23.08.2014 - 06:00
Ahir el Consell de Granties Estatutàries va avalar la constitucionalitat de la llei de consultes; d’acord amb l’Estatut, la Generalitat pot exercir les seves competències per consultar als ciutadans sobre qüestions de rellevància política. Emès el dictamen, la proposició de llei ja és apunt per ser aprovat en plenari el mes vinent –segons diverses informacions, un cop clos el debat de política general de la segona setmana de setembre. Aquest és l’instrument que els partits polítics a favor del 9-N han escollit per poder votar la propera tardor, per convocar la consulta sobre la independència de Catalunya.
Segons les declaracions d’ahir del conseller de Presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, l’executiu se sent avalat per convocar la consulta. ‘Hi ha arguments jurídicament sòlids’ per fer-ho, va etzibar Homs. La llei servirà per convocar la consulta del 9-N d’acord amb l’Estatut i la constitució, d’acord amb les declaracions d’Homs. També va defensar que el dictamen i la sentència contra la declaració de sobirania al parlament demostren la cabuda de la consulta dins l’ordenament jurídic espanyol, ja que l’exercici del dret de decidir, segons Homs, no implica efectes immediats sinó que es tracta d’escoltar la veu de la ciutadania sobre una qüestió de rellevància política, va explicar el portaveu.
El PSC amb la llei de consultes, però en contra del 9-N
Els socialistes catalans van refermar el seu ‘sí’ a la llei de consultes, tal com ja havia anunciat el nou primer secretari del PSC Miquel Iceta, ja que el CGE ho ha avalat per majoria. Ara bé, la secretària organització del partit, Assumpte Escarp, va demanar, ahir, que no s’utilitzi la llei per convocar un referèndum que ‘no té cabuda a la llei’, en referència al 9-N.
D’acord amb els vots particulars de quatre dels magistrats del consell, Escarp va assegurar que la llei ‘no avala en cap cas que es pugui fer una consulta amb caràcter de referèndum’. ‘Hi ha alguns aspectes de la llei que continuen en debat, que no són clars’, va dir.
Una decisió per majoria
El Consell de Garanties Estatutàries va fer públic el dictamen, ahir al migdia, on avalava la constitucionalitat i l’adequació a l’Estatut de Catalunya. Estaven en qüestió, per exemple, l’article 3 de la proposició de llei on es definia el que s’entén per consulta no referendària; o l’article 11, que es refereix a l’objecte de la consulta i que explica que pot contenir una o més preguntes de forma ‘neutra, clara i inequívoca’. També considera que s’adequa a l’Estatut que votin els majors de 16 anys, els catalans residents a l’estranger i aquelles persones que acreditin més d’un any de residència a Catalunya –si són d’altres estats de la Unió Europea– o tres anys en cas de ser de fora de la Unió.
Discrepàncies entre els consellers
La decisió del consell de garanties no va ser per unanimitat. Quatre juristes van emetre vots particulars: el vice-president Pere Jover –escollit a proposta del PSC–, i els consellers Eliseo Aja –també proposat pels socialistes–, Marc Carrillo –a proposta d’ICV-EUiA–, i Carles Jaume –proposat pel PP. Els que hi van votar afirmativament van ser escollits a proposta de CiU i ERC –el president Joan Egea, i els consellers Àlex Bas, Francesc de Paula Caminal, Jaume Vernet i Joan Ridao.
El conseller Jover va discrepar amb els altres membres del consell perquè no està d’acord amb la distinció que utilitza el dictamen entre el concepte de referèndum i de consulta no referendària. Així el jurista defensa la inconstitucionalitat dels articles que defineixen l’objecte de les consultes, i acusa a la resta de juristes de fer servir arguments que qualifica ‘d’irrellevants i en alguns casos artificiosos’. ‘Aquesta consulta presenta totes les característiques d’un referèndum, malgrat la denominació que se li dóna.’
El conseller Eliseo Aja també coincideix amb Jové i diu que es tracta d’un ‘referèndum simulat, que manca de l’habilitació i de les garanties exigides per la Constitució i l’Estatut, i no es pot considerar com una simple consulta no referendària’. ‘En la meva opinió és materialment un referèndum, malgrat que es dissimuli aquest caràcter sota la denominació de consulta popular no referendària’, denuncia en el seu vot particular.
D’altra banda, Carrillo també discrepa de l’opinió majoritària dels altres juristes, però parla de ‘vulneració parcial’ en el seu vot particular. Considera que la llei aplica categories que són pròpies d’un referèndum, i adverteix de la ‘manca de garanties sobre les dades personals que es contenen en la regulació del Registre de Població de Catalunya i del Registre de catalans a l’exterior’. El conseller Jaume, en la mateixa línia, assegura que la Llei de consultes ‘no té cabuda en el marc constitucional vigent’. També parla de ‘simulació de referèndum o, si es prefereix, referèndum encobert sota la fórmula anomenada consulta popular no referendària’.
Els unionistes carreguen contra el CGE
El PPC, a través del seu portaveu adjunt al parlament Santi Rodríguez, va assegurar que el projecte de llei de consultes surt ‘més debilitat’ amb el dictamen del CGE. Així va posar de manifest les ‘discrepàncies’ dins de l’òrgan, comptant els quatre vots particulars. ‘No hi ha una idea clara de la constitucionalitat del text.’ També va demanar al PSC que no voti a favor de la llei de consultes.
Per la seva banda, C’s va qualificar d’estafa política que el govern digui que el dictamen avala la consulta del 9-N. Només serveix per ‘donar aparença de legal·litat a una cosa que és il·legal’, va assegurar la portaveu parlamentària Carina Mejías. Va considerar que és ‘mentida’ que el dictamen avali la consulta del 9-N; i va assegurar que el govern ‘utilitza el CGE per reforçar la llei’. ‘La votació del novembre no té l’empara de la legalitat, diguin el que diguin el CGE i el conseller Homs’.
En resposta al portaveu del govern, Mejías també va insistir que el tribunal constitucional espanyol ‘va ser molt clar dient que Catalunya no té reconegut el dret a decidir’.
Notícies relacionades
