29.09.2014 - 12:49
El govern espanyol ja ha acordat els recursos contra la llei de consultes i contra la convocatòria del 9-N. Mariano Rajoy ha comparegut després de la reunió extraordinària del consell de ministres per fer una declaració institucional en què ha reiterat que la consulta no es podrà fer perquè és il·legal i ha avisat Mas que ‘qui ha posat en marxa això és responsable de les greus conseqüències que té.’ Rajoy ha insistit que la consulta no es pot fer perquè ‘la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, resideix en el poble espanyol en el seu conjunt’.
Rajoy ha arribat a dir que la consulta del 9-N és ‘profundament antidemocràtica’. Ho ha dit així: ‘És fals que el dret de votar i de decidir es pugui atribuir unilateralment a una comunitat negant-lo a la resta de la nació. Els qui esgrimeixen aquests arguments priva d’aquest dret al conjunt del poble espanyol. La consulta és profundament antidemocràtica’.
El president espanyol diu des d’un punt de vista tant jurídic com polític el seu executiu no pot actuar de cap altra manera que presentant aquests recursos, que ha recordat que des del moment en què el Tribunal Constitucional els admeti a tràmit implicaran la suspensió automàtica tant de la llei de consultes com del decret de convocatòria.
Rajoy ha declarat: ‘Lamento que el president de la Generalitat hagi convocat la consulta d’autodeterminació Va contra la llei, desborda la democràcia, divideix els catalans i els allunya d’Espanya i d’Europa i en perjudica el benestar i els condemna a la frustració animant-los a participar en una iniciativa que és il·legal i que per això no pot veure la llum.’
El president espanyol ha afegit que el seu executiu és obert al diàleg amb el govern de la Generalitat. I ha acabat dient que ‘crec que som a temps de redreçar el rumb’. ‘Estem oberts al diàleg, però sempre des de dins del respecte a la legalitat. És una condició inexcusable. Mentre sigui president la llei es respectarà en la seva integritat. Que tots els catalans i la resta d’espanyols estiguin tranquils. Tot el diàleg es farà dins de la llei’, ha reblat.
Els recursos han arribat al Tribunal Constitucional aproximadament a la una i quinze minuts del migdia, dues hores abans que tanqués el registre i poc després que el consell de ministres els donés el vist i plau.
La previsible admissió a tràmit dels recursos del govern espanyol suposarà la suspensió automàtica dels dos textos perquè l’executiu de Mariano Rajoy ha inclòs als seus escrits la petició que s’apliqui l’article 161.2 de la Constitució que implica que ‘la impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda’.
De fet, el Tribunal Constitucional no decideix res en aquest punt del procés, només l’admissió a tràmit dels recursos que, exceptuant si hi ha defecte de forma en els escrits, està obligat a acceptar.
Cinc mesos de suspensió
Un cop s’hagi fet l’admissió a tràmit -i per tant suspeses automàticament la Llei i la resolució- el Tribunal pot començar les deliberacions. Mentrestant, el període de suspensió és de cinc mesos. Quan expiri aquest termini, si no ha emès sentència, pot ratificar o aixecar aquesta suspensió, però ja amb un raonament que justifiqui la seva decisió.
El TC, però, podria accelerar aquestes deliberacions per poder emetre sentència abans del 9-N, de manera que la consulta quedi anul·lada, i no ja només suspesa, abans de la data en què s’ha de produir.
El precedent de la declaració de sobirania
El Tribunal Constitucional que decidirà sobre els dos recursos és el mateix que ja va tombar per unanimitat la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya al març d’aquest any, en una sentència on acceptaven els arguments de l’Estat i apuntaven que el principi que defineix Catalunya com a subjecte polític i jurídic- que era la base de la declaració- era ‘inconstitucional i nul’.
En canvi, aquella sentència obria una porta al ‘dret a decidir’ i deia que és constitucional sempre que no s’entengui com e dret d’autodeterminació i que es busqui una reforma de la Constitució des de l’ordenament i sense vulnerar els principis democràtics.
Aquesta és precisament la base del segon article del decret de convocatòria del 9-N, que diu que l’objecte de la consulta és conèixer l’opinió dels ciutadans perquè la Generalitat ‘pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon’.
Un tribunal amb majoria conservadora
El TC, presidit per l’exmilitant del PP Francisco Pérez de los Cobos, té una clara majoria conservadora de set magistrats contra cinc del sector progressista. Pérez de los Cobos, que al seu llibre ‘Parva memoria’ criticava ‘l’onanisme de la política catalana’ i afirmava que el nacionalisme és ‘l’única ideologia capaç d seguir produint malsons’.
Pérez de los Cobos lidera el sector que conformen els també conservadors Andrés Ollero, Ricardo Enríquez, Antonio Narváez, Juan José González Rivas. Pedro González-Trevijano i Santiago Martínez-Vares.
Al sector progressista hi figuren Luis Ignacio Ortega Álvarez, Fernando Valdés Dal-Ré, Juam Antonio Xiol Ríos, Adela Asúa, que va ser la ponent que va redactar la sentència que anul·lava la declaració de sobirania del Parlament, i la catalana Encarna Roca.
Més informació:
