22.08.2014 - 06:00
El curs escolar és a punt de començar i a les Illes serà marcat pel Decret de tractament integrat de llengües (TIL) aprovat pel govern de José Ramón Bauzá. S’hauria d’aplicar a partir del setembre, però una bona part de la comunitat educativa s’hi oposa. M. Antònia Font, portaveu del sindicat STEI, explica en aquesta entrevista que ‘molts claustres han votat que no al projecte TIL’ i recorda que són els òrgans col·legiats de les escoles els encarregats d’aprovar els projectes educatius. Font explica que, durant el curs, els professors hauran de ‘fer front a tot el que hi hagi d’antipedagògic en el que ens imposi la conselleria’ i, alhora, ‘mantenir la il·lusió’. Les mobilitzacions que reclamen diàleg amb el govern de Bauzá sobre la qüestió educativa van marcar el curs passat i continuaran aquest curs. Defensa que l’oposició s’ha de fer ‘des de la unitat de la comunitat educativa’.
—Com es presenta el nou curs?
—Amb un doble sentit. D’una banda, segurament durant aquest curs continuarà el caos que han creat la conselleria i el govern de José Ramón Bauzá dins el sistema educatiu de les Illes Balears. D’una altra banda, tenim l’esperança que aquest sigui l’últim curs que ens trobem amb un govern que no és capaç de negociar ni consensuar les polítiques educatives que s’han d’aplicar.
—Hi ha una bona part dels claustres de les escoles de les Illes que no han aprovat el decret del TIL.
—Hi ha un tant per cent considerable dels claustres que han fet els seus projectes d’acord amb la normativa que legisla el decret TIL, és a dir, que els han fet d’acord amb la norma, però n’hi ha hagut molts que han votat que no al projecte TIL perquè pedagògicament no és coherent ni amb els projectes educatius dels centres ni amb els principis pedagògics que donen coherència a l’educació. Els claustres, per llei orgànica, som responsables de dir sí o no als projectes pedagògics que s’apliquen als centres i hem exercit aquest dret, d’un òrgan col·legiat que fa una votació segons la seva opinió. En aquesta situació, l’única cosa que pot fer l’administració és acceptar aquesta votació democràtica.
—Com és que el TIL s‘ha d’aplicar igualment, malgrat que els claustres no hi estiguin d’acord?
—Si el claustre diu que no al projecte, no es pot aplicar. Però com que les ordres estrictes del president del govern són de dictar unes normes i ja està, la conselleria ha fet una resolució per dir que s’ha d’aplicar igualment als centres que hi han votat en contra, perquè ho diuen ells. El govern actua contra la llei i els sindicats ho han recorregut. D’una altra banda, el nostre sindicat [STEI], a principi de juny, va demanar una suspensió cautelar de l’aplicació del TIL. L’any passat ja ho vam aconseguir i esperem que també es pugui fer ara. El nostre sindicat pretén actuar per totes les vies possibles: mobilitzem del professorat, mirem que la societat civil prengui consciència dels problemes que es viuen a les Illes i fem servir la via jurídica.
—Quines accions concretes prepareu de cara al curs vinent?
—Les accions que s’hagin de fer han de ser des de tota la comunitat educativa. Segons la nostra opinió, com a sindicat STEI, això és el que garanteix la possibilitat d’èxit. És des de la unitat d’acció de pares, mares, sindicats i l’Assemblea de Docents que l’any passat es va aconseguir una mobilització molt important que va donar lloc a una gran manifestació el 29 de setembre, on també hi havia l’Obra Cultural Balear. És des de la unitat d’acció que podem establir un calendari de mobilitzacions que es proposarà a l’assemblea del dia 29 d’agost.
—Teniu alguna proposta prevista per a presentar a l’assemblea?
—De moment volem fer un dia de vaga a l’inici del curs, però encara no és una proposta compartida ni consensuada.
—Si les vies que feu servir per a frenar l’aplicació del TIL no funcionen, què passarà als centres?
—Que hi haurà més fracàs escolar de l’alumnat. És per això que diem que és un caos, perquè cap centre no l’aplicarà de la mateixa manera. Uns faran veure que s’aplica, però no l’aplicaran realment. Això pertorbarà el funcionament normal dels centres i impedirà que es puguin fer uns altres projectes d’innovació pels quals es necessita la col·laboració i la il·lusió de tothom. Durant aquest curs, el professorat haurà de fer front a tot el que hi hagi d’antipedagògic en el que ens imposi la conselleria i, mentrestant, mantenir la il·lusió i el rigor acadèmic que els alumnes necessiten dins les aules. Això és un doble esforç.
—Proposareu una estratègia de desobediència?
—Sí, a porta tancada, com els últims anys del franquisme, en què fèiem ensenyament en català i cada mestre intentava fer allò que li semblava millor per als seus alumnes. I també hi ha una via de resistir en la democràcia interna dels centres. Això vol dir que ha de ser un acord de claustre o del consell escolar el que dugui endavant un projecte; no pot ser una decisió de la conselleria o de la direcció dels centres. Si els directors dels centres tenen una acord de claustre que diu que les decisions es prenen per acord de claustre o de consell escolar, això és la democràcia interna dels centres. Això serà així mentre duri aquest curs. Ens queda un any de PP de José Ramón Bauzá. Podria haver-hi un altre PP, que no fos espanyolista radical i excloent. I aquest altre PP tindria un consens en temes de llengua o d’educació i un tarannà diferent.
—De què va servir la vaga de fam de Jaume Sastre?
—La vaga de fam va voler ser un toc d’atenció per a acabar el curs. I només demanava al govern diàleg i negociació amb els comitès de vaga dels sindicats i de l’Assemblea de Docents. De fet, ja hi havia hagut una primera negociació. Durant aquest primer trimestre, nosaltres continuem demanant negociació perquè és el que volen els docents de totes les illes, no només de Mallorca. A l’última assemblea es va veure que, deixant de banda el TIL, es podien negociar totes unes altres qüestions de millora, perquè amb el TIL no hi haurà consens. I el que ha de quedar clar és que no tan sols la vaga de fam d’en Jaume Sastre demanava diàleg, sinó que a Mallorca també es van fer concentracions de silenci per demanar negociació. En vam fer una que deia ‘Callarem fins que ens escolteu’, que és una cosa que fem molts mestres: mentre els alumnes parlen, nosaltres no diem res.
—A comunitat educativa se us ha ajuntat la LOMCE i el TIL. Com se sobreviu després de tants atacs?
—Amb intel·ligència i aferrant-nos a la coherència pedagògica. I sobreviurem com ho hem fet fins ara, perquè hi ha hagut moments de la història que hem superat amb pitjors governants que aquests. Ara, en una democràcia no havíem viscut mai uns dictadors; però resistirem tant com faci falta, amb la complicitat de tota la comunitat educativa i el suport de la societat civil. Ens queden nou mesos de sobreviure. Intentarem, dins les aules, sobreviure com ho fèiem el temps del franquisme. I organitzarem la resistència des de la unitat d’acció.
—La situació de l’educació podrà canviar sense un canvi de govern a les Illes?
—Negociar i consensuar un model amb aquests polítics no ha estat possible. I allò que ens fa mirar cap als polítics són ells mateixos. Nosaltres ens veiem obligats a mirar cap als governants que estructuren una política educativa que no és la que volem.
—Quina alternativa hi ha?
—Ara la coalició MÉS reuneix totes les forces nacionalistes i d’esquerres, unes forces que han fet costat al moviment educatiu. Formen la coalició el PSM, Iniciativa Verds i Esquerra Republicana. Hi ha una esperança d’un canvi polític. També hi ha Esquerra Unida, per una banda, i el PI (Proposta per les Illes), per una altra.
—I aquestes alternatives poden tenir prou força per a ser una majoria a les Illes?
—Sí, perquè a les últimes eleccions europees el PP ha baixat moltíssim; ha tingut el pitjor resultat a les illes. I el PSOE també ha baixat. S’ha trencat un poc el bipartidisme. Esquerra Republicana ha pujat molt, i també Esquerra Unida.
—Com veieu la irrupció en la política de formacions com Podem?
—A les eleccions europees han entrat a les Illes i han tret vots. El fet que no tinguin la qüestió de la llengua gaire clara trobem que és un problema. Els partits polítics d’esquerres han de recollir totes les lluites legítimes, i crec que la lluita per una identitat, una nació, una llengua i una cultura, democràtica, d’esquerres i amb inclusió social, són uns eixos irrenunciables per a qualsevol partit.
