26.09.2014 - 06:00
Marcel Barrera (Barcelona, 1969). És periodista, ha treballat al diari El Punt i ara és cap de redacció de Zirkolika, una revista especialitzada en circ. El que destaca més al seu bloc (Bloc de Circ) darrerament és el rebuig a la modificació de la llei de protecció dels animals que hi podria haver properament. CiU, ERC, PSC, ICV i CUP són els partits que han impulsat la modificació que prohibiria els animals al circ. Barrera es queixa que no s’hagin tingut en compte les companyies de circ a l’hora d’impulsar-la. ‘No hi ha cap cas de maltractament d’animals que hagi afectat el circ’, explica i afegeix que ‘al circ hi ha relacions molt intenses entre els animals i les persones’. Ara espera que el procés sobiranista provoqui unes eleccions anticipades, un fet que paralitzaria els tràmits de la llei.
—Quina és la vostra opinió respecte la llei que prohibiria els animals al circ?
—Al meu bloc intento expressar el rebuig que hi ha respecte aquesta modificació de la llei. És una proposta de llei que es va fer sense consultar-ho amb cap companyia de circ ni cap artista, d’esquenea al món del circ. És un pacte que van fer els partits polítics amb una associació animalista per tirar-ho endavant. Si es fa una llei que afecta tan directament el món del circ, s’hauria d’haver consultat al sector, com a mínim. La proposició de llei, a més, es fan referències a les companyies del circ com si fossin autèntics criminals. Es diu que maltracten els animals, que no els donen aigua ni menjar, que els castiguen per ensinistrar-los. Des del meu punt de vista, són coses forasenyades. Ni hi ha cap argument que ho justifiqui. I, que jo conegui, no hi ha cap cas de maltractament d’animals que hagi afectat el circ amb animals.
—Com es tracten els animals al circ?
—De tots els circs que he conegut que treballen amb animals mai he vist cap maltractament. A Montecarlo, als lleons els posen calefacció perquè no tinguin fred. El circ Raluy, que treballa amb animals, quan estava a l’Àfrica, al Camerún, va adoptar dos goril·les perquè els caçadors furtius no els matessin. Ho van fer per salvar-los. Al circ hi ha relacions molt intenses entre els animals i les persones. I aquesta llei vol prohibir tot això. Em sembla una barrabassada. La proposta de llei no s’ajusta a la realitat que jo he vist.
—Si s’aprova la llei, els animals al circ no estarien permesos de cap de les maneres?
—No, Catalunya seria el primer lloc d’Europa i no sé si del món on els crics no podrien treure ni un sol animal. Ni gossos, ni cavalls… Em sembla que fins i tot prohibirien a la puça del Tortell Poltrona…! I vindrien els Mossos d’Esquadra a veure si la puça és de veritat o no…. [ironitza].
—Així, enlloc més del món no hi ha una regulació similar?
—A Bèlgica s’han prohibit els números d’animals salvatges. A França, el que hi ha és una regulació, que determnina quants metres quadrats han de tenir les feres quan el circ està instal·lat a una ciutat, quants cuidadors ha de tenir, quantes hores han de passar com a màxim en transport, etc.
—Al teatre es pdrien emprar animals si s’aprova la llei?
—Aquesta és la qüestió. La llei discrimina clarament el circ perquè fa referència només als circs i no a espectacles que es puguin fer en teatres o en llocs a l’aire lliure. També hi h espectacles equestres, també´hi ha curses a hípiques, que són olímpiques… Només al circ.
Fa poc aquí es van prohibir els toros, però darrera hi havia una ILP i milers de firmes. No hi ha un clamor popular que demana que no hi hagi circ amb animals.
—Però els animals al circ no sóc lliures i se’ls fa fer tot d’activitats. Què diríeu als animalistes que opinen això?
—Els diria que vagin a Montecarlo hi vegin el número amb el cavall. Hi ha una relació entre l’animal i l’ensinistrador que és fraternal, amical i absolutament espontània. No té res a veure amb la imatge que es dóna de maltractament. Els animals al circ se’ls anomena animals-artistes perquè se’ls considera un membre més de la família. El domador està sempre molt pendent dels animals. Quan s’acaba una funció, els domadors no surten mai a la pista a saludar perquè estan amb els animals.
—Sou favorable a la consulta del 9 de novembre però alhora els partits que la defensen són els mateixos que volen prohibir els animals al circ. Us sentiu còmode?
—Jo tinc una mica el cor dividit, perquè jo vull que es faci la consulta, però són els partits que hi estan a favor que volen tirar endavant aquesta llei. Però és que aquests partits han considerat que és un tema residual i minoritari i que no hi hauria cap resposta. Però no és així. A l’any 2013 a Catalunya hi havia cinc companyies de circ que feien números amb animals. Crec que van fer seguidisme de les associacions animalistes sense valorar-ho.
—Com seria el circ sense animals?
—El circ amb animals se n’hauria d’anar a València o a Perpinyà. A València el circ amb animals està molt viu. En un dels circs hi havia 25 feres. Les companyies de circ protesten marxant dels llocs, i és el que haurien de fer. La gent hauria de veure els números d’animals que es fan a Europa, per no quedar-se amb la imatge de fa quaranta anys.
—Per què teniu aquesta vinculació amb el circ?
—No ho sé segur, però de petit jo vivia molt a prop de la plaça de toros Monumental i allà sempre s’hi instal·laven molts circs. Quan passava amb el bus per allà, em quedava fascinat. I de gran he traslladat la fascinació a la meva professió.
—Quin és el tipus d’espectacle de circ que t’agrada més?
—Quedaria molt bé dir els animals, però crec que el que fascina més a la gent que va al circ són els números aeris i els números de trapezis volants. Tenen una màgia, energia, força, habilitat i poesia que són difícils de comparar amb qualsevol altra art escènica viva. Em quedaria amb el trapezi volant.
—I els pallassos?
—Sí, és un element força imprescindible. I a Catalunya si tenim alguna cosa bona a nivell artístic són els pallassos. He viatjat força i aquí el nivell de pallassos és molt alt, amb el Tortell Poltrona, el Joan Montanyès, el Guillem Albà, la Pepa Plana, el Toti Toronell… Tenim un tresor que em sembla que no està massa ben valorat.
—I el ‘Bloc de circ‘, com és que el vàreu obrir?
—El vaig obrir el mateix any que vaig deixar el diari El Punt, on ja havia escrit crítiques de circ. En deixar-lo, el bloc era la via per publicar tot allò sobre el circ.
—Què us agrada de VilaWeb?
—Destacaria el periodisme compromès que fa, també sincer i honest. Però`no és gens de trinxera. I també m’agrada la comunitat que crea al voltant dels continguts que té. És un referent per estar infromat de tot el que passa a nivell polític a Catalunya. I els articles del Vicent Partal són una guia.
I una altra cosa que m’agrada és el salt qualitatiu que hi ha hagut amb el canvi de plataforma dels blocs.
Llegiu ací totes les entrevistes als blocaires de VilaWeb.
