09.09.2014 - 06:00
El cant coral tindrà una importància especial en la mobilització de la Diada. A les 17.14, quan s’hagi format el mosaic de la V, més d’un miler de cantaires cantaran unes quantes peces del vèrtex estant. Damunt l’escenari hi haurà el Cor Jove de l’Orfeó Català, el Cor de Noies de l’Orfeó Català i el Cor de Joves dels Països Catalans, que faran de coral permanent de tots els cantaires que hi haurà al voltant de l’escenari triangular. Sota la direcció d’Esteve Nabona, tots plegats hi interpretaran ‘Ara és l’hora’ –himne de la via bàltica adaptat al català–, el ‘Cant de la Senyera’ i ‘Els segadors’.
‘L’ANC ha estat molt sensible amb la tradició coral del país, que arrenca al segle XIX –diu Nabona a VilaWeb–. Des d’aleshores és una expressió del poble molt arrelada a la societat. No és tan popular com en alguns altres països, però la gent que hi participa ho viu amb molta intensitat. A més, els cors –començant pels orfeons– sempre han fet costat a Catalunya i al catalanisme.’
I aquest arrelament es farà visible l’Onze de Setembre, quan els cantaires ompliran l’escenari del vèrtex de la V i interpretaran tres himnes. ‘Això dóna relleu al cant popular més antic i arrelat’, conclou Nabona.
De ‘Saule’ a ‘Ara és l’hora’
La primera peça que interpretaran serà ‘Ara és l’hora’, acompanyats al piano per Lluís Llach. La cançó ‘Saule’, del compositor letó Martins Brauns, va esdevenir un himne a la independència dels països bàltics. Nabona explica que si s’ha convertit en himne de la V ha estat fruit de la casualitat: ‘Als països bàltics hi ha una gran tradició coral, i [l’any 1989] aquesta cançó es va cantar en la part de la Via Bàltica que passava per Letònia. Hi vam trobar una certa similitud, i Jaume Ayats va proposar d’adaptar-hi un text i, d’aquesta manera, connectar el procés català amb el bàltic.’ Ayats va adaptar-hi finalment un poema de Miquel Martí i Pol i van posar-hi de títol ‘Ara és l’hora’. Era el febrer, i poc després l’ANC i Òmnium van presentar la campanya d’enguany, amb el lema ‘Ara és l’hora’. ‘Vam trobar que, amb aquesta feliç coincidència, era inevitable de posar-nos d’acord. Als organitzadors els va semblar que aquesta música podria encaixar en algun moment de la V.’
Després de ‘Ara és l’hora’, les corals interpretaran el ‘Cant de la Senyera’, que precedirà els parlaments. I l’actuació coral acabarà amb l’himne nacional, ‘Els segadors’.
Nabona aclareix que ‘Ara és l’hora’ no vol substituir cap altre cant ni cap himne: ‘És una cançó més que els cors poden incorporar, i que pot tenir una simbologia un dia concret.’ I en això s’ha convertit la cançó, en un símbol d’unió entre l’independentisme català i els països bàltics, justament ara que es commemoren els vint-i-cinc anys de la Via Bàltica.
Heus ací la cançó i la lletra d’Ara és l’hora’
Ara és l’hora (‘Saule, Perkons Daugava’, de Martins Brauns)
Text: ‘Meditació última’ de El poble, de Miquel Martí i Pol
Adaptació del text de Jaume Ayats
Ara, ara és l’hora de dir,
de dir que el poble persisteix
en les cases ara bastides
on abans no hi havia cases,
en els arbres que ara creixen
on abans no hi havia arbres,
en les noies que ara estimem,
i en tot allò que comença.
Ara, ara és l’hora de dir,
de dir que el poble persisteix
en tots, en tots, en tots nosaltres,
en cadascun de nosaltres,
i en tot allò que hem fet,
i tot allò que hem desitjat.
Ara, ara és l’hora de dir,
de dir que el poble persisteix
en tots, en tots, en tots nosaltres,
en cadascun de nosaltres.
En les paraules que inventem,
i en la gent que estimem,
i en tot allò que remembra,
en la rutina de la feina.
És l’essència del poble,
indestructible.
Ara, ara és l’hora de dir,
Catalunya persisteix
en tots, en tots, en tots nosaltres,
en cadascun de nosaltres.
Ara, ara és l’hora de dir,
Catalunya persisteix
en tots, en tots, en tots nosaltres,
en cadascun de nosaltres.
