31.08.2014 - 06:00
Una de les principals conclusions de l’informe sobre política monetària del Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) és que la millor opció fóra de mantenir l’euro com a ‘moneda d’ús comú, fins i tot en el cas que el nou estat resti fora de l’eurosistema i de l’Eurozona’. Ara, això pot ser? El cert és que hi ha països que, per unes quantes raons, fan servir l’euro sense haver estat acceptats com a estats membres ni de la UE ni de l’Eurozona. De fet, el CATN argüia que hi ha ‘exemples suficients’ que demostren que Catalunya també el podria mantenir. Us en detallem els casos que hi ha.
Un acord monetari amb la UE, l’escenari òptim
Hi ha fins a quatre països que, malgrat no ésser estats membres de la UE, han signat un acord monetari que els permet d’utilitzar l’euro. Són Andorra, Mònegue, San Marino i el Vaticà. En tots aquests casos ja tenien prèviament la moneda d’un estat membre de l’Eurozona: la lira italiana en el cas de Mònegue, San Marino i el Vaticà, i la pesseta i els francs en el cas d’Andorra. Malgrat l’acord, no formen part de l’Eurozona i no poden participar en la presa de decisions, ni tan sols com a observadors. Sí que se’ls permet d’emetre monedes amb símbols propis.
Aquesta seria l’opció preferida pel CATN en cas que la Catalunya independent no formés part de la UE perquè, entre més coses, es garantiria millor la liquiditat.
Adoptar l’euro de manera unilateral, la segona opció
Kossove i Montenegro, els dos estats més joves d’Europa, són un cas especial. Ambdós, poc després de la independència, van decidir de manera unilateral d’adoptar l’euro com a moneda nacional. Aquests estats no formen part de l’Eurozona i han de comprar bitllets i monedes als bancs comercials.
Segons l’informe del CATN, aquesta seria una segona opció, tot i que no és la desitjable pel poc marge de maniobra que permetria.
El cas dels territoris d’ultramar
La majoria de dependències d’ultramar franceses i britàniques, considerades territoris especials de la UE (OCT), però que no són membres de la UE, utilitzen les monedes locals que tenen un tipus de canvi fix respecte de l’euro. És a dir, el seu valor s’ajusta segons el valor de l’euro, que és la divisa de referència.
Tanmateix, hi ha alguns territoris que sí que fan servir l’euro. És el cas dels territoris francesos de Saint-Pierre-et-Miquelon, Mayotte i Saint Barthélemy.
La moneda de dues bases militars sobiranes
L’euro també és la moneda de les dues bases militars sobiranes del Regne Unit a l’illa de Xipre, Akrotiri i Dhekelia. Malgrat que al Regne Unit mantenen la seva moneda pròpia, la lliura, les seves lleis i divisa s’ajusten a les de Xipre i, per tant, des del 2008 utilitzen l’euro.
La importància de mantenir l’euro
Segons el CATN, el manteniment de l’euro donaria ‘seguretat jurídica per a les transaccions empresarials de les companyies’. A més, l’informe assegura que ‘és raonable pensar que la UE acabi actuant per evitar un escenari de tipus catastrofista’.
En tot cas, en qualsevol dels escenaris el consell considera indispensable la creació d’un nou Banc Central de Catalunya amb les capacitats i competències comunes dels bancs centrals, com també una agència per a la regulació i supervisió de les inversions i el mercat de valors.
