29.08.2014 - 14:21
Millars ha acollit avui el funeral del president del Llenguadoc-Roselló, el socialista Christian Bourquin, que va morir als 59 anys, víctima d’un càncer de ronyó. Unes 5.000 persones han assistit en aquest últim adéu al polític. Entre els assistents a la cerimònia civil que s’ha fet a la cèntrica plaça Promenade s’hi ha pogut veure el primer ministre francès, Manuel Valls, que ha definit Bourquin com un ‘home català, profundament republicà i un gran francès’.
Valls també ha elogiat la força i convicció que el president va mostrar fins als seus últims dies.
Ha estat un acte multitudinari, que ha durat més d’una hora, amb la presència d’unes 3.000 persones, entre personalitats de la política, veïns, família i amics. Un cordó de bombers vestits de gala ha fet els honors en l’arribada del fèretre. En representació del govern francès s’ha comptat amb la presència del primer ministre, Manuel Valls, que ha recordat l’última vegada que el va veure en una visita el juliol passat. Malgrat la malaltia, ha dit el primer ministre francès, tenia aquella ‘energia i passió, concentrat, intransigent i dur, sí, ho era, però ell tenia unes conveccions que defensava amb força’.
Un extensa trajectòria en la política
L’actual president del Llenguadoc-Rosselló va ser també durant anys batlle de Millars (1995-2001), president del Consell General dels Pirineus Orientals (1998-2010) i senador des del 2011. Nascut en el sí d’una família de pagesos nord-catalans a Sant Feliu d’Amunt (Rosselló), va començar la seva carrera professional com a enginyer topògraf a l’Ajuntament de Montpeller. El 1992 havia agafat les regnes de la federació catalana del Partit Socialista i el 1995 va ser escollit batlle de Millars.
El 1998 es va convertir en una de les figures polítiques de Catalunya Nord, quan va aconseguir que els socialistes guanyessin a les dretes al Consell General dels Pirineus Orientals on es va mantenir com a president fins el 2010, quan va dimitir per a succeir Georges Frêche al capdavant de la regió.
El 2013 la Universitat Catalana d’Estiu va concedir-li el Premi Canigó, atribuït anualment a personalitats i entitats amb una trajectòria destacada en favor de la relació cultural, cívica, científica o política entre els Països Catalans.
