27.09.2014 - 06:00
La proposta del govern francès per a reorganitzar i reduir el mapa territorial estatal, feta pública el juny passat, ha generat un gran descontentament a la Bretanya, on les principals institucions menen una llarga campanya en favor de la inclusió del departament del Loira Atlàntic, amb la capital bretona històrica inclosa, Nantes, a la Regió de la Bretanya. La negativa del govern de Manuel Valls d’incloure aquesta petició majoritària a la reforma ha generat una allau de manifestacions, com la que es fa avui a Nantes.
És convocada, com les anteriors, per les organitzacions Bretanya Reunida i 44=Breizh i els partits Unió Democràtica Bretona i Partit Bretó, ‘amb cinc vegades més de manifestants’. Entre les demandes de les entitats organitzadores, com 44=Breizh, hi ha la de convocar un referèndum sobre la reunificació de la Bretanya.
Diada de Normandia
Mentre a Nantes les forces polítiques, socials i econòmiques es manifesten en contra de la reforma territorial francesa, a la veïna Normandia avui mateix celebren la segona Festa dels Normands amb la satisfacció que la vella reivindicació de la unificació de les regions de l’Alta Normandia i la Baixa Normandia sí que és prevista en els plans de Valls.
La festa enguany té lloc el 27, 28 i 29 de setembre, al voltant de la festivitat del patró nacional Sant Miquel, amb activitats de reivindicació cultural i nacional normanda en desenes de municipis de tot el país.
La iniciativa, engegada l’any passat, va captivar entitats, centres escolars, institucions i administracions dels cinc departaments en què es divideix Normandia a l’estat francès (agrupats en dues regions, l’Alta Normandia i la Baixa Normandia), a més de les illes Anglonormandes del canal de la Mànega, uns territoris dependents de la Corona britànica on la gent gran encara conserva el parlar normand.
El normand, en efecte, és una de les llengües d’oïl sense reconeixement explícit ni a Normandia ni a les illes del Canal: només a la de Jersey, l’anglès comparteix oficialitat amb el francès (com a llengua de cultura, tal com passa a Aosta), tot i que la parla local, el jerseiès, és d’origen normand. També són d’origen normand moltes paraules integrades a l’anglès arran de la invasió d’Anglaterra encapçalada per Guillem el Conqueridor, el 1066.
