17.09.2014 - 06:00
La participació del CCCB en la commemoració del Tricentenari de 1714 es concreta aquests dies en el programa ‘Sota setge‘, amb una colla d’activitats per a reflexionar sobre la noció de setge en el món actual. La pervivència dels setges militars amb formes diverses, confrontada amb l’accés geogràfic i informatiu sense precedents de la població és una de les reflexions que suggereix la proposta, dirigida per Chus Martínez. El programa inclou dues peces audiovisuals dels artistes Mariam Ghani (Afganistan) i Omer Fast (Israel), i una sèrie de converses i debats amb periodistes i investigadors entorn d’aspectes característics dels setges contemporanis.
Mariam Ghani, directora i escriptora afganesa que viu a Nova York, va crear la instal·lació audiovisual ‘Una breu història de ruïnes (2011-12)’ per a la fira Documenta 2012 de Kassel, Alemanya. Ho va fer a partir de les preguntes que suggeria aquell any la fira: ‘Com treballa una comunitat artística en un context de setge?’
La instal·lació és integrada per una doble projecció, a fi d’explicar paral·lelament la història de dos edificis: el palau Dar ul-Aman de Kabul i el museu Fridericianum, seu central de la Documenta des del 1955.
Segons que explica Ghani a l’ACN, tots dos edificis van ser creats en moments ‘d’obertura de la societat’. En el cas de l’afganès, avui en ruïnes, va ser construït el 1929 en el projecte d’un rei reformista de construir un nou model de ciutat. Pel que fa al Fridericianum –víctima del bombardament aliat a Kassel el 1943 i reconstruït més tard–, havia estat alçat a final del segle XVIII com el primer museu púbic d’Europa.
D’una altra banda, Ghani vol mostrar cadascun dels dos edificis com el ‘fantasma’ de l’altre, per explicar la història compartida de destruccions i reconstruccions i, en l’actualitat, allò que l’un hauria pogut ser i no ha estat (Dar ul-Aman) i allò que l’altre hauria pogut acabar essent si no s’hi hagués intervingut (Fridericianum).
La segona videoinstal·lació de ‘Sota setge’ és d’Omer Fast i es titula ‘Millor a mil cinc-cents metres’ (2011). Reputat videoartista, Fast simula una entrevista amb un ex-operador de ‘drones’ nord-americà que va treballar a l’Afganistan. A través del seu relat, l’espectador és testimoni del poder destructiu d’aquesta tecnologia.
Per la comissària, Chus Martínez, tots dos treballs serveixen per a fer veure al públic com l’art contemporani ajuda a mostrar certs temes ‘que a vegades veiem més locals’. A més, destaca que són dues obres ‘molt literals’ en la idea que transmeten de ‘la ciutat sota perill, la societat sota perill’.
Segons Martínez, s’ha intentat pensar de quines maneres ‘el nostre sentit de llibertat es troba sota setge’: ‘El poder de la nostra societat de conèixer la geografia com mai contrasta amb el fet que hi ha molts llocs on no podem anar o hi ha risc, com ara l’Orient Mitjà o l’Afganistan, una zona ocupada militarment.’
A banda les dues videoinstal·lacions, el programa d’activitats inclou també unes converses al voltant del setge contemporani. Dues sessions de debat giraran entorn dels aspectes concrets que revolucionen la noció clàssica del terme, i una altra es dedicarà a un dels setges més paradigmàtics de l’actualitat, el setge permanent a la franja de Gaza. També s’ha programat una sessió dedicada al ‘setge informatiu’ a Síria.
