02.09.2014 - 06:00
Les institucions catalanes han rebut moltes amenaces quan s’ha parlat de les conseqüències legals de mantenir la convocatòria de la consulta del 9 de novembre en cas que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) la suspengués: presó per al president Mas, suspensió de l’autonomia i molts més espantalls, alguns de prou dramàtics. Tot plegat forma part de l’estratègia de la por. Però què hi ha realment de cert? Quines eines té el govern espanyol si els partits sobiranistes organitzen la consulta, contra la prohibició del TC? VilaWeb ha consultat experts en dret penal, constitucional i internacional, que han explicat quines disposicions conté l’ordenament jurídic per actuar contra el procés català.
El penalista Joan Carreras aclareix, primer de tot, que el codi penal espanyol (pdf) no és pensat per respondre en processos polítics, sinó que serveix per a ‘castigar’ en cas de delicte. El procés català és una aspiració política, perfectament vàlida, diu, en el marc constitucional. D’acord amb la sentència del TC contra la declaració de sobirania, afegeix, es tracta d’una aspiració que pot encaixar en la constitució espanyola.
Fet el matís, Carreras explica que hi ha uns quants articles del codi penal que la part interessada –el govern espanyol–, fent una ‘interpretació forçosa’, podria invocar en cas que el president de la Generalitat Artur Mas i el conjunt de forces polítiques partidàries del dret de decidir mantinguessin la consulta malgrat la suspensió cautelar del TC.
Ara, creu que és complicat de trobar un ‘encaix rigorós’ entre els delictes tipificats actualment en el codi i el fet de convocar processos electorals o una consulta, sense tenir les atribucions per a fer-ho. Un dels principis fonamentals d’aquest àmbit del dret, explica Carreras, és que per a aplicar una norma penal cal que aquesta norma condemni expressament l’acció jutjada, cosa que no passa en aquest cas. ‘No es pot fer mai una interpretació perjudicial’ per a l’acusat, diu Carreras.
Aquest no era l’escenari d’una dècada enrere. Carreras explica que l’any 2005 es va derogar una part de l’article 506 sobre usurpació de funcions. En aquest article –que havia introduït el govern de José María Aznar l’any 2003– es castigava l’autoritat que convoqués processos electorals o consultes populars per via de referèndum sense competències per fer-ho, i les penes podien ser de tres anys a cinc de presó i inhabilitació. En la mateixa modificació, també es penalitzava els qui facilitessin, promoguessin o asseguressin la realització de tals processos o consultes.
Aquests articles es van modificar durant el govern de José Luís Rodríguez Zapatero, complint una de les seves promeses electorals. L’exposició de motius de la llei orgànica que modifica aquest article estableix que les conductes a què es refereixen els articles modificats ‘no tenen prou entitat per a merèixer una resposta penal, i menys encara si es preveu la presó’. I diu, a més, que ‘l’exercici de les potestats de convocar o promoure consultes per qui no les té legalment atribuïdes és perfectament controlable per vies diferents de la penal’.
Rebel·lió, sedició o prevaricació
Carreras admet, però, que el govern de l’estat pot utilitzar el codi penal i acusar Mas o el govern de Catalunya de rebel·lió, sedició, d’usurpació de les seves funcions o prevaricació. ‘Fent una interpretació esbiaixada, el govern espanyol pot considerar que l’actuació de Mas és constitutiva d’aquests delictes’, assegura. Això obriria la porta a un procés judicial, d’un aforat en el cas del president Mas, sotmès a totes les garanties jurisdiccionals i processals.
Carreras es refereix primer a l’article 506, relatiu a la usurpació d’atribucions. Fa referència a ‘l’autoritat o funcionari públic que, sense atribucions, dicti una disposició general o en suspengui l’execució’. La sanció per aquesta actuació seria una pena de presó d’un any a tres i inhabilitació del càrrec públic.
Un altre supòsit és el de ‘rebel·lió’, definida a l’article 472 com a delicte en què incorren aquells qui s’alcin violentament i públicament per uns objectius –entre els quals, ‘derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la constitució’, o bé ‘declarar la independència d’una part del territori nacional’; en aquest cas, una declaració unilateral d’independència. La pena seria de dotze anys a vint.
Ara, Carreras remarca que en aquest article es requereix específicament que hi hagi violència, i convocar la consulta no escau en aquest supòsit.
Anant més enllà, també esmenta l’article 544 del codi penal, on es defineix el delicte de sedició. ‘Els acusats de sedició són aquells que, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis.’ La pena és de vuit anys a deu de presó.
Aquest article, diu Carreras, no parla de violència, sinó que fa referència al concepte jurídic de ‘tumult’, és a dir, molta gent el carrer. Creu que és un concepte jurídic que ‘no té gaire sentit’.
Pel que fa a l’abús de poder, o prevaricació, es tracta d’un supòsit en què l’autoritat pública –Mas, en aquest cas–, ‘sabent que comet una injustícia, dicti una resolució arbitrària en un assumpte administratiu’. La pena seria la inhabilitació en el càrrec de set anys a deu.
Tanmateix, Carreras explica que Mas no afavoreix el propi benefici o el dels seus familiars i, a més, que s’ha de valorar la part subjectiva del delicte. ‘N’hi ha prou de signar una resolució per cometre prevaricació’, diu, però s’ha de tenir present què pretén l’autor en la seva actuació.
Val per a totes dues parts
Quan Carreras explica aquests articles que pot invocar el govern espanyol per acusar Mas, recorda que el codi penal hi és per a ambdues parts. És a dir, en el cas que el govern de l’estat intentés suspendre l’autonomia –tal com s’ha especulat moltes vegades– també la part catalana podria acusar Madrid de prevaricar, car incorreria en un abús de poder: ‘No únicament pot ser acusat de determinades actuacions el president d’una comunitat autònoma; també l’estat.’
Quins mecanismes constitucionals té el govern espanyol?
En relació amb els articles de la constitució que l’estat espanyol podria adduir si Artur Mas desobeís el Constitucional, Marcel Mateu, professor de dret constitucional de la UAB, es refereix a l’article 155. S’hi s’especifica que ‘si una comunitat autònoma no compleix les obligacions que la constitució o altres lleis li imposin, o actua de manera que atempti greument contra l’interès general d’Espanya […] amb l’aprovació del Senat podrà adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós d’aquestes obligacions.’
Mateu explica que el PP podria fer valer la majoria absoluta al Senat per autoritzar el seu govern a aplicar mesures extraordinàries, tot i que la constitució espanyola no especifica quines.
Per ell, l’article 155 no és previst per a aplicar-lo en un cas com el que es presenta, però admet que l’estat podria entendre que s’atempta contra l’interès general d’Espanya. Diu que, en medis acadèmics, aquest article és conegut per ‘clàusula Companys’, és a dir, que té l’objectiu d’evitar actes de desobediència com els Fets del Sis d’Octubre del 1934, durant la Segona República.
Sense recorregut internacional
Si el govern espanyol acusés Mas dels delictes explicats anteriorment, seria jutjat a l’estat espanyol, com a afer intern. Més enllà d’això, ‘no hi ha recorregut a instàncies internacionals’, explica el politòleg Ferran Requejo. Aclareix que no es podria recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, perquè no es tracta de legislació comunitària; ni a la Cort Internacional, que és un òrgan de les Nacions Unides, amb la jurisdicció emmarcada en els estats membres. Ara per ara, ‘Catalunya no és un actor polític internacional’.
Pel que fa al Tribunal Europeu dels Drets Humans, creu que el cas s’hi hauria de presentar com una qüestió de vulneració dels drets humans. ‘Entenc que no té solta ni volta’, diu. A més, per poder arribar a aquest tribunal del Consell d’Europa, cal esgotar prèviament les instàncies internes dels estats. En el cas d’Espanya, després de passar per les jurisdiccions corresponents, arribaria al Tribunal Constitucional.
‘Una llei suspesa no es pot aplicar’
D’acord amb la constitució espanyola, si el govern espanyol impugna una llei autonòmica, el Tribunal Constitucional ha d’admetre la impugnació a tràmit i suspendre la llei i tot allò que se’n derivi. Marcel Mateu explica que, arribats a aquest punt, el TC tindrà cinc mesos per a aixecar o no la suspensió cautelar de la llei.
El criteri que es fa servir per mantenir la suspensió és el dany que pot causar l’aplicació de la llei mentre el Tribunal Constitucional en valora la constitucionalitat. En el cas de la llei de consultes, Mateu considera que ‘segurament quedarà suspesa’ fins a dictar sentència. El període entre la impugnació i la decisió definitiva pot ser tan llarg com vulgui el TC. Hi ha hagut casos de tot, recorda: la sentència en el recurs de l’estatut va trigar quatre anys, per exemple. Però també poden considerar que interessa afanyar-se: ‘Per desgràcia el TC és un tribunal polític, malgrat que formalment actuï com un òrgan jurisdiccional.’
I què passa si els partits favorables al dret de decidir, amb el president de la Generalitat al capdavant, decideixen de fer la consulta? Doncs Mateu és clar: ‘Jurídicament, la llei de consultes no es podrà aplicar.’ Afegeix que per aplicar-la calen ordres de la conselleria implicada –en aquest cas, la de Governació que dirigeix Joana Ortega. Això implicaria ordenar als funcionaris de la Generalitat que actuessin d’acord amb una llei suspesa: ‘Si ho fessin, ordenarien a un funcionari de fer una cosa que legalment no pot fer, el posarien en la disjuntiva d’obeir les ordres del seu superior o el Tribunal Constitucional.’
