01.09.2014 - 06:00
Des de les eleccions del 25 de novembre de 2012, els partits sobiranistes han seguit els passos fixats per a arribar al 9-N i exercir el dret de decidir. L’últim, l’elaboració de la llei de consultes. Després de gairebé dos anys de legislatura, les forces polítiques catalanes emprenen ara el camí cap a una tardor trepidant. I aquest setembre serà decisiu.
A continuació assenyalem els esdeveniments clau, que marcaran un abans i un després en la història dels Països Catalans.
2 de setembre: Compareixença de Jordi Pujol
D’ençà de la confessió de l’ex-president Jordi Pujol, s’ha especulat ara i adés sobre l’efecte d’aquest cas en el procés sobiranista. A final de juliol, en l’última junta de portaveus, els partits parlamentaris van acordar que Pujol hauria de donar explicacions en la comissió d’afers institucionals. Demà, dia 2, es reunirà la comissió i els grups hauran d’aprovar aquesta compareixença.
Els partits volen que Pujol comparegui demà mateix, cosa que requereix un acord previ d’ambdues parts. Pujol decidirà si hi acudeix o no, però segons que va dir no fa gaire encara no ha rebut la petició de compareixença.
6 de setembre: consell nacional de CDC
El cap de setmana vinent CDC farà un consell nacional per ratificar Josep Rull com a coordinador general. La militància també haurà d’aprovar el nou comitè de direcció. Entre els noms dels qui en podrien formar part es destaquen Lluís Corominas, Francesc Homs, Jordi Turull, Xavier Trias i Meritxell Borràs.
Aquesta decisió es va prendre a conseqüència de la retirada definitiva d’Oriol Pujol, quan va abandonar l’escó al parlament i va permetre de resoldre la situació de provisionalitat en la direcció de CDC. Artur Mas, aleshores, va delegar les funcions d’aquest càrrec en el nou coordinador general i el comitè de direcció. Una de les raons d’aquesta decisió és que, d’acord amb els estatuts del partit, el nou secretari general només pot ser elegit en un congrés nacional. Quan es faci, s’haurà d’abordar la ‘refundació’ de CDC a la qual va apuntar Rull després de la confessió de Pujol.
10 de setembre: Fossar de les Moreres
Enguany els actes institucionals de la Diada han canviat d’escenari. Si aquests darrers anys s’havien fet al parc de la Ciutadella el dia 11 a migdia, per a retre homenatge a la resistència de Barcelona el 1714, enguany la Llotja de Mar serà l’espai del principal acte institucional; i abans, al Fossar de les Moreres, es farà una ofrena dels càrrecs institucionals, encapçalada pel president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del parlament, Núria de Gispert.
Del punt de vista institucional, aquesta és la principal novetat de la Diada d’enguany, perquè el Fossar no ha estat mai un lloc inclòs en l’agenda d’actes oficials, sinó que tradicionalment ha estat l’espai dels actes independentistes de l’Onze de Setembre.
Onze de Setembre
L’apartat institucional de la Diada es clourà al Born Centre Cultural el dia 11. A les vuit del matí, hi tocaran tres-cents violoncel·listes per recordar el moment en què, ara fa tres-cents anys, va caure el conseller en cap de la Generalitat, Rafael Casanova. A partir d’aquí, el dia passarà a les mans de la societat civil.
Després d’un estiu d’actes diaris per tot el territori, l’ANC mobilitzarà milers i milers de catalans per a omplir els carrers de la capital. Segons les últimes dades, ja hi ha més de 300.000 inscrits a la manifestació. A les 17.14 es dibuixarà una V humana amb els colors de la bandera catalana. Serà tot al llarg de la Diagonal i la Gran Via, amb el vèrtex a la plaça de les Glòries.
Aquests mesos de juliol i agost, l’Assemblea ha engegat una campanya d’internacionalització del cas català que s’ha escampat per tot el territori català i també a l’estranger. Per una banda, cada cap de setmana s’han desplegat murals adreçats a dirigents mundials, amb un missatge clar: els catalans votaran el 9-N. I, per una altra, s’han reproduït V a tots els continents per a escalfar motors abans de la Diada.
Amb aquestes accions, l’ANC pretén acumular prou forces per a la tardor, mantenir la pressió de la mobilització ciutadana i arribar a la consulta en el punt d’ebullició. Tant la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, com la d’Òmnium Cultural, Muriel Casals –entitats que han promogut la campanya ‘Ara és l’hora’–, creuen que l’èxit de 11-S garantirà el 9-N.
16 de setembre: debat de política general
A mitjan mes començarà el debat de política general per a inaugurar el període de sessions. L’obertura anirà a càrrec del president de la Generalitat, Artur Mas, que definirà les línies generals del govern els mesos vinents. Es preveu molta expectació al voltant d’aquest discurs, perquè serà la intervenció, en seu parlamentària, prèvia a la convocatòria de la consulta.
Després hi intervindran els presidents dels grups parlamentaris –ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA, Ciutadans, CUP i CiU– per exposar les posicions pròpies.
És previst que el debat s’allargui fins el dia 18, quan es votaran les propostes de resolució que hauran preparat els grups parlamentaris i que marcaran els objectius del període polític vinent.
18 de setembre: referèndum d’Escòcia
El 18 de setembre serà una data clau per a Escòcia, però també per a Catalunya. El primer ministre britànic, David Cameron, i l’escocès, Alex Salmond, van acordar un referèndum per a decidir sobre la independència d’aquesta nació. A Espanya, ara com ara, l’actitud del govern espanyol és taxativa a l’hora de denegar la consulta. El resultat del referèndum escocès pot tenir efecte en el d’una possible consulta a Catalunya.
Ara per ara, les enquestes donen la victòria al no a la independència d’Escòcia, malgrat que el sí ha avançat des del començament de la campanya. Aquests últims dies, el debat ha pujat de to i uns quants actors de la societat hi han pres posició. L’última mostra: grups d’empresaris i figures reconegudes del món econòmic es mostren, públicament, partidaris de la independència i contraris.
19 de setembre: aprovació de la llei de consultes
Segons algunes informacions, després del debat de política general es convocarà un ple extraordinari per a aprovar la llei de consultes.
A final d’agost el Consell de Garanties Estatutàries va validar íntegrament el text de la proposició de la llei de consultes, que els grups polítics hi havien enviat després d’aprovar-la en comissió. Amb els vots favorables de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, es preveu que la cambra catalana doni el vist-i-plau a la llei que ha de servir per a convocar la consulta.
El govern espanyol ja ha anunciat que la impugnaria al Tribunal Constitucional, la qual cosa implicaria la suspensió automàtica del text legislatiu –tal com va recordar fa poc la vice-presidenta del govern espanyol. Així doncs, per a poder convocar legalment la consulta del 9-N, caldrà que el president signi el decret de convocatòria abans d’aquesta impugnació.
21 de setembre: consell nacional d’UDC
Unió debatrà en un consell nacional sobre quin camí prendrà el partit els anys vinents. El president del comitè de govern, Josep Antoni Duran Lleida, ja ha començat els contactes per a promoure la ‘refundació’ del partit i reconstruir l’espai centrista a Catalunya. Durant vol aprofundir el vessant ideològic d’Unió i remarcar-ne les arrels demòcrata-cristianes.
No serà aquell cap de setmana, tanmateix, que Unió decidirà la posició en relació amb la consulta del 9-N. Duran ha anat repetint que el partit s’hi pronunciaria definitivament quan s’hagués convocat.
Tot amb tot, els seus socis de federació ja han decidit que votarien sí-sí i el coordinador general de CDC, Josep Rull, ha avisat que difícilment hi podria casar un sí-no d’Unió.
22 de setembre: decret de convocatòria de la consulta
Després de l’aprovació de la llei de consultes, el president de la Generalitat, Artur Mas, convocarà la consulta del 9-N. Per tal que aquest acte sigui emparat legalment, el decret hauria de ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat abans que la llei de consultes hagués estat impugnada pel govern espanyol, i automàticament suspesa.
En aquest decret es regularan els detalls de la consulta: el reglament per a comptabilitzar el resultat, el cos electoral i la formulació de les preguntes. També anirà acompanyat d’una memòria econòmica.
