18.09.2014 - 06:00
L’11 de setembre es commemora la caiguda de la ciutat de Barcelona el 1714 en mans de les tropes de Felip de Borbó, després de més d’un any de setge. L’heroica resistència de la ciutat va convertir la data en la diada nacional de Catalunya, tot i que no va ser l’últim bastió austriacista a caure durant la guerra de Successió. Al centre de Catalunya, el castell de Cardona va resistir l’embat borbònic fins el 18 de setembre, quan va haver de capitular sense ser expugnada com a condició imposada a la rendició de Barcelona i per salvaguardar la vida dels ciutadans del cap i casal.
La vila de Cardona és, per això, un dels grans símbols de la resistència catalana durant la guerra de Successió al tron hispànic. I no sols perquè va ésser l’últim baluard a rendir-se, sinó perquè el seu castell va ser ben present en tots els episodis del conflicte i mai no va poder ser vençut.
Així, Cardona va resultar clau en l’alçament austriacista de la Catalunya central el 1705. Ho va tornar a ser com a primera referència del front des del 1707, quan Lleida va caure en mans borbòniques. I el 1711, l’intent hispano-francès de conquerir la plaça, amb un setge de més d’un mes i quinze mil soldats, va fracassar i va servir per a garantir la conservació de Barcelona durant més de dos anys.
L’estiu del 1713, Cardona es va tornar a comprometre amb la defensa del Principat i s’hi va penjar una bandera negra amb el lema ‘Viurem lliures o morirem’. Durant els catorze mesos de setge de la capital, Barcelona va poder resistir perquè disposava de Mallorca –d’on provenien la farina, la pólvora, la correspondència i tota mena de proveïments– i de Cardona –des d’on s’organitzava la defensa del rerepaís i es perseguien les forces borbòniques.
El 18 de setembre de 1714, una setmana després de la caiguda de Barcelona, el comandant de la plaça, el coronel Manuel Desvalls i de Vergós, va obtenir una capitulació que garantia la llibertat de tots els defensors i de tots els fusellers de muntanya disseminats pel país, la tornada a casa dels soldats i la fugida a l’exili dels oficials prop de l’emperador Carles VI, on van exercir tant en la milícia com en l’administració.
Informació relacionada:
Bloc Serrallonga: Algú pensa en el 26 d’octubre?
