23.08.2014 - 11:30
‘Una taronjada amb gel, siusplau’. Aquesta és la primera frase en català que Til Stegmann va pronunciar als 29 anys tot i haver viscut a Barcelona fins el 10. Nascut a la capital catalana, però fill de pares alemanys, descobreix ‘el món català’ durant una visita a Eivissa l’any 1970, i des de llavors no ha parat de treballar en favor de la llengua i la cultura catalana exercint d”ambaixador’ català. Catedràtic de filologia romànica a Frankfurt, Stegmann ha situat el català al mateix nivell que el francès o el castellà en el món acadèmic.
Til Stegmann ha estat un dels personatges amb més presència a la 46ª edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que un any més s’està celebrant a Prada de Conflent, a la Catalunya del Nord. A banda de ser un habitual de la trobada anual del catalanisme, enguany, a més, ha presentat un llibre autobiogràfic on explica, amb humor i senzillesa, la seva vida. ‘Una autobiografia sempre té un punt d’immodèstia, però en el meu llibre jo no sóc el protagonista, ho és la projecció de la cultura i la llengua catalana a Alemanya’, afirma.
El llibre, de la editorial Pagès, descriu el procés de “reciclatge” d’un nen fill de pares alemanys que va viure a Barcelona fins els 10 anys i que quan va marxar tenia “un desconeixement total del català i de la cultura catalana”. Va ser passats uns anys, quan ja en tenia 29, que, en una visita a Eivissa va descobrir ‘el món català’. Mentre passava un estiu a l’illa, Stegmann va començar el que ell defineix com un procés de ‘reconversió’ que el va dur a recuperar la llengua i la cultura de la ciutat on havia nascut.
Ja l’any 1978, només 8 anys després del seu ‘descobriment’, Stegmann va organitzar a Berlin unes jornades que van ser “la gran presentació de la cultura catalana” en les que es van programar més de 100 actes durant tres setmanes. Unes jornades, recorda, que “van fer sortir el català de les catacumbes”.
A partir d’aquí, Stegmann va iniciar el camí que l’ha convertit en l”ambaixador’ del català i la cultura catalana a Alemanya. Des de la seva càtedra de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt, Stegmann ha treballat per fer del català una llengua ‘al mateix nivell que el francès o el castellà’ en el món acadèmic aprofitant el fet que a Alemanya les llengües romàniques s’estudien ‘com un tot’. Actualment, al conjunt del país un total de 26 universitats ofereixen classes de català.
Entre d’altres fites, Stegmann és el responsable que la major biblioteca en català i sobre temes catalans que hi ha fóra dels Països Catalans, amb 35.000 volums, estigui a la Universitat de Frankfurt. Amb els diners que reben els nous catedràtics per millorar la bibliografia de la seva especialitat i els llibres que cada any li regalen els llibreters que visiten la Fira del Llibre de Frankfurt, Stegmann ha aconseguit crear ‘un veritable espai autòcton i independent de cultura catalana’.
Stegmann reconeix que un dels aparadors que més han ajudat a la projecció de la cultura catalana a Alemanya ha estat la Fira del Llibre de Frankfurt i, especialment, l’edició del 2007 quan la literatura catalana va ser la convidada. Gràcies ha aquest aparador, recorda, es van traduir més de 100 llibres aquell any popularitzant autors com Quim Monzó, Carme Arnau, Jaume Cabré o Albert Sánchez Piñol, tots ells amb més de tres llibres traduïts a l’alemany.
Diferenciar la cultura catalana
Til Stegmann assegura que una de les coses que més li han costat aquests anys ha estat fer entendre als alemanys que la cultura catalana i la espanyola no són el mateix. ‘Els últims anys s’ha fet una feina molt important de reciclatge del saber erroni anterior per separar les dues cultures’ i que els mitjans de comunicació del país diferenciïn que és català i que és espanyol.
Una feina, afegeix, que anys enrere era complicada perquè depenia de l’activitat que els catalans projectaven a l’exterior i que en els darrers tres anys s’han multiplicat gràcies a la internacionalització del procés sobiranista. “Abans hi havia una noticia al mes relacionada amb Catalunya als diaris, ara hi ha tres o quatre notícies a la setmana que es publiquen en més de 10 diaris”, destaca.
Procés sobiranista
Pel que fa al procés sobiranista, Stegmann apunta que encara existeix molt desconeixement sobre la qüestió i molta informació poc objectiva perquè molts dels corresponsals alemanys a Espanya estan radicats a Madrid el que “distorsiona moltes vegades la realitat”. És aquí on destaca la feina que està fent l’ANC per eradicar “els tòpics que venen inculcats des de Madrid”. Afegeix que els periodistes alemanys no actuen “amb malícia”, però que cal donar-los una visió plural de la qüestió per poder transmetre una informació objectiva.
Stegmann està convençut que si els catalans voten el 9N tant la classe política com la ciutadania “respectaran” el resultat de les urnes perquè Alemanaya, afirma, és un país “profundament democràtic”. Amb tot, reconeix que cal fer molta pedagogia perquè el desconeixement fa que moltes vegades les coses “no es vegin com són”.
