‘Somalilàndia necessita el reconeixement internacional’

Al món hi ha centenars de nacions i països, però menys de dos-cents són reconeguts per l’ONU. Entremig, amb tot, encara hi ha una desena d’estats fantasma, no inscrits a l’organització internacional, però amb reconeixement parcial d’alguns estats. Una bona part es troben a les fronteres europees de Rússia: Abkhàsia, Nagorno-Karabakh, Ossètia del Sud i Transdnístria. També hi ha els casos de Palestina i Taiwan, Kossovo, la República Turca del Nord de Xipre (només reconeguda per Turquia) i el de Somalilàndia, l’únic d’aquests estats de facto sense cap reconeixement internacional. En parlem amb el seu representant a Brussel·les, Mohamoud Abdi Daar.

–Com és el funcionament d’un país sense reconeixement?

–El fet és que Somalilàndia existeix. De fet, ha existit des de fa vint-i-tres anys com a país independent de facto. No té reconeixement, sí, però la gent va decidir de salvaguardar la independència de Somalilàndia i va començar a reconstruir el país després d’haver estat destruït per la dictadura del règim de Somàlia previ. Somailàndia ara mateix té totes les institucions: una estructura democràtica, un parlament, una cambra d’ancians, partits polítics que permeten a la població de participar en la democràcia… Resumint, té totes les institucions necessàries per a una categoria d’estat. Però malauradament fins ara no ha aconseguit el reconeixement de la comunitat internacional.

–Però la va tenir fa mig segle, quan el Regne Unit va marxar-ne, oi?

–Exactament. Cal recordar que el 1960, quan Somalilàndia i Somàlia van esdevenir independents, tots dos països tenien reconeixement de la comunitat internacional. Però després van decidir d’unir-se per a crear la República de Somàlia, el mateix 1960. La unió va durar quasi trenta anys, però a causa del règim dictactorial que es va imposar al país, la república se’n va anar en orris i consegüentment Somalilàndia va reclamar la seva antiga independència com a país autònom dins les seves antigues fronteres.

Ara demanem a la comunitat internacional que ens reconegui. La dificultat que tenim és que existim com a país independent sols de facto, i això genera molts problemes. Per exemple, no podem obtenir suport financer de la comunitat internacional (del Banc Mundial, de l’FMI i més institucions internacionals) per a llançar grans projectes de desenvolupament com ara aeroports, carreteres, ports… Són alguns dels problemes amb què topem per la manca de reconeixement.

Segonament, quan no tens reconeixement no ets és clar un estat plenament, el teu estat té limitacions i per això no som capaços de funcionar com un membre de ple dret de la comunitat internacional. En uns altres mots, no obtenim els beneficis de tenir un estat, els beneficis de la comunitat internacional. I per això lluitem ara i treballem amb tota la força per a convèncer la comunitat internacional que acordi reconeixement diplomàtic a Somalilàndia.

–No hi ha cap país que us reconegui, doncs?

–No, no tenim cap mena de reconeixement. Sí que tenim, és clar, com a país independent de facto, relacions de treball i comercials amb un cert nombre de països europeus, amb els EUA i amb organitzacions internacionals com ara agències especialitzades de l’ONU, la Unió Africana… Tenim acords independents respecte de Somàlia amb països europeus (el Regne Unit, Dinamarca…), amb la UE mateix i amb els EUA, que ens permeten de funcionar com un país de facto.

–Per tant, sí que us reconeixen parcialment.

–Sí, és clar. Però el que intentem és pressionar-los per a obtenir el reconeixement diplomàtic complet de la comunitat internacional, perquè considerem que com a estructura democràtica Somalilàndia pot ajudar la comunitat internacional en la lluita contra la pirateria, el fonamentalisme… De fet, ja fem molta feina per a la comunitat internacional en aquest sentit, perquè ens hem convertit en un territori molt segur i les nostres aigües són lliures de pirateria. De fet, permetem la navegació lliure de les aigües internacionals. Nosaltres complim la llei internacional.

–I no teniu cap conflicte armat amb Somàlia?

–No perquè estem situats estratègicament i tenim un fort sistema de seguretat. Disposem d’un exèrcit professional i un sistema de seguretat propi, tenim guàrdia costanera ajudada per alguns països europeus… Tenim, en resum, una infrastructura independent amb exèrcit, govern, parlament… Som un estat plenament funcional.

–Per què hi ha pau a Somalilàndia i no pas a Somàlia?

-Bé, històricament eren dues nacions diferents…

–…però parleu la mateixa llengua!

–Sí, parlem la mateixa llengua, però al mateix temps al segle XIX érem separats en dos estats: la nostra àrea era un protectorat britànic i Somàlia era sota l’autoritat italiana. Quan vam aconseguir la independència els dos territoris el 1960 vam decidir de fusionar-nos i ens vam convertir en una república reunificada. Però després de trenta anys tot va girar-se i vam decidir, al nord, de recuperar la nostra independència. Per tant, es pot dir que hi ha diferències històriques entre Somalilàndia i Somàlia. Aquí tenim institucions democràtiques, mentre que Somàlia fins ara no n’ha tingut ni en té. També fem eleccions, tenim un sistema lliure d’elecció de dirigents, un sistema parlamentari de govern, constitucions separades, monedes separades… Som dos països separats que no tenen res a veure en molts aspectes.

–Això explica, doncs, que a Somàlia hi hagi guerra i a Somalilàndia no?

–Sí, és una qüestió històrica: l’estructura social dels dos països ha estat històricament diferent. Al nostre territori sempre vam gestionar els afers locals, les qüestions domèstiques, independentment dels britànics, que hi exercien un domini indirecte. Els britànics, de fet, no van fer res en contra de les institucions indígenes, les van respectar i això ens va ajudar. En el cas de Somàlia, crec que el problema va ésser que les autoritats italianes no van respectar les institucions locals. Hi va haver molta centralització a Somàlia, mentre que a Somalilàndia hi havia un procés de descentralització, en què la gent tenia llibertat per a encarregar-se dels seus afers sota el sistema d’administració britànica. A Somalilàndia també teníem més educació, es podria dir, i un sistema legal molt bo. I, en tercer lloc, durant els trenta anys que vam estar units a Somàlia vam ser maltractats, hi va haver un gran nombre de violacions greus dels drets humans documentades per organitzacions internacionals com Human Rights Watch, Amnistia Internacional… Així que quan es va poder restablir Somalilàndia, la gent va pensar tenint en compte les experiències del passat i va optar per un sistema d’administració que funcionés bé. En canvi a Somàlia la guerra, que va començar ja fa vint anys, encara afecta moltes parts del país. Aquestes crec que són les principals diferències, relacionades amb aspectes institucionals, històrics, d’ambició de la població… La gent de Somalilàndia va patir durant la unió i va aprofitar aquestes lliçons històriques per a establir un nou sistema de govern. Per això funciona pacíficament, democràticament i econòmicament com una entitat a banda, com un país independent.

–Però sense reconeixement internacional…

–Exacte, i per això ara el volem aconseguir, perquè de fet ja fem molt per a la comunitat internacional, per exemple en el tema de la seguretat dels oceans, la llibertat i seguretat de navegació a la nostra àrea lliure de pirateria i d’extremisme religiós. Tenim força valors que ens permeten de cooperar amb la UE, amb els EUA, amb la resta de països europeus… Som de fet un país pacífic, modern, amb un govern musulmà moderat que ens permet d’esperar un futur millor i tenir una cooperació millor amb la comunitat internacional.

Somalilàndia és un país reeixit que vol aportat el seu òbol a resoldre els problemes de la Banya de l’Àfrica en termes de pau i reconciliació. Podem exercir un rol positiu per ajudar la comunitat internacional a resoldre aquests problemes, però se’ns hauria de concedir el reconeixement. Perquè amb el reconeixement podríem ésser encara més capaços d’ajudar la comunitat internacional.

–Una curiositat, si m’ho permeteu: teniu carnet o passaport de Somalilàndia? Sense reconeixement internacional, com podeu sortir del país o tornar-ne?

–Des que vam esdevenir un país independent de facto ens vam adonar que era important de tenir passaports propis i una moneda pròpia, també. Per això tenim la nostra moneda pròpia, protegida pels nostres bancs nacionals, perquè hi ha molt de comerç a la nostra àrea amb Europa i especialment amb els països del golf. Per exemple cada any exportem quatre o cinc milions de caps de bestiar a l’Aràbia Saudita i més països del golf. Som rics en aquesta mena de recursos, dels quals ens beneficiem, i per això vam establir amb èxit una moneda. I també per a facilitar el comerç vam imprimir passaports, que són utilitzats sobretot pels nostres comerciants i empresaris per anar a fora. Aquests passaports són acceptats pels països africans i àrabs veïns, però no per Somàlia, amb la qual no tenim relació. I a més a més hi ha mig milió de ciutadans del país vivint a l’estranger, principalment a la Gran Bretanya, el Canadà, els EUA, a Austràlia… i tenen passaports nacionals. Agraïm molt als països on hi ha refugiats de Somalilàndia no sols el fet d’acollir-los, sinó també de donar-nos passaports i carnets d’identitat. Jo, per exemple, en tinc de belgues.

–I si hom vol visitar Somalilàndia?

–Doncs cal un visat que es pot obtenir a les ambaixades i missions que tenim a Londres, Washington, Addis Abeba i Djibouti.