08.09.2014 - 06:00
Bartomeu Mestre, ‘Balutxo’ (Felanitx, 1952). Recull històries amagades, fets que han passat desapercebuts o que, intencionadament, han estat amagats. Els fruits de les seves investigacions resten escrits al bloc ‘Etziba Balutxo‘, un espai que des del 2011 també empra per fer denúncia política i reflexions sobre la situació de l’educació a les Illes, entre més. Ens recorda que el moviment de l’Assemblea de Docents és valent i ferm. Tot el col·lectiu, assegura, ‘està en condicions de guanyar’. I afegeix: ‘El 2015 serà un any èpic. Les eleccions del maig són una oportunitat de foragitar el govern espanyolista de Bauzá.’
Els apunts més recents es fixen en la guerra de Successió i posen damunt la taula petites històries d’aquell moment, ara fa tres-cents anys. També el 1714 és on es trasllada la seva conferència d’avui, 8 de setembre, a l’Ateneu Barcelonès, on explicarà el paper que van tenir els mallorquins en la defensa de Barcelona.
—Hi ha gaires històries oblidades?
—Jo sempre dic la frase d’aquella cançó de Raimon: ‘T’adones, amic, que ens amaguen la història, ens diuen que no en tenim, que la nostra és la d’ells?’ Per mi, aquests versos són paradigmàtics. D’ençà que estic jubilat i em puc dedicar a aquesta feina d’investigació, em divertesc molt. Quan faig troballes, ho celebr i estic content i ho puc compartir amb els amics. També puc publicar-ho i que la gent ho sàpiga. El descobriment principal ha estat que la nostra història ha estat no solament amagada, sinó que ha estat pervertida, tergiversada. Ens han canviat totalment els paràmetres i ens expliquen una cosa quan és una altra. I es tracta de descobrir-ho.
—Un exemple?
—Un de molt senzill i molt concret és el cas del general Moragues. Quan va caure Barcelona el 1714, ell va intentar armar unes barques, amb dos tinents de la seva tropa per anar cap a Mallorca. Volia anar-hi perquè Mallorca encara resistia, no va caure fins el juliol del 1715. Ell volia anar a ajudar a la resistència a Mallorca. Quan el varen agafar els filipistes, al judici que li van fer, l’acusaren d’haver intentat fugir. La perversió aquí és total: ell no fugia, ell anava a resistir.
Llavors, et trobes que un dia vas al museu d’Història de Catalunya i al peu d’un retrat del general Moragues, en una noteta, diu que va ser arrestat quan fugia cap a Mallorca. És a dir, hem assumit el discurs de l’enemic. Per sort, ara ja no ho diu, ja ho van corregir. Si el general Moragues hagués volgut fugir hauria anat cap a Àustria. Aquest és un simple fet, però n’he trobats moltíssims. La història que ens han contat, l’hem validada i l’hem assumida. I això cal combatre-ho. Ja se sap que la història l’escriuen sempre els vencedors, però quan es veu que són absolutes mentides, cal desemmascarar-les, denunciar-les i dignificar-nos. I és això que intent fer.
—Com més grateu en la història, més vincles descobriu entre els Països Catalans?
—I tant. Per exemple a Prada enguany vaig compartir una taula en homenatge al general Basset, que era valencià i va tenir a les seves ordres els artillers mallorquins i eivissencs, entre 500 i 800, que varen anar a resistir al costat dels barcelonins, defensant la ciutat contra Felip V. La guerra de Successió va ser una guerra de tota la nació catalana, no tan sols de Barcelona. Està molt bé celebrar el 1714, però la guerra de Successió té moltes més dates i molts més territoris. La batalla d’Almansa és del 1707 i la caiguda de Mallorca és el juliol del 1715. Una altra prova és veure què en diu l’adversari. L’enemic fa quatre decrets de Nova Planta: un per a Aragó, un per a València, un per al Principat i un per a Mallorca; però el contingut és pràcticament el mateix.
—L’educació a les Illes també apareix en el vostres bloc. Esteu satisfet de la defensa que se’n fa?
—Tenim una organització extraordinària. Hi ha una frase famosa d’en Barrera que va dir poc abans de morir: ‘El punt sense retorn cap a la independència de Catalunya requereix tres condicions: que es cridi independència al camp del Barça, que el president de la Generalitat sigui sobiranista i, sobretot, que la societat civil tiri el carro dels partits polítics.’ Aquest darrer factor crec que ja s’ha produït al Principat, amb l’Assemblea Nacional Catalana, però a les Illes també, amb l’Assemblea de Docents. Ha passat davant dels sindicats, dels partits polítics i de les organitzacions i lidera totalment aquesta embranzida de defensa de la dignitat.
—A què creieu que és degut?
—Aquesta envestida de l’espanyolisme a les Illes no l’havíem tinguda, abans. Fins i tot amb els governs del Partit Popular anterior, aquest atac no l’havíem vist. Allò que em satisfà més és que la reacció dels mestres ha estat molt valenta i ferma. Crec que hi ha moltes persones que han plantat cara i crec que estan en condicions de guanyar. L’any 2015, per les Illes, serà un any èpic. En primer lloc, tenim les eleccions municipals i autonòmiques, que són una oportunitat de foragitar el govern espanyolista de Bauzá. En segon lloc, hi haurà les eleccions dels sindicats en el món de l’ensenyament i també serà bo que s’arraconi d’una vegada aquest sindicalisme acomodatici i excessivament claudicant. En tercer lloc, per la commemoració del tercer centenari de la caiguda de Mallorca.
—També es commemorarà com a Barcelona?
—Igual que a Barcelona es fan molts actes, a Mallorca també es vol reivindicar aquest moment i recordarem els herois que a les illes han estat absolutament ocultats, però que existeixen i en tenim els noms. Ho hem de reivindicar.
—Dieu que les eleccions del 2015 són una oportunitat per a fer fora el PP. Hi ha cap alternativa factible?
—Estic convençut que sorgirà l’alternativa. És cert que no hi ha una unitat d’acció, però jo crec que la composició final va més o menys ben encaminada i veurem què passa. Sigui com sigui, el primer objectiu és foragitar aquest govern que destrueix la llengua, la cultura, la identitat, els símbols… Fa una feina absolutament depredadora i, quant a fiscalitat, les Illes Balears tenen una pressió fiscal superior a la del Principat i la del País Valencià. Aquest abús va movent capes de la societat que fins ara no havien estat gaire crítiques.
—Éreu a prop de Jaume Sastre durant la vaga de fam. De què creieu que va servir?
—De moltes coses. En primer lloc, la vaga va començar dues setmanes abans de les eleccions europees. I aquestes eleccions han estat la castanya més grossa que s’ha emportat el Partit Popular en tota la història. I estic segur que la vaga de fam hi va tenir alguna cosa a veure. Que una persona en vaga de fam proposi a algú que s’assegui a parlar amb els docents, i aquesta no ho faci, posa en evidència la mentida, la hipocresia, la falsedat i el doble discurs. Això ho va aconseguir Jaume Sastre. També va aconseguir que el govern de Bauzá no tingués un final de curs plàcid, com pretenien. Demostrar que el conflicte encara continuava, ja va ser una gran victòria.
—Quina relació haurien de tenir les Illes i un Principat independent?
—Sóc dels qui dic que el Principat tiri endavant, que faci via i que assoleixi la independència com més aviat millor. Però, això sí, sóc contrari als qui diuen ‘Ara o mai’. Jo dic ‘ara i sempre’, perquè són molts anys lluitant i si les coses continuen així i per les raons que siguin ens impedeixen la consulta, hem de continuar lluitant. En el cas que sí que s’arribi a la independència del Principat, les Illes tenim moltes coses per fer. Hem d’aspirar que la constitució del Principat de Catalunya sigui prou ampla per a tenir present la possibilitat d’incorporació futura dels altres territoris del país. I també de les persones. Crec que es poden establir unes grans relacions: de fet, la relació comercial entre les Illes i el Principat és altíssima. Aquestes relacions no tenen color polític, tenen el color del diner i cal esperar que això es mantingui.
—Del vostre poble, de Felanitx, sembla que és un lloc d’on n’han sortit força persones destacades. A què es deu?
—Hem tingut la sort de tenir a Felanitx unes persones que són uns referents i que als felanitxers ens han omplert d’orgull. Actualment Felanitx és un poble que va una mica a la baixa demogràficament perquè molta més gent se’n va a viure a unes altres zones, però encara hi ha les festes i són molt participatives i lúdiques.
—Com va ser que vàreu decidir d’obrir el bloc a VilaWeb?
—Escrivia al Diari de Balears i hi publicava setmanalment un article. Em demanava força feina, perquè per fer aquests articles d’història t’has de documentar molt i per mi era una mica just publicar-ne un de setmanal. Aleshores, des de VilaWeb em van convidar a incorporar-me com a blocaire. I això va ser una solució. Podia escriure al meu ritme i sense haver de patir. I m’hi vaig enganxar. Avui revisava els apunts al bloc i en tres anys i dos mesos n’he fets cent vuitanta, és a dir, que al final surt una mitjana d’un apunt setmanal, però l’avantatge és que estic ben tranquil.
—Amb el bloc heu tingut més interacció amb els lectors?
—Sí. Sovint em truquen per anar a fer xerrades. També faig la conferència, el dia 8 de setembre, que cada any organitza l’Ateneu de Barcelonès per parlar de l’Onze de Setembre. És una cosa que m’omple d’orgull, sobretot perquè coincideix amb el tercer centenari del 1714. Parlaré de la defensa que van fer els mallorquins de Barcelona i és tot un orgull.
—Què significa per a vós VilaWeb?
—Jo sempre he tingut VilaWeb com a pàgina principal del navegador, perquè és un referent d’informació únic i extraordinari. Per mi és el millor, malgrat les crisis i les dificultats, com qualsevol mitjà. Em dóna una visió de la nació catalana que no m’ofereix cap altre.
—Per què us diuen o us feu dir ‘Balutxo’?
—És el malnom familiar. És a dir, igual que l’amic Biel Majoral en realitat es diu Oliver de cognom i ‘Majoral’ és el malnom; en el meu cas, a Felanitx jo sóc de can Balutxo. I no em facis dir què significa perquè no ho hem sabut mai. El diccionari Alcover-Moll diu que ‘balutxo’ vol dir ‘bala petita’, però al segle XIII, durant la conquesta de Jaume I de Mallorca, es parla d’un esclau sard que anava amb les tropes catalanes i li deien ‘Bolutxo’. Podria ser una deformació d’aquest nom també. Si mai ho descobresc ho explicaré.
