20.08.2014 - 06:00
A tres mesos del referèndum d’independència de Catalunya, el principal partit del govern, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha rebut un cop molt fort amb la confessió d’un delicte del seu fundador Jordi Pujol, president del país durant vint-i-tres anys. L’impacte de l’afer ha arribat més enllà dels membres del partit i hom debat sobre les conseqüències que pugui tenir per al procés sobiranista. Amb tot, la voluntat del president Mas de fer el referèndum continua intacta i el moviment independentista s’ha conjurat per a un Onze de Setembre esplendorós. L’home encarregat de reconduir el rumb de CDC, Josep Rull, parla en aquesta entrevista del cas Pujol, del compromís amb el 9-N i de les garanties democràtiques que cal assegurar per fer la consulta.
—Qui decidirà si es fa la consulta el 9-N? El Tribunal Constitucional espanyol?
—No. Ho decidirà el poble de Catalunya a través del parlament i dels representants.
—Un cop aprovada la Declaració de sobirania, té gens de sentit canviar els plans depenent de què diguin des de fora?
—Justament, no. La Declaració de sobirania és absolutament viva. També és vigent el seu criteri: el poble català és sobirà per a decidir el seu futur. Per tant, en última instància, qui ha de decidir com s’ha d’expressar la voluntat del poble és a ell mateix, per mitjà de les institucions democràtiques.
—Aleshores, quin sentit té esperar la decisió de l‘estat espanyol o del TC per tancar el debat del 9-N?
—Cal consensuar la decisió amb tots els actors i partits polítics. I s’ha de prendre després del que puguin fer el govern espanyol i el Tribunal Constitucional. Ens haurem de reunir les formacions que vam pactar la data i la pregunta perquè representem la majoria del parlament. Caldrà veure quina estratègia s’ha de seguir en cada situació. En tot cas, nosaltres tan sols pensem a posar les urnes el 9 de novembre. Aquesta voluntat continua intacta.
—Heu pensat què pot passar si es desobeeix la prohibició del Tribunal Constitucional espanyol?
—No, això ja ho veurem. No podem avançar hipòtesis que no depenen de nosaltres. Farem la consulta i posarem les urnes d’acord amb la llei d’un parlament legítim i democràtic. Hem de deixar ben clar que el Parlament de Catalunya és legítim i democràtic. Aquest és el fonament d’allò que ens proposem de fer. Hi ha tres pilars que cal combinar: democràcia, legalitat i legitimitat. La legitimitat ens l’atorga el poble de Catalunya. Ningú més.
—El president Mas pot ser processat per prevaricació si no desconvoca la consulta?
—Ens agradaria que no s’arribés a aquest extrem. Qualsevol atac que hi pogués haver en aquest sentit perjudicaria la imatge de l’estat espanyol i el seu caràcter democràtic. Atacar ‘ad personam’ seria un error greu de l’estat espanyol.
—Us preocupa com pugui quedar el procés amb un president processat o inhabilitat?
—Una acció com aquesta per part de l’estat espanyol encara ens donaria més legitimitat. Amb tot, esperem que no passi. Insisteixo en la voluntat de fer les coses des de la unitat i reforçant la legalitat amb un principi fonamental de legitimitat. Legalitat perquè la llei ve del parlament, i legitimitat perquè és un parlament constituït democràticament amb una alta participació del poble català a les urnes.
—La paraula ‘desobediència‘ forma part del diccionari de Convergència?
—Nosaltres preferim utilitzar un llenguatge en positiu. Ens estimem més parlar de legalitat, legitimitat i democràcia. Més que no parlar de desobediència, volem parlar de legitimitat democràtica.
—A banda CiU, les formacions que van pactar data i pregunta ja han expressat que volen fer la consulta digui què digui el TC. Sembla que el president Mas no té cap més alternativa…
—Haurem de veure, quan arribi el moment, alguns elements que cal assegurar per poder fer la consulta. Hi ha un criteri de garantia democràtica que és fonamental. En aquest moment, partits, institucions, entitats i tot el poble de Catalunya hem d’articular els mecanismes de garantia democràtica. Aquesta és la nostra feina principal. Això vol dir que les urnes s’han de poder instal·lar en unes condicions democràticament viables. Des d’aquesta perspectiva, nosaltres som molt optimistes. Hem de crear el clima, les condicions i l’entorn per a aportar aquesta garantia democràtica a les urnes de la consulta. Això ens donarà reconeixement internacional.
—Aportar garantia democràtica a la consulta?
—Aquest és un punt decisiu. I això no ho determinarà el Tribunal Constitucional. Això ho decidirem nosaltres, des de Catalunya. Si tenim assegurades aquestes garanties, tirem endavant. Si veiem que hi ha dificultats, en parlarem entre tots i prendrem una decisió conjuntament. Tan sols tenim un tret i l’hem d’aprofitar molt bé. Aquest tret, donar la veu al poble de Catalunya i traslladar la seva voluntat, l’hem de gestionar molt bé. Aquest és el compromís del president Mas: fer-ho bé per fer-ho possible. No dubto que entre tots serem capaços de crear les condicions adequades perquè aquestes urnes tinguin les garanties democràtiques suficients. Insisteixo que les garanties democràtiques són fonamentals per a aconseguir el reconeixement internacional del resultat de la consulta. Llei, clima, voluntat, unitat, mobilització cívica… tots aquests elements sumaran. Insisteixo: qualsevol decisió l’haurem de prendre conjuntament. La decisió la tenim nosaltres com a país, com a nació.
—Així, no hi ha cap pla B?
—Tots els plans B impliquen les urnes. L’última decisió l’ha de tenir el poble de Catalunya. Ahir, Carme Forcadell en parlava i preveia l’opció d’unes eleccions plebiscitàries. Nosaltres ens volem centrar en el 9 de novembre. Ara, ha de quedar clar que qualsevol pla B implica les urnes.
—Què passarà si la V de l‘Onze de Setembre no mou tanta gent com la Via Catalana de l‘any passat?
—No preveiem aquesta possibilitat. No ho podem fer perquè estem molt convençuts que el procés com més va més suport té. La força que té és cada vegada més gran. Tenim tres setmanes per a mobilitzar i activar tothom. Aquesta opció que apuntes seria dolenta i no la tenim prevista.
—L‘afer Pujol ha causat desencís sobre el procés d‘independència?
—No. És una sacsejada forta, això sí. I és evident que hi ha algú que ho vol aprofitar per rebaixar la moral dels sobiranistes. Però aquest és un procés que serà complicat i que necessita molta capacitat de resistència i de resiliència. Això és fonamental. Si tenim aquesta capacitat de resistència i de resiliència, que vol dir encarar les adversitats i sortir enfortits de les trompades, podrem fer allò que ens proposem. Vull destacar que l’última vegada que es va fer un procés d’aquest tipus amb èxit a l’Europa occidental va ser fa cent anys, quan Noruega es va separar democràticament de Suècia.
—N‘hi ha hagut més casos…
—Sí: Irlanda, Islàndia, la Dinamarca ocupada pels nazis, Malta… Però el cas que ens serveix molt és el de Noruega. I d’això ja fa més de cent anys. Estem a punt de fer una cosa extraordinària i extraordinàriament difícil i complexa. Com que el repte és gegantí, ens hem de conjurar contra el cansament i contra la desmobilització. Hem de tenir mentalitat de corredor de fons. Tenim adversaris externs, però en tenim dos d’interns que són molt poderosos: el cansament i el desencís. Hem de romandre units i recordar que fem un procés amb el suport de la gran majoria dels catalans.
—Tornem al cas Pujol. Esteu segur que els diners ocultats de l‘ex-president provenen d‘una herència, com va dir ell, o de comissions del 3%?
—Nosaltres hem de creure la declaració del president Pujol perquè la va fer amb molta vehemència i amb solemnitat a través d’aquella carta. Volem creure i creiem que parlem estrictament d’una herència. No tenim motius per dubtar de la seva paraula. Ara, li hem de demanar que doni les explicacions pertinents. I com que la majoria de partits del parlament han demanat que comparegui, creiem que ha de fer-ho per donar explicacions i aportar el màxim de solidesa a aquella primera declaració. Però, evidentment, ens l’hem de creure. No tenim cap motiu per no fer-ho.
—De debò que no dubteu de la paraula d‘algú que ha mentit durant més de trenta anys?
—Diem que la manera de no dubtar-ne és donar el màxim d’explicacions. És bo que es donin explicacions a hisenda, a la justícia i al Parlament de Catalunya perquè ho han demanat. És la millor manera d’esvair dubtes.
—Els sondatges d‘opinió preveuen una davallada forta del resultat de CiU. Us preocupa l‘impacte que hi pugui tenir el cas Pujol?
—Clar. Aquest no és un tema gratuït per a nosaltres i per a la nostra imatge. Ara hem de ser capaços de refer-nos d’aquest cop i de recuperar la confiança de la gent. Per això, hem anunciat un procés de refundació que ja teníem previst, però que hem hagut d’accelerar. Cal renovar el projecte de Convergència com a espai polític central del sobiranisme català.
—Com serà aquesta refundació amb Josep Rull al capdavant?
—Amb Josep Rull i prou, no. Amb tot un equip. La idea principal és fer un partit nou per a un país nou. Convergència va ser creada com un partit per a la Catalunya autònoma. Ara el país ha decidit que hem d’avançar cap a la Catalunya sobirana. Per tant, hem d’actualitzar la nostra eina per encarar el desafiament de la Catalunya sobirana. El desafiament és assolir l’estat propi i omplir-lo de contingut. El país ha canviat molt des que es va fundar Convergència. Ara tenim una manera d’entendre la política, el bé comú i el governament que és diferent de com era el 1974. En aquell moment el mot d’ordre era ‘construir’ la nació. I ara la volem continuar construint, però també volem construir l’estat com un instrument bàsic al servei de les persones.
—Què canviarà de la manera de fer política del partit?
—La renovació també implica aprofundir en la transparència democràtica i en els nous sistemes de participació. Per això, ha de ser un valor bàsic d’aquesta refundació del partit. Cal aprendre a donar explicacions fins i tot quan sembla innecessari. Sense aquest element, sense incorporar aquest caràcter, no podrem entendre la nova Convergència. La transparència i la regeneració política i democràtica han de ser elements consubstancials de la renovació del partit.
—Veurem una Convergència amb primàries que deixin enrere els nomenaments a dit?
—De nomenaments a dit, nosaltres no n’hem fet mai. Però cercarem sistemes de participació que vagin més enllà de les quatre parets del partit. Hem d’estar oberts als nous mecanismes. Volem obrir el partit de bat a bat. Volem donar més poder als militants i establir instruments de participació amb aquells sectors que han format part del nucli de simpatitzants de Convergència. Observem què es fa a la resta d’Europa i del món i incorporem les millors pràctiques per aconseguir un partit molt més obert i porós en què les decisions vagin de baix a dalt i no a l’inrevés.
—Sou independentista?
—Sí.
—N’heu estat sempre?
—Sí [riu]. Bé, des dels setze anys.
—Pensàveu que arribaria l‘oportunitat de ser independents a hores d‘ara?
—No. Pensava que tardaríem més anys a culminar el procés. Recordo que l’any 1996, quan era secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya, l’organització va decidir de fixar la independència com a objectiu generacional. Vam trencar una línia, però pensàvem que això aniria més lent i que l’esclat popular tardaria més a sorgir i a consolidar-se.
—Quan es proclamarà la independència?
—VilaWeb va publicar un informe que analitzava el temps que havia passat entre l’expressió de la voluntat popular i la proclamació de la independència en diversos casos dels últims decennis. El cito molt sovint. La mitjana era d’uns dos anys, aproximadament. D’això es tracta: d’un termini que sigui raonable per a negociar amb l’estat espanyol el repartiment d’actius i passius, per a negociar amb la comunitat internacional l’encaix de la nova Catalunya independent i per a crear els instruments d’estat que ens permetin ser operatius com a nou actor de dret internacional. La diferència entre Escòcia i Catalunya és que ells tenen un interlocutor amb un respecte inequívoc a la democràcia, mentre que nosaltres tenim algú que veu la democràcia com un element molt tangencial.
