24.08.2014 - 00:32
Com cada any, el 25 d’agost el Camp de Mirra representa el Tractat d’Almisrà en commemoració de l’acord signat el 1244 entre el rei Jaume I el Conqueridor i el seu gendre, l’Infant Alfons de Castella, futur Alfons X el Savi. Amb aquest tractat s’establia la línia Biar-Busot-la Vila Joiosa, com a límit entre els regnes de Castella i el d’Aragó.
Ha estat l’historiador Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva, catedràtic de llatí, gran amic de mon pare i membre de la tertúlia dels dilluns del Micalet, qui va escriure el llibre ‘El Tractat d’Almisrà i la governació dellà de Xúquer fins al riu Xixona’. El text, de gran interès històric, tracta diversos temes relacionats amb aquest acord: la frontera del Xúquer, el Llibre dels Fets o Crònica del Rei en Jaume, l’ocupació d’Alzira, el setge de Xàtiva (gener-març 1244) o el setge de Biar (setembre 1244-febrer 1245).
Segons el professor Agustí Ventura, el Tractat d’Almisrà va ser la confirmació de Caçola i Tudillén entre les dues corones peninsulars.
El Tractat, que es representa cada 25 d’agost al Camp de Mirra, i des de 1976, VII centenari de la mort del rei Jaume I, és possible gràcies a l’Associació del Tractat d’Almisrà, que posa en escena aquesta obra de teatre per a commemorar l’establiment de la primera frontera entre el Regne de València i el de Castella. L’acte comença amb el pregó anunciador, que recorre els carrers del poble, al qual segueix la representació de l’obra, davant l’església de Sant Bartomeu.
Com escriu al llibre d’Agustí Ventura, Romà Francès, ànima de la representació del Tractat i president de l’Associació del Tractat d’Almisrà, ‘El Tractat, a més de ser quasi l’única mostra de teatre popular històric a tot el País Valencià, té una transcendència molt significativa per a la història dels valencians, respecte a la nostra carta de naixement com a poble’.
No cal dir que els textos de la representació tenen un gran rigor històric, i és per això que cada 25 d’agost (i enguany serà la 38a edició) aquest acte congrega centenars de persones al Camp de Mirra per a gaudir d’aquest magnífic espectacle.
El 2009, amb mon pare, vaig poder assistir a la representació del Tractat d’Almisrà, que amb una quarantena d’actors, ens van fer entrar en ple segle XIII.
En un temps de discòrdies i d’enfrontaments, algú, molt encertadament, ha dit que el sentit del Tractat d’Almisrà és ben actual, ja que representa un missatge de pau i una crida al diàleg, tan necessaris en els temps presents. Per això recomanaria que veieren aquesta magnífica obra els senyors Mariano Rajoy, Alberto Fabra, Serafín Castellano, Rafael Maluenda i Arturo Torró. Segur que aprenien a governar d’una manera més dialogant, sense prepotències ni abusos de poder.
