Auxili: salut i reggae

A la Vall d’Albaida, el grup musical Auxili viu un dels moments més dolços, tant per l’èxit com pel nombre de concerts que està realitzant. Una banda que va, poc a poc, consolidant-se i amb una gran projecció. ‘Dolç Atac‘ és el nom del treball que ha fet possible aquesta exitosa trajectòria. Nafarroa, Feslloch, Figatell Sound, Meruts… entre altres concerts fan d’aquest moment el més especial del grup: Carretera, música, amistat, sentiments i lluita!

Però sens dubte  destaca el Rototom a Benicàssim, on han participat en aquesta edició essent un dels tres únics grups valencians que ho han fet. ‘Estem molt contents d’haver pogut complir aquest somni, no ens esperàvem aquesta gran acollida. Moltes gràcies a tota la gent que es va acostar al ShowCase Club, la que ja ens coneixia i la que passava per allí i es va quedar a veure’ns’, diuen des de la banda.

Podem dir que Auxili és un grup compromés amb el país?

Doncs bé, nosaltres no entenem la música sense missatge. És a dir, a les nostres cançons intentem denunciar tot allò que ens preocupa, ens inquieta i que ens agradaria millorar del nostre entorn. No som qui per jutjar el nostre compromís, la nostra lluita és la cançó.

És important la llengua?

Auxili és un grup ontinyentí, per tant tots els membres parlem i pensem en valencià, tots hem estudiat i hem crescut amb aquesta llengua. Pensem que una tasca molt important és la seua normalització, els polítics d’aquest país s’han encarregat de convertir-la en una política i nosaltres volem trencar amb això. La música és un llenguatge universal que s’entén en tot el món, és una forma d’ensenyar la nostra cultura a la resta. També tenim cançons en castellà, tornades en anglès, eusquera o gallec… l’important és que el missatge arribe com més lluny millor sense deixar enrere les nostres arrels.

Quin missatge voleu transmetre a la gent que us escolta?

Al ‘Dolç Atac’ pots escoltar temes molt diferenciats. Si ens fixem en les lletres hi ha temes (dolços) que ens parlen d’amor i desamor, de positivitat, d’amistat.. i per altra banda temes (atacs) on denunciem la desigualtat social, la penosa gestió política del país, la brutalitat policial als carrers… Bé es podria dir que tot es redueix a eixe gran monstre que anomenen capitalisme (Babilònia per a nosaltres). A les nostres cançons sempre intentem reflexionar i reflectir la pura realitat, el nostre dia a dia. Som vuit joves de vint-i-tres anys a punt d’acabar els nostres respectius estudis i sense cap perspectiva de futur, com pràcticament el vuitanta per cent dels joves de la nostra edat. La música per a nosaltres és com un refugi ple de munició, enmig d’una guerra ja pudenta!

En aquests moments de crisi econòmica i social, de regeneració democràtica… veieu que podeu aportar res?

Pensem que la ‘democràcia’ que ens han volgut vendre i que ens segueixen venent necessita d’un gran canvi. La gent jove no confia en aquesta gent que diu que ens representa. No ens poden representar si en realitat governen els diners. En aquest estat espanyol que s’han inventat, els pobles no tenen ni veu ni vot, i la gent sembla que ja se n’està cansant. Hem vist desaparèixer les nostres empreses, la nostra televisió pública, les nostres ràdios i ara estem veient desaparèixer les nostres escoles i hospitals… el canvi ha de ser urgent. Per sort estan sortint cada vegada més assemblees populars, més organitzacions de barri autogestionades, ateneus populars, i algun que altre polític honrat. En les nostres mans tenim la solució, sols és consciència, i la música és una gran arma per a fer-ho possible.

La vostra música, com ha evolucionat?

Vam començar allà per l’any 2005, fent versions del grans de la música del País Valencià com Obrint Pas, La Gossa Sorda i Sva-ters. Poc a poc vam anar fent un recull d’estils que ens agradaven i vam començar a fer cançons pròpies, que combinàvem en els directes amb les versions. Al 2010 vam traure el primer treball, el qual ens va servir per a plantejar-nos noves idees i nous reptes, és ací on vam decidir que el que millor féiem era el reggae. Amb l’estil més definit, vam anar fent cançons i vam entrar a l’estudi de gravació per fer el nostre últim treball (Dolç Atac).

Com definiu la vostra situació?

Actualment, podríem dir que estem en un somni que no acaba, ja que mai no hauríem pensat que aquest últim treball hagués tingut tan bona acollida del públic. La nostra situació actual ha estat possible gràcies a tota la gent que ens ve a veure als concerts i escolta la nostra música, al nostre tècnic de so (Sam Ferrer, WZ Estudi) que ha crescut amb nosaltres, i com no, a hores de feina per part dels components del grup.

Quines són les vostres arrels?

Les nostres arrels són el valencià que tant estimem, l’escola pública i l’educació amb valors, la riquesa musical de la zona, el nostre barri i la nostra gent. Amb açò hem evolucionat i en açò continuem creient. Musicalment parlant, estem marcats per grups de la terra com Obrint Pas, Atzukak, Al Tall i La Gossa Sorda.

Què voleu fer arribar amb el vostre treball ‘Dolç Atac’?

Amb aquest disc volem remarcar un missatge d’alegria i ganes de viure malgrat la situació actual i les complicacions de la vida, que seria la part dolça del disc. Per altra banda, el missatge compromès de lluita i ganes de sortir al carrer per a canviar les coses, que vindria a ser el nostre atac al sistema i tot allò que ens sobra o que no volem.

Què ha suposat la vostra participació al Rototom?

La veritat és que ha estat, sense por a equivocar-nos, la millor experiència que hem tingut fins ara amb Auxili. Ha representat la culminació d’un any per al record. Ni ens ho haguérem imaginat ni ens ho creiem quan ho vam saber. A més, l’ambient del festival és d’un altre planeta, vam passar uns dies màgics a Benicàssim.

Expliqueu les vostre vivències.

Doncs aquest estiu ha estat carregat de viatges i quilòmetres, hem arribat a llocs que mai no hauríem pensat, contemplant la resposta del públic amb els nostres càntics i reforçant la unió del grup, amb la qual hem creat un fort lligam d’amistat i vivències.

Quin és el panorama musical al País Valencià? I com us hi trobeu?

El que nosaltres estem veient és un creixement accelerat del panorama musical al País Valencià, i no sols de música en valencià. Any rere any, el nombre de formacions noves i la qualitat va en augment. Nosaltres ara mateix ens veiem en una progressió bastant bona, estem trobant-se els concerts amb molta afluència de gent i la resposta ens està sorprenent i agradant molt.

Amb la música, la revolta?

Esperem que així siga. Com hem dit abans, no entenem la nostra música sense missatge. Però ni molt menys s’acaba ací, de res no valen les paraules sense fets. Potser falte una major correlació entre discurs i actes, fem molt de soroll però no eixim al carrer com  caldria esperar.

Com aneu de projectes?

Ara mateix estem preparant alguna coseta per a l’aniversari del disc, i també de cara a l’any vinent. També tenim a l’horitzó, encara que lluny, l’enregistrament d’un nou disc, però no traurem res que no ens agrade més que el que hem fet fins ara.

Afegir…

Moltíssimes gràcies a Vilaweb per donar-nos espai i veu, i enhorabona per ser veu de molts i cada dia més. Una abraçada molt forta des d’Auxili.

L’estiu va posant fi, però Auxili continua amb la gira, amb els seus concerts i amb la furgoneta plena d’instruments, somnis i il·lusions. Els podrem escoltar i veure en alguns del concerts programats per a les pròximes setmanes, però continuaran silenciats als diferents mitjans de comunicació que no promocionen la nostra llengua ni la nostra música.

Salut i reggae!