Xavier Solano: ‘Escòcia ja ha guanyat’

‘Els partits polítics britànics tampoc no accepten l’status quo. A partir d’ara, tot canviarà.’ Xavier Solano, ex-delegat del govern de Catalunya al Regne Unit i assessor de l’Scottish National Party (SNP) al parlament britànic, està convençut que, tant si demà guanya el sí com si guanya el no, el futur d’Escòcia ja ha fet un tomb radical. Les últimes enquestes fan preveure un resultat ajustat i, de tota manera, tots els líders unionistes han promès públicament més autogovern si guanya el no. D’ençà del març del 2013, quan Salmond va convocar el referèndum, Solano s’ha mostrat convençut que guanyaria el sí. En aquesta entrevista, un dia abans de la convocatòria, es referma: ‘Els escocesos finalment s’han adonat que és una oportunitat única. Han començat a capgirar la seva manca d’autoestima històrica.’

—D’ençà que Salmond va anunciar el referèndum, que heu dit que guanyaria el sí. Com ho veieu ara?
—Jo crec que guanyarem. A l’Scottish National Party (SNP) els ànims han anat canviant i ara tenim la moral alta. La gent d’Escòcia finalment s’ha adonat que és una oportunitat única. Hi ha una qüestió clau: els escocesos han començat a capgirar la seva manca d’autoestima històrica.

—Com us l’imagineu, l’endemà del referèndum?
—Passi què passi, serà una celebració, perquè el futur d’Escòcia l’hauran decidit els ciutadans. De fet, Escòcia ja ha guanyat. Els partits polítics britànics tampoc no accepten l’status quo. A partir d’ara, tot canviarà. És clar, si guanya el sí les negociacions se centraran sobretot en l’entrada a la Unió Europea. Si guanya el no, l’SNP treballarà perquè els poders transferits des de Londres determinin el bon funcionament de l’economia i el benestar del país.

—Com creieu que reaccionaran els partits pro-consulta catalans?
—Desitjaran bona sort a Escòcia, sigui quin sigui el resultat, i continuaran treballant perquè les relacions amb el Regne Unit i Escòcia siguin òptimes. La millor manera com Escòcia pot ajudar Catalunya és aconseguint la independència. Començaria un procés d’ampliació interna de la Unió Europea, amb diferències i similituds, però en tot cas seria un precedent. De fet, si els escocesos opten pel sí canviaria la seva història, la d’Europa i la del món!

—Tanmateix, l’Scottish National Party (SNP) evita que el relacionin amb el procés català.
—Això no és cert. Això que passa a Escòcia té ressò mundial. L’SNP té un objectiu molt clar: la independència d’Escòcia. Per aconseguir-ho, cal treballar perquè els votants optin pel sí i no pas explicar la campanya a la resta del món. Si ho dieu perquè no atén la premsa tant com voldria, puc confirmar que és difícil de satisfer totes les demandes. Quan era el coordinador de premsa internacional de l’SNP vaig rebre centenars de peticions de periodistes. Tanmateix, al primer ministre no li toca de comentar realitats polítiques que passen a l’altra banda del món. El britànic, David Cameron, tampoc no valora el cas català. Això no vol dir que un i altre no observin de prop què passa a Catalunya. Ara, penso que és important que no facin públiques les seves opinions i que mantinguin la neutralitat.

—Aquí estem molt pendents de què passa a Escòcia. La llei de consultes s’aprovarà l’endemà del referèndum escocès.
—Bé, Catalunya sempre ha mirat molt enfora. Tanmateix, el cas català és especial i únic. S’ha d’entendre que és prou fort per a crear un camí propi. De fet, ja ho fa, i hi ha molts països que miren Catalunya com a model. És important de tenir l’antena desplegada i saber què passa arreu, però cada indret és únic i les característiques de cada cas condicionen la via com s’ha de resoldre. En el cas català, malauradament, no hi ha un acord per a poder fer el referèndum. A Escòcia, en canvi, es va passar directament a la segona fase quan Cameron va acceptar de transferir els poders per fer el referèndum. 

—Precisament a Catalunya molts envegen el Regne Unit, perquè ningú no hi posa en dubte el dret de decidir.
—És el model britànic. S’ha de reconèixer que el govern britànic ha estat a l’altura dels principis democràtics que fonamenten la seva constitució no escrita i el seu sistema de valors.

—Els mitjans britànics van parlar de la V de l’Onze de Setembre, però no era entre les notícies més destacades. Ho vau notar?
—Sí, m’hi vaig fixar, no va tenir tant ressò com les altres vegades. Per exemple, el canal de televisió de notícies de la BBC no va emetre la notícia. El portal d’internet i el canal BBC World, que es veu arreu excepte al Regne Unit, sí que en va parlar. No sé si tot plegat es deu a una clàusula de funcionament de la BBC, que diu que en campanya electoral hi ha certes informacions que no s’han de donar per no influir cap de les opcions.

—Quan fa dues setmanes una enquesta donava la victòria al sí, va canviar la campanya?
—La campanya del no veia molt clar que guanyaria però ara ja no és pas tan evident! Per tant, aquests darrers dies s’ho juguen tot pel tot. Òbviament, la campanya pel sí també treballa de valent per assegurar que continuï pujant.

—En què se centra la campanya del sí, en aquesta recta final?
—Sobretot a recordar que la independència asseguraria la protecció de l’estat del benestar, perquè Cameron ha anunciat retallades que perjudicarien tant el sistema educatiu com Escòcia. I, d’una altra banda, assegurar que l’economia escocesa acabi de reactivar-se, sigui més competitiva i s’eviti la fugida de talents, perquè hi ha molta gent educada a Escòcia que després se’n va a fora a treballar.

—Hi ha cap col·lectiu concret d’indecisos en què es concentrin els esforços?
—No exactament. La campanya mira d’actuar d’una manera transversal. A mesura que s’acosta la data, la gent cerca més informació per acabar de definir el sentit del vot. És una societat de tall presbiterià, hi ha molta reflexió interna, els escocesos miren d’entendre els arguments de l’una banda i de l’altra, abans de prendre la decisió. Constatem que, com més informats estan, més es decanten pel sí.

—I la campanya del no perd empenta?
—Des que es va crear, s’ha centrat a enviar missatges de por a la societat escocesa. És ben sabut que la gent reacciona millor als missatges positius. La campanya del no ho fa a l’inrevés…!

—La campanya ‘Ara és l’hora’ vol començar a treballar pel sí a l’estil anglosaxó, centrant-se en el porta a porta. Què recomanaríeu?
—Penso que és molt bona opció, perquè el contacte directe amb les persones estableix una complicitat que ajuda a resoldre els dubtes que pugui tenir cadascú. És una feina de formigueta però molt efectiva! Al Regne Unit si un partit no fa porta a porta no guanyaria mai les eleccions. Recomanaria que s’expliqués la independència com una eina per a millorar la vida de tots els ciutadans i no pas com un objectiu.

—Avui és jornada de reflexió al Regne Unit o hi haurà grans actes de tancament de campanya?
—No, encara es pot fer campanya, no hi ha jornada de reflexió. Tot funciona ben diferent, comparat amb les democràcies europees de la Mediterrània. Aquest vespre Salmond farà un acte a Perth, però, com s’ha pogut veure, no hi ha mai grans aglomeracions de gent, com tampoc grans manifestacions. Es tracta d’una campanya que es juga molt a escala local. La majoria de líders demà es quedaran a les seves comarques fins que no se sàpiguen els resultats finals.

—I quan se sabran?
—Penso que cap a les 3.00 o les 4.00 hora escocesa (les 4.00 o les 5.00 hora nostra). Potser no seran els definitius, perquè de vegades fins l’endemà no se saben, però en aquella hora en tindrem una bona part.

Cròniques des d’Escòcia:

Els barris obrers de Glasgow, decisius

‘No em puc imaginar que algú prohibeixi un referèndum’

‘Merkel dirà a Rajoy que no faci el ximple amb Escòcia’

Més informació:

Les preguntes clau del referèndum d’Escòcia

Editorial de Vicent Partal: Espanya negocia amb Escòcia: una gran notícia

Cameron, Miliband i Clegg signen un compromís de més autogovern a la portada d’un diari escocès

Els vídeos més divertits i compartits de la campanya del sí a Escòcia