Josep Blesa: ‘Urbanitzem mediocrement sense tenir una visió global del territori’

Josep Blesa (València, 1960). És arquitecte i escriu els blocs Notices from nowhere i Archiletters. En tots dos casos hi fa apunts sobre la seva professió, un àmbit que per a Blesa és un camp d’innovació i desenvolupament social. Considera que aquests darrers anys s’ha construït massa, sense visió global. ‘Hem perdut el seny a l’hora d’emplaçar i distribuir les edificacions, anant contra natura, per un afany de benefici momentani’, explica. Els seus apunts també són de temàtica política, amb una visió positiva del futur. D’ençà dels anys vuitanta que Blesa fa servir l’expressió ‘ho aconseguirem segur’. De fet, creu que el procés independentista del Principat no seria on és sense la implicació de les ‘minories avançades’ de la resta de territoris del país.

—Construïm bé els edificis?

—Escric i pense sempre passant-ho pel sedàs de l’arquitectura perquè l’arquitectura és l’escenari on es desenvolupa tota la vida terrestre, animal i material. Fa uns quants dies apareixia a la BBC un reportatge sobre uns homínids que visqueren fa cinquanta mil anys, els quals cinc mil anys després havien desaparegut misteriosament. L’escenari era una balma amb murs pintats, estris i ferramentes de supervivència, el grau zero de l’arquitectura. I l’exterior, amb la seua vegetació, insectes, climatologia i accidents geològics, també són arquitectura. L’arquitectura, en sentit lax, ho és tot. Construïm relativament bé els edificis, sobretot, amb la recent aplicació de la traçabilitat dels codis tècnics de l’edificació a l’àmbit europeu. Però urbanitzem mediocrement sense tenir una visió global del territori. Hem perdut el seny a l’hora d’emplaçar i distribuir les edificacions anant contra natura, envaint valls, torrenteres, desviant rius o colonitzant territori per un afany de benefici momentani.

—Els edificis que es fan són prou sostenibles?

—Tinc una definició pròpia de sostenibilitat que vaig enunciar en els meus blocs. Per mi és l’harmonització de l’ús de recursos proporcionats per l’univers per a realitzar les activitats existencials tot evitant l’exhauriment d’ambdós, recursos i activitats. ‘Sostenibilitat’ és una marca que els humans ens vam inventar en els anys vuitanta per parlar de respecte al medi natural.

—Inventar?

—De fet fou lligat indestriablement al desenvolupament sostenible, amb el propòsit de domesticar els plantejaments dels ecologistes radicals dels anys seixanta i setanta en una via del sistema capitalista. L’efecte papallona a petita i mitjana escala existeix. És el canvi a gran escala humana actual que fa les grans destrosses, quan molts petits fets tenen efectes integrats de funció exponencial.

—I en l’edificació en concret?

—Ens trobem en les beceroles d’un procés de reconversió d’augment d’escala per a quiratar què implica crear els escenaris vitals dels homes a la Terra. De moment intentem pal·liar puntualment el consum dels mateixos edificis amb l’autogeneració posterior durant la vida útil, amb energies inesgotables com són les solars (fotovoltaiques i tèrmiques), biomassa i geotèrmiques. També les eòliques i els corrents marins. Ens deixem fora de la comptabilitat total del procés el cost energètic de construir edificis per tal d’emmascarar els resultats. I això ho hem de fer des de l’avantguarda tecnològica, mai retornant a l’antigor. L’adaptació del parc immobiliari existent als estàndards d’estalvi i generació energètica és un nínxol de negoci que caldria explotar i que faria estalviar diners i guanyar a cada ecosistema, tant si fos urbà com si no.

Les energies actuals provinents de fòssils i nuclear no tenen futur, perquè en quatre dècades estaran esgotades i, a més, són insostenibles econòmicament. Són un nínxol de la corrupció política d’arreu del món.

—Heu fet de promotor immobiliari, però ho vàreu deixar. Per què?

—Vaig desistir de continuar perquè, tal com està el mercat competitiu immobiliari al País Valencià, entrava en contradicció amb la meua concepció de l’arquitectura com a camp d’innovació i desenvolupament social. En conseqüència, vaig optar per influir sobre el medi edifici ,on treballe des del disseny de la ideació fins a la direcció d’obra.

—Com veieu la situació política al País Valencià?

—Esperançadament. Sèneca digué que política és corrupció i, en eixe sentit, som una col·lectivitat humana bastant política, que ha sabut crear un aliatge indestriable de neoliberalisme ferotge amb un profund caciquisme de campanar inexistent enlloc més d’Europa, si n’exceptuem Sicília i la Campània, a Nàpols. Deixant de banda la ironia, crec que hi ha un reviscolament del sentit de la democràcia de base cap amunt. No la formalista que sols exhibeix l’estructura de poder juntament amb els mitjans de comunicació adscrits a tals poders econòmico-polítics d’estat.  

—Sou optimista?

—Absolutament. Si ho era en els anys setanta i vuitanta del segle passat, quan ens pensàvem ser els darrers mohicans, com no haig de ser-ho des dels principis dels noranta, quan ja sabíem que giraríem la truita i faríem un nou tipus d’estructura social i de democràcia del segle XXI?

—El procés català, com creieu que afectarà al País Valencià?

—L’actual procés democratitzador del Principat no s’explica sense la implicació de les minories avançades de la resta de territoris de la nació catalana. El 2015 haurem aconseguit fer una República Catalana amb aquiescència internacional. Els habitants dels territoris que quedem sota l’estat francès i espanyol patirem una repressió brutal subsegüent. Per tant, ens cal que el Principat establisca el màxim d’aliats mundials per a denunciar la situació internacionalment i ajudar els connacionals que quedem colonitzats. Els estats provinents del segle XIX van desfent-se i emergint les col·lectivitats humanes que han estat ocultades al seu interior. Anem creant una nova classe de democràcia amb participació directa i, alhora, una nova conformació d’Europa.    

—Vàreu obrir el bloc ara fa més de vuit anys. Com va ser que us vàreu decidir?

—Bé, n’he tingut dos, de blocs. El primer el vaig obrir  amb el nom de ‘Bloc de Josep Blesa’ i duia el subtítol ‘Ho aconseguirem segur’, una frase que em vaig inventar a mitjan anys vuitanta quan tothom era força pessimista amb l’esdevenidor del nostre país. Era un bloc que barrejava tot allò que se m’acudia i s’esdevenia al món de l’arquitectura, la política oficial i els esdeveniments marginals de què ningú tractava. Un ‘totum revolutum’ que Saül Gordillo en el seu llibre ‘Sobiranisme.Cat’ destacà i qualificà de bloc polititzat.

Després d’un desengany amorós vaig tenir-lo aturat durant onze mesos, fins que vaig reactivar-lo amb el nom de ‘Notícies from nowhere’, en homenatge al llibre del dissenyador anglès W. Morris (‘News from nowhere’). Ho vaig fer juntament amb un altre nou bloc dedicat exclusivament a l’arquitectura, el disseny, l’urbanisme, etc., dit ‘Archiletters’. El vaig obrir per fer pública l’existència de molts valencians amb voluntat de creació d’una societat avançada del segle XXI.

—Què us fa escriure sobre un tema o un altre al bloc?

—La meua subjectivitat. El procés vital propi em fa interessar-me per diverses qüestions que intente expressar públicament. En molts casos semblen pouats de l’antic i en altres del futur. ‘Recordant el futur’, que diria G. Steiner. Però sempre meditant el present immediat i el futur proper.

—Us sentiu part de la comunitat de VilaWeb?

—Absolutament. Si mirem els altres diaris nostrats veiem que hi ha les signatures i els professionals mediàtics. VilaWeb ha inventat la rereguarda d’anònims i no tant, que estintolem aquells. Al capdavall, la comunitat de blocaires amb escassos mitjans som l’avantguarda del canvi que es va produint a la nostra societat. I això, la nostra història, ens ho haurà de reconèixer en un futur. La nostra cultura serà d’avantguarda o no serà. I eixe fou el motiu pel qual una persona de cultura espanyola, com jo, transmuta a ser-ho de cultura valenciana principalment. En el benentès de ser d’un país que es territorialitza en les societats que van de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, sempre vista des de la ciutat de València la totalitat de la nació catalana. No sóc ni he estat pas mai de regió, jo. Sense deixar d’estar ben atents al fet que pertanyem al meravellós mosaic de societats humanes.

—Què us agrada més de VilaWeb?

—La lluita persistent per establir la pervivència de la nostra societat en el doble eix de la inserció internacional i la vinculació amb la realitat sovint ocultada del conjunt nacional. Mentre que en els altres mitjans com el Punt-Avui, El Periódico, Ara, Diari d’Andorra, etc. segueixen pautes de distribució territorial espanyola o/i gavatxa, VilaWeb crea una equitat territorial que fa que la portada o els titulars destacats tant puguen anar dedicats a un afer illenc, andorrà, principatí, nord-català com valencià. En eixe aspecte els altres han hagut de plagiar lleument el seu caràcter fundacional.

—Què canviaríeu de VilaWeb?

—Hi tornaria a introduir la secció de notícies esportives i faria més incidència o crearia un bloc destacat dedicat a la ciència tal com fan BBC, The New York Times o The Guardian.

—Què diríeu a la gent que encara no s’han fet subscriptors de VilaWeb?

—VilaWeb és un espai d’integració de les persones que vivim als Països Catalans, on s’escriuen les vivències en espanyol, francès, esperanto, etc., a més del català. I que tothom hi és necessari perquè entre tots anem construint una societat on cabem tots i cadascú pot fer la seua aportació independentment de la talla de calcer que use. Ens calen blocaires de tot gènere, sobretot amb bon humor i ironia.

Llegiu ací totes les entrevistes als blocaires de VilaWeb.