17.09.2014 - 06:00
A l’àrea metropolitana de Glasgow hi viu pràcticament la meitat de la població escocesa. I també bona part de la classe obrera. Per això la ciutat ha esdevingut l’autèntic camp de batalla, tant per a la campanya del sí com per a la del no. Als barris obrers de Glasgow, amb índexs de pobresa alarmants, els laboristes –i l’abstenció– hi han guanyat sempre, però aquesta vegada la gent que hi viu no sembla voler seguir les directrius del partit: segons les enquestes, votaran majoritàriament sí al referèndum de demà, en una reacció que molts mitjans escocesos troben sorprenent i inesperada, i que ha fet capgirar els sondatges.
‘Han votat tota la vida el Partit Laborista i han vist que no canviava res’
‘Han votat tota la vida el Partit Laborista i han vist que no canviava res; ara en canvi senten que el referèndum és la primera oportunitat de fer un canvi positiu, un canvi que depèn directament d’ells mateixos’, m’explica el periodista Paul Kavanagh. Amb ell he visitat un d’aquests barris, Shettleston, d’on és fill, i hem acompanyat un grup de voluntaris de la campanya pel sí en un porta-a-porta.
‘Sóc més a prop del sí que no pas del no; no al cent per cent, però clarament més a prop de votar que sí’, diu la Mary, veïna de Swinton, la zona de Shettleston amb més indecisos i també més benestant. És la resposta que ha donat a en Conan, un dels voluntaris que li han trucat a la porta. En Robert, un altre veí de la zona, assegura que també votarà que sí, igual com la Rose i com la majoria de ciutadans que ahir al matí van rebre la visita dels activistes. ‘Alguns ens han dit que votarien que no, però són pocs, i alguns altres encara no ho han decidit’, explica en Conan, quan ja fa quasi una hora que no para de picar timbres.
Saben que el vot d’aquests ciutadans pot fer decantar el referèndum, cada vegada més igualat. I per això han concentrat la campanya en aquests carrers els dies abans de la votació. I també per això ningú no se sorprèn quan, mentre conversem a la vorera i recomptem la particular enquesta del matí, un grup de cinc voluntaris amb paperetes i pamflets de ‘No, thanks’ ens passen pel costat i truquen a les mateixes portes. ‘La campanya s’intensifica’, em diu en Conan mentre els saluda cordialment. Ells responen amb un somriure i una elegància que, pel cap baix, xoca. El civisme i el joc net que han impregnat tota la campanya, sobretot al carrer més que no pas a les tribunes polítiques, es palpa fins i tot aquí, al barri de Shettleston, un dels més degradats de Glasgow.
‘Espero que els catalans seguiu el mateix camí que nosaltres’
Entre porta i porta, em demanen per Catalunya i pel ‘nostre referèndum’. Faig cara de circumstàncies i els explico allò que ja saben, que el govern espanyol s’ha emmarranat a no deixar-nos votar i que ningú no sap què passarà. ‘És una pena això que us passa, no s’entén. Hauríeu de poder votar com nosaltres’, em diuen. Assenteixo mentre travessem un jardinet de Queensby Road per encarar un altre timbre. ‘Espero que vosaltres, els catalans, seguiu el mateix camí que nosaltres’, diu en Robert, un dels veïns de Queensby, des de la porta de casa seva. ‘I no tan sols vosaltres, sinó totes aquelles regions que veuen com algú decideix què han de fer i de dir des de tres-centes milles de distància.’ Els dic adéu i demano el camí cap a l’estació de tren de Easterhouse. ‘Cap allà, a dos minuts… Ep, no defalliu, eh, ja veus que és possible.’ Doncs això, penso, mentre quasi m’entrebanco cercant les monedes per comprar el bitllet.
Més cròniques des d’Escòcia:
‘No em puc imaginar que algú prohibeixi un referèndum’
‘Merkel dirà a Rajoy que no faci el ximple amb Escòcia’
Més informació:
Nervis al govern espanyol la vigília del referèndum d’Escòcia
Les preguntes clau del referèndum d’Escòcia
Xavier Solano: ‘Escòcia ja ha guanyat’
Editorial de Vicent Partal: Espanya negocia amb Escòcia: una gran notícia
Cameron, Miliband i Clegg signen un compromís de més autogovern a la portada d’un diari escocès
Els vídeos més divertits i compartits de la campanya del sí a Escòcia
