22.09.2014 - 19:12
Més de 300 municipis, entre els quals Barcelona, aproven avui la moció que l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han impulsat en suport a la convocatòria de la consulta i durant aquesta setmana seràn 666 com a mínim els municipis que celebraran plens, ordinaris o extraordinaris, per debatre-la i aprovar-la. Es tracta d’un 70% dels ajuntaments catalans, que equival al 72% de la població del Principat. Els presidents de les dues entitats municipalistes, Miquel Buch i Josep Maria Vila d’Abadal, han explicat que el degoteig d’ajuntaments que s’hi adhereixen és constant i que el nombre total creixerà.
Barcelona, amb la consulta
L’ajuntament de Barcelona és una de les ciutats amb pes que col·laborarà amb la consulta del 9 de novembre. Avui el plenari ha aprovat amb 21 vots a favor i 12 contraris una moció de suport a la consulta, presentada pels grups de CiU, ICV-EUiA i Unitat per Barcelona. ‘Ens comprometem a garantir la llibertat indiviudal i el procés democràtic. I les eines necessàries per fer possible la consulta. Tenim una majoria per exercir el dret de decidir’, ha declarat el batlle de Barcelona, Xavier Trias.
Ha estat una sessió que ha durat poc més d’una hora i on la votació s’ha fet de manera ‘nominal’ a petició del Partit Popular. És a dir, que cada regidor ha dit en veu alta el seu vot quan s’ha cridat en veu alta el seu nom, seguint un ordre alfabètic. Després de la sessió, els partits a favor de la moció i les personalitats que han assistit de públic a la tribuna de convidats, i que s’han fet després una foto de grup al Saló de Cent. Entre aquestes hi havia la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega; l’expresident del Parlament i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch; la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, o el vicepresident d’Òmnium Cultural, Vicent Sanchis.
El PSC es planta
La sessió plenària ha començat amb un fet inesperat. L’anunci, a pocs minuts de l’inici del debat, que només la direcció del grup municipal socialista -el president, la portaveu i la portaveu adjunta-, participarien a la sessió plenària, mentre que la resta de regidors i regidora estarien a la tribuna reservada al públic i, per tant, no votarien. D’aquesta manera es volia protestar per les ‘formes’ emprades per el que anomenen ‘bloc sobiranista’. D’una banda perquè es va proposar un ‘text alternatiu’ a la Junta de Portaveus ‘que se’ns va negar’, ha explicat el president del grup del PSC, Gabriel Colomé. De l’altra, que a pocs minuts del ple se’ls notifiqués que no s’acceptaven les esmenes entrades pels socialistes.
El partit ha interpretat que el ple d’aquest dilluns era una ple ‘per a l’adhesió’ a la moció a favor del 9-N i amb aquest gest han volgut expressar que ‘no som unionistes ni som secessionistes: som federals’, ha dit Colomé. ‘Estem en contra dels blocs del ‘No’ i del ‘Sí’. ‘Nosaltres diem ‘Sí’ al matís i al diàleg, però avui ha estat impossible’, ha afegit. ‘Des de la responsabilitat institucional, la direcció votarà un ‘No’ federal’, ha conclòs durant la seva intervenció al ple.
Advertència del PP
El president del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha qüestionat ‘l’urgència’ per celebrar el ple quan encara no està ni convocada la consulta. Ha afegit que la convocatòria ‘és una gran irresponsabilitat’, a més ‘d’il·legal’, fent extensiu aquest advertiment a l’alcalde Xavier Trias. ‘Se situarà fora de la llei i haurà d’assumir la seva responsabilitat’, ha assenyalat. ‘És que hem de millorar coses de la relació entre Catalunya i Espanya’, ha reconegut el dirigent popular. ‘Però també és cert que no es pot plantejar des de la ruptura, la divisió i l’enfrontament com vostès fan’, ha subratllat.
Contingut de la moció
La moció que debatran i votaran més de 600 municipis acorda mostrar a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014 ‘per decidir lliurement el futur de Catalunya’. Un suport que s’estén president i al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als partits polítics que hi estan a favor. El text constata la ‘materialització’ de la consulta ‘dins el marc legal que és la Llei consultes populars no referendàries i participació ciutadans’, ja que respon ‘a la voluntat majoritària del poble català i dels seus representants’.
L’acord es comunicarà en el període de cinc dies, des de la seva aprovació, al president de la Generalitat i a la presidenta del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris. Per la seva banda, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) seran els encarregats de trametre’ls de forma conjunta al president del govern espanyol, al president del Congrés dels Diputats, al secretari general de les Nacions Unides, al president del Parlament Europeu, al president del Consell de la UE i al president de la Comissió Europea.
Degoteig de noves adhesions
Amb Barcelona s’afegeixen aquest dilluns els ajuntaments de Sant Vicenç dels Horts, Manresa, Vic, Balaguer, Cervera, La Seu d’Urgell, Reus, Tortosa, Girona, Figueres i la Diputació de Lleida, entre més consistoris i ens municipals. Però hem d’anar fins al Baix Ebre per trobar el municipi més ‘ràpid’ a l’hora d’aprovar la moció. Es tracta de l’Aldea. Divendres, només dues hores després de l’aprovació de la llei de consultes al Parlament, tots els grups municipals a l’Ajuntament -CiU, ERC i PSC-, donaven ple suport a la moció i, per tant, a la consulta. La coincidència amb la celebració d’un ple ordinari a la localitat va fer que s’inclogués, per la via d’urgència, la moció impulsada per l’AMI i l’AMC.
Informació relacionada:
L’onada de suport municipal al 9-N força els socialistes a posicionar-se
