10.09.2014 - 19:00
Guillem Agulló i Carme Salvador participen en la commemoració de l’Onze de Setembre i seran presents en un dels trams de la Via Catalana. Els pares del jove Guillem Agulló, assassinat per un grup de feixistes l’any 1993, han volgut ser presents en una diada històrica, com ja ho van fer l’any passat enllaçant la Via Catalana en el tram valencià, o tants altres anys anteriors. ‘Sense ànim de ser protagonistes de res, volem ser-hi. Necessitem ser-hi i vibrar en companyia del poble català i viure la il·lusió per la seua llibertat’, diu Agulló pare.
Se senten representants del seu fill, i el fan també present en aquesta jornada, com en tantes altres. ‘En Guillem viuria aquest procés amb molta intensitat, d’això n’estic convençut. Ell era llibertari, antifeixista i fonamentalment independentista, i anava sovint a les Diades de Catalunya i al Fossar de les Moreres. Nosaltres ens quedàrem patint, però ara hem de sortir en nom seu.’
Per Agulló, ‘la llibertat del poble català és imparable, per molt que s’enteste l’estat espanyol’, i sobre la Diada d’avui, afirma que ‘serà un poc el resultat del referèndum’. ‘Aquest Onze de Setembre es visualitzarà la voluntat del poble català per la seua independència. Pel que fa al País Valencià, la pressió és tan forta que s’ha de prendre la decisió valenta d’anar en companyia dels nostres germans i fer visible que aquest és el camí, que no són possibles ni terceres vies ni estats federals.’ Per això es mostra convençut ‘a la llarga ens trobarem en el camí’.
‘L’estat espanyol no sap fer una altra cosa que no siga reprimir, de manera que al País Valencià i les Illes ens adonarem que l’única via possible és la llibertat i la independència. La nació és una, no es pot destriar. Si avui toca a Catalunya perquè està més preparada, el País Valencià i les Illes també ho aconseguiran, perquè ja no ens fa por res, hem interpretat el nostre poble i ens imaginem el futur que hem de construir entre tots.’ Per tot plegat, els pares de Guillem Agulló no volen faltar a la cita d’aquesta Diada, tres-cents anys després del setge.
