08.09.2014 - 06:00
Truquem per telèfon a Teresa Forcades al Festival Subversiu que s’ha organitzat a la ciutat croata de Sibenik. Militants dels moviments anticapitalistes s’hi han reunit per trobar models alternatius a l’actual. Forcades, que agafa el relleu de l’escriptor establert a Londres Tariq Ali, hi és una de les invitades. Hi parla sobre el cas català.
—Quina mena de festival s’hi fa, a Sibenik?
—Un dels organitzadors és el filòsof Horvat, coautor amb Slavoj Zizek de ‘El sur pide la palabra’. Els participants d’aquest festival són dels qui creuen que hi ha alternatives a la crisi, però que manca voluntat política. No és cert que ens hàgim de moure en la dicotomia entre una economia capitalista i una economia centralitzada. Qui tingui anhels de llibertat no pot ni enyorar el socialisme soviètic ni acceptar el capitalisme dels Estats Units. Ambdós menyspreen la democràcia. No podem dir-ne democràcia si la gent de baix no es té en compte. Aquesta idea sura al festival. En un debat amb el públic. Intervindré en una xerrada per explicar què això que passa a Catalunya es pot llegir com una inspiració per a ells, aquí a Croàcia.
—Senyal que hi ha interès.
—Tant la mobilització ciutadana de Catalunya com la sorpresa de Podem a les eleccions europees són signes d’esperança que poden esdevenir pal de paller de moviments de base a tot Europa. A vegades som pioners i no ens n’adonem fins que no sortim de casa.
—Com a cristiana, parleu-me de Pujol.
—Em sembla un exemple excel·lent per a fer la critica següent. Tenim un sistema en què els interessos econòmics prevalen damunt la resta. L’única manera de governar honradament en un sistema com aquest és anar-hi en contra. És a dir, des del govern s’han de promoure polítiques de ruptura. I denunciar la connivència entre el poder econòmic i el poder polític. Quan els partits que han governat –i això val per a Catalunya, per a Espanya i, malauradament, per a tot l’àmbit europeu i capitalista que coneixem–, quan els partits que han manat diuen que el sistema que tenim és prou bo i pots treballar-hi a dintre i no en contra, això indefectiblement va unit a una corrupció que considero que es sistèmica. Dit això, ja que em demaneu pel cas Pujol, us he de dir que la democràcia cristiana europea, i CiU entra dins aquest marc, és un moviment que utilitza el nom de cristià i no ho és. I la socialdemocràcia utilitza el nom de social i no ho és. La prioritat de l’evangeli envers els més desvalguts ha estat constantment traïda.
—Falta poc per a la Diada.
—Des del Procés Constituent convoquem tothom al tram de l’ANC de la cruïlla Passeig de Gracia i Diagonal. Som a la V, nosaltres. Serem al llapis, que en diem a Gràcia. Símbol del poder feixista i el militarisme. I també serem davant del Deutsche Bank. Vam envoltar la Caixa l’any passat i enguany envoltarem el Deutsche Bank. El Procés Constituent continua creient que no podem esperar a tractar la qüestió social. La realitat no s’espera. Diguin què diguin, ara ja es prenen decisions contra la voluntat popular. La monarquia, per exemple. Si hi ha una majoria de catalans que no vol la monarquia, com és que no ho hem pogut votar això? S’ha pres una decisió en nom nostre. L’altra és el deute. Un deute que, si no ens els traiem de sobre aviat, el tindrem per generacions. O el tractat de lliure comerç que negocien els Estats Units i la Unió Europea, o els acords de la Generalitat amb la indústria militar d’Israel. No podem esperar. Els casos de corrupció els hem de perseguir abans no prescriguin. El desmantellament de la sanitat publica s’ha d’aturar ara. No podem esperar.
—El Procés Constituent solament va a favor del dret de decidir.
—El Procés Constituent no va només a favor del dret de decidir, no. Nosaltres demanem el sí-sí. I fem això perquè per a moltes persones del Procés la independència és desitjable ‘per se’. Però també per una altra cosa: perquè hi ha persones dins el Procés que volen un federalisme autèntic. Amb això volem dir que no ens agrada que es faci servir el terme ‘federalisme’ com a excusa per a aturar el procés sobiranista. Per poder pactar amb condicions raonables primer hem de reclamar aquesta sobirania i exercir-la.
—Com s’hauria d’actuar si el Tribunal Constitucional espanyol declarés il·legal la consulta?
—Serà el gran moment de la desobediència civil organitzada, pacífica, creativa, persistent, contundent. Desobeir la probable il·legalització de la consulta que serà antidemocràtica i, segons el parer d’alguns experts com Santiago Vidal, contrària al dret internacional. Si no gosem plantar cara ara, qui es creurà que gosarem fer una declaració unilateral d’independència després d’unes hipotètiques plebiscitàries?
—Manteniu la idea de vaga general revolucionària?
—Aquesta idea no l’he abandonada mai. L’únic desavantatge que hi veig és si no estem organitzades per a l’endemà. Jo imagino com ha de ser, una vaga indefinida, una vaga capaç de fer caure un govern. Però, tant si hi ha vaga com si no, la clau és articular un front unitari de ruptura capaç de presentar-se a les eleccions i guanyar-les. Un front majoritari, que a Catalunya hauria de ser format per les CUP, Podem, ICV, EUiA i el Procés Constituent. Una unitat així només es pot concebre com a unitat en la diversitat i seria capaç d’atreure com a votants moltes persones que esperen un senyal de maduresa de les opcions d’esquerra. En qualsevol cas, jo crec que la consulta no la podem suplir amb unes eleccions. No s’ha de delegar la decisió sobre la independència en els partits representatius. La consulta s’ha de fer. El poble s’ha d’expressar directament.
—Com valoreu iniciatives com ara Podem i Guanyem?
—Em vaig alegrar dels resultats que van tenir. Crec que és impossible que una sola forca política trenqui. Ha de ser, de segur, un front unitari. I una part de la població que fins ara no s’havia mobilitzat, Podem la mobilitza. I Guanyem pot fer això mateix a Barcelona. Mobilitzar persones que fins ara no s’havien mobilitzat. A mi m’agradaria que Guanyem guanyés Barcelona.
