26.09.2014 - 18:36
L’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol ha respost amb molta virulència les intervencions dels portaveus dels grups parlamentaris a la comissió d’Afers Institucionals, que l’interrogava per la confessió de frau fiscal que va fer el juliol. Pujol ha renyat especialment el president de C’s, Albert Rivera, i la del PP, Alícia Sánchez-Camacho. Pujol ha reivindicat que ell s’ha ‘despullat’ davant de l’opinió pública, i va decidir fer-ho perquè tenia una ‘necessitat moral’. També ha remarcat que no tenia cap obligació de comparèixer al parlament, i més després que la cambra catalana el reprovés la setmana passada abans de sentir les seves declaracions. Així mateix, ha subratllat que la seva compareixença era sobre un dipòsit a l’estranger, i no sobre altres qüestions relatives als seus governs.
Podeu veure la resposta de Pujol ací:
‘Decisions que es prenen en un segon poden condicionar tota una vida’
Pujol ha fet la seva intervenció inicial –d’una mitja hora– en la compareixença a la comissió d’Afers Institucionals del parlament per donar explicacions sobre la confessió que va fer el juliol d’un delicte de frau fiscal de la seva família. Pujol ha volgut explicar la història dels diners que, segons ell, va deixar-li el seu pare a l’estranger ‘per si algun dia heu de marxar’. L’ex-president ha explicat qui era el seu pare, quina relació va tenir amb ell i quina era la procedència d’aquells diners.
Podeu veure la primera intervenció íntegra ací:
‘És una història molt llarga, però l’he d’exlicar bé. No hi ha hagut corrupció ni tracte de favor’, ha dit Pujol. I ha explicat els origens del seu pare, el seu ascens econòmic i social, el seu poder econòmic i la seva por davant del compromís polític d’ell mateix, l’ex-president.
Pujol ha confirmat el que ja havien publicat alguns mitjans de comunicació al voltant de la fortuna que va fer el seu pare. Florenci Pujol es va fer ric col·laborant als anys 50 amb la indústria cotonera catalana important dòlars. La seva tasca era comprar els dòlars a Tànger, ja que a l’Espanya franquista s’impedia la cotització lliure de divises i els dòlars eren escassos. Ho va fer amb ‘plena complicitat’ del món cotoner i, sobretot, ‘amb la complicitat més o menys encoberta de les autoritats monetàries espanyoles’.
Per a la indústria del cotó era imprescindible disposar de dòlars perquè, segons ha explicat l’expresident del Govern, era necessari comprar el cotó dels Estats Units i d’Egipte, de millor qualitat i més abundant que el d’Andalusia i a tots dos països exigien dòlars per fer les transaccions.
Gràcies a les operacions en borsa i a la compra venda de dòlars, Florenci Pujol va esdevenir un home ‘ric’ i, per extensió, també ho va esdevenir la seva família.
Pujol ha estat contundent sobre la seva actuació política a la presidència de la Generalitat: ‘La tinença de diners a l’estranger pot ser criticada, però no es pot dir que siguin d’origen il·lícit. Puc dir rotundament que jo no he estat un polític corrupte. No he rebut mai diners a canvi d’una decisió administrativa o política. Per la feina que he fet, no he cobrat mai res llevat del meu sou de president.’
Ha reconegut que ell tenia molts diners abans d’entrar en política institucional: ‘Sense embuts es pot dir que jo, a la dècada dels setanta, era un home amb diners. Molts diners. Després ja no en vaig tenir mai tants. Quan vaig accedir al poder polític, ja no vaig tenir mai tants diners. El meu projecte ha estat fer país, construir Catalunya.’
I ha explicat la situació de desconfiança del seu pare envers ell: ‘El meu pare considerava que jo no li feia prou cas i li va dir a la meva dona que deixava diners per a la nostra seguretat. “Pel dia que us n’hagueu d’anar”, deia en una carta adreçada a la meva dona. Sabia que el meu compromís polític era irrenunciable. Aquells diners no eren un racó per incrementar-lo. Eren per superar la situació si arribava un mal moment. Per si un dia anaven maldades econòmiques o polítiques.’
I ha afegit: ‘Jo no vaig decidir fer política per fer diners. De diners ja en tenia. Les meves declaracions de renda eren molt altres aquells anys. A nivell econòmic jo hi vaig perdre molt.’
I ha concretat la quantitat de diners que el seu pare va deixar a la família: ‘Parlem de 140 milions de pessetes en dòlars a l’estranger. El valor va augmentar amb les devaluacions. No significava més poder adquisitiu, però sí que eren més pessetes.’
I ha explicat la seva voluntat de quedar al marge d’aquells diners: ‘Davant de la meva decisió de no ocupar-me d’aquells diners, el meu pare va decidir que d’aquells diners se n’ocupessin dos amics seus. Era el moment del 23-F i la Loapa. Eren temps de molta pressió. Jo estava molt pressionat. Després es va decidir que dels diners se n’ocupés un fill meu. I jo encara en vaig voler quedar més al marge. He estat sempre al marge del que s’ha fet. Però comprenc la crítica que se’m pot fer. De vegades, decisions que es prenen en un segon poden condicionar tota una vida. I això és el què passa ara.’
I ha tancat la intervenció amb aquesta frase: ‘Avui, en compliment d’un deure dolorós, no obligatori, però per mi obligat, he explicat aquesta història que comença els anys cinquanta.’
