22.08.2014 - 11:53
El Consell de Garanties Estatutàries ja ha pres una decisió. La Llei catalana de consultes tramitada al Parlament ha quedat avalada per l’ens consultiu. El dictamen s’ha fet públic aquest divendres i detalla l’aval de la norma respecte de la seva constitucionalitat i adequació a l’Estatut de Catalunya. La decisió, però, no s’ha pres per unanimitat, i quatre dels nou membres del Consell de Garanties Estatutàries han volgut presentar el seu vot particular amb discrepàncies a l’aval. Els grups parlamentaris han rebut ja el dictamen, emès després que fa un mes reclamessin que l’ens consultiu s’hi pronunciés per saber si s’ajustava a la constitució espanyola i l’estatut.
Els quatre membres del Consell de Garanties Estatutàries que discrepen del dictamen i han emès vots particulars són el seu vicepresident Pere Jover (que va ser escollit a proposta del PSC) i els consellers Eliseo Aja (també proposat pels socialistes), Marc Carrillo (elegit a proposta d’ICV-EUiA) i Carles Jaume (que va ser proposat pel PP). La majoria que ha forçat l’aprovació del dictamen avalant la totalitat de la Llei de consultes està formada pel president del Consell de Garanties Estatutàries, Joan Egea, i pels consellers Àlex Bas, Francesc de Paula Caminal, Jaume Vernet i Joan Ridao. Egea, Bas i Caminal van ser elegits a proposta de CiU i Vernet i Ridao van ser proposats per ERC.
Arguments ‘irrellevants i en alguns casos artificiosos’
Pel que fa als membres del Consell de Garanties que hi han votat en contra, Jover considera que els articles 3, 11 i 12 de la Llei consultes vulneren els articles 149.1.32 de la Constitució espanyola i 122 de l’Estatut. I retreu als altres membres del Consell que ho neguin fent servir ‘arguments’ que qualifica d”irrellevants i en alguns casos artificiosos’. ‘El motiu substancial de la meva discrepància no és cap altre que el concepte de referèndum que utilitza el dictamen i la seva distinció de les consultes no referendàries’, aclareix el vicepresident d’aquest òrgan consultiu. Jover recorda que, en l’article esmentat, ‘la Constitució exigeix unes condicions i requisits per a la convocatòria de referèndums, en particular la prèvia autorització per l’Estat, que en canvi no afecten les consultes no referendàries’. ‘Aquesta consulta presenta totes les característiques d’un referèndum, malgrat la denominació que se li dóna’, adverteix Jover.
‘Referèndum simulat’
També Aja discrepa del dictamen en considerar que ‘es tracta d’un tipus de referèndum simulat, que manca de l’habilitació i de les garanties exigides per la Constitució i l’Estatut, i no es pot considerar com una simple consulta no referendària’. ‘En la meva opinió és materialment un referèndum, malgrat que es dissimuli aquest caràcter sota la denominació de consulta popular no referendària’, denuncia Aja en el seu vot particular. Per aquest motiu, coincideix amb Jover que la Llei de consultes violaria els articles 149.1.32 de la Constitució espanyola i 122 de l’Estatut. El vot particular d’Eliseo Aja també alerta que una consulta popular no referendària ‘no compta amb les garanties democràtiques del referèndum’ i posa com a exemple ‘l’absència’ d’una ‘administració electoral que té com a finalitat garantir la transparència i l’objectivitat del procés electoral i el principi d’igualtat’.
‘Vulneració parcial’
El conseller Carrillo, que va ser elegit a proposta precisament d’ICV, que dóna suport a la consulta, també ha expressat les seves discrepàncies amb el dictamen. En el seu vot particular, Carrillo parla de ‘vulneració parcial de la Constitució i de l’Estatut’ i cita els mateixos articles 149.1.32 i 122. Carrillo critica que la Llei de consultes ‘aplica categories que són pròpies d’un referèndum a quelcom que prescriu que no ho és’ i adverteix de la ‘manca de garanties sobre les dades personals que es contenen en la regulació del Registre de Població de Catalunya i del Registre de catalans a l’exterior’.
Per últim, en el quart vot particular, el conseller Jaume assegura que la Llei de consultes ‘no té cabuda en el marc constitucional vigent’. També parla de ‘simulació de referèndum o, si es prefereix, referèndum encobert sota la fórmula anomenada consulta popular no referendària’.
Els articles avalats en el dictamen
El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que no és vinculant, ha avalat la totalitat de la Llei de consultes populars no referendàries i considera per tant que s’adapta íntegrament a la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’òrgan consultiu valida per tant que l’article 3 de la proposició de llei, que defineix que ‘s’entén per consulta popular no referendària la convocatòria feta per les autoritats competents, d’acord amb el que estableix aquesta llei, a les persones legitimades en cada cas perquè manifestin llur opinió sobre una determinada actuació, decisió o política pública, mitjançant votació’.
Un altre dels articles que estaven en qüestió i que ara avala el Consell és el 5, que dóna la potestat als majors de 16 anys per votar a les consultes. L’article especifica també que tenen dret a vot els catalans residents a l’estranger, sinó també aquelles persones de la Unió Europa que acreditin un any de residència a Catalunya i aquelles de fora de la UE que hi hagin viscut durant 3 anys.
Entre els articles validats també hi ha l’11, que es refereix a l’objecte de la consulta i explica que pot contenir ‘una o més preguntes o propostes’ i diu que s’han de fer de forma ‘neutra, clara i inequívoca’. A més, aclareix que ‘no es poden formular consultes que puguin afectar, limitar o restringir els drets i les llibertats fonamentals establertes en la Constitució i l’Estatut. Així mateix, s’exclou de la normativa les preguntes relacionades amb ‘matèries tributàries i a pressupostos ja aprovats’.
A les conclusions del dictamen, s’especifica que l’apartat 1 de l’article 1 i els apartats 3, 4 i 5 de l’article 44 de la proposició de llei no vulneren l’autonomia local municipal prevista a la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia. Concretament, l’apartat 1 de l’article 1 parla sobre l’objecte de la llei i els apartats 3, 4 i 5 de l’article 44 expliquen els percentatges de persones cridades a participar que calen perquè la consulta sigui perceptiva.
L’article 6 de la llei, que també ha rebut el llum verd del Consell de Garanties, preveu la creació del registre de participació en consultes populars no referendàries, que inclou totes les persones que poden ser cridades a participar en una consulta.
Segons el dictamen, tampoc vulneren ni l’Estatut ni la Constitució els articles 12, sobre el decret de convocatòria; l’apartat 2 de l’article 32, sobre la iniciativa ciutadana; l’article 38, relatiu a l’acceptació o denegació de la sol·licitud de la convocatòria; l’apartat 4 de l’article 16, sobre la definició i composició de les comissions de seguiment; l’article 25, referit a la votació anticipada; l’apartat 4 de l’article 35, relatiu als federataris especials per autenticar les signatures; l’apartat 3 de l’article 19, sobre la composició de les meses de consulta; l’apartat 1 de l’article 41, referit a l’àmbit subjectiu dels processos de participació ciutadana.
Quines conseqüències té la llei de consultes per al 9-N? [INFORME]
