’apliqui l’article 161.2 de la constitució, que estableix que ‘la impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució objecte de recurs’.
De fet, el Tribunal Constitucional no ha decidit res en aquest punt del procés, sinó tan sols l’admissió a tràmit dels recursos ha d’acceptar obligatòriament.
Cinc mesos de suspensió?
Havent fet l’admissió a tràmit –i, per tant, suspeses automàticament la llei i la resolució–, el tribunal començarà les deliberacions. Mentrestant, el període de suspensió és de cinc mesos. Quan expiri aquest termini, si no ha emès sentència, pot ratificar aquesta suspensió o aixecar-la, però ja amb un raonament que justifiqui la decisió.
Tanmateix, podria accelerar aquestes deliberacions per poder emetre sentència abans del 9-N, de manera que la consulta quedés anul·lada, i no tan sols suspesa.
El precedent de la declaració de sobirania
El Tribunal Constitucional que ha decidit sobre els dos recursos és el mateix que ja va tombar per unanimitat la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya al març d’enguany, en una sentència en què acceptaven els arguments de l’estat i apuntaven que el principi que defineix Catalunya com a subjecte polític i jurídic –que era la base de la declaració– era ‘inconstitucional i nul’.
En canvi, aquella sentència obria una porta al dret de decidir, car deia que era constitucional sempre que no s’entengués com a dret d’autodeterminació i que se cerqués una reforma de la constitució des de l’ordenament i sense vulnerar els principis democràtics.
Aquesta és precisament la base del segon article del decret de convocatòria del 9-N, que diu que l’objecte de la consulta és saber l’opinió dels ciutadans perquè la Generalitat ‘pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon’.
Un tribunal amb majoria conservadora
El TC, presidit per l’ex-militant del PP Francisco Pérez de los Cobos, té una clara majoria conservadora, de set magistrats contra cinc del sector progressista. En un llibre titulat ‘Parva memoria’, Pérez de los Cobos criticava ‘l’onanisme de la política catalana’ i afirmava que el nacionalisme era ‘l’única ideologia capaç d seguir produint malsons’.
Del sector conservador, també en formen part Andrés Ollero, Ricardo Enríquez, Antonio Narváez, Juan José González Rivas, Pedro González-Trevijano i Santiago Martínez-Vares.
El sector progressista és configurat per Luis Ignacio Ortega Álvarez, Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio Xiol Ríos, la catalana Encarna Roca i Adela Asúa, que va ser la ponent que va redactar la sentència que anul·lava la declaració de sobirania del parlament.
Notícia relacionada:
El Tribunal Constitucional, l’àrbitre menys imparcial per al 9-N
