18.08.2014 - 06:00
‘La gran mobilització del setembre del 2012 va desencadenar les eleccions del novembre del 2012. Sense aquella manifestació multitudinària, la més gran mai vista al país fins aleshores, avui no seríem aquí.’ Així comença Oriol Junqueras, president d’ERC, un article publicat ahir al Punt Avui sobre l’Onze de Setembre i la consulta del 9 de novembre: ‘11-S i 9-N: sí i sí‘. El republicà explica que després d’allò van venir unes eleccions que van tenir un resultat molt clar a favor de l’exercici de l’autodeterminació. I assegura que ‘iniciàvem un camí il·lusionant però alhora assumíem un repte immens que sabíem que no seria fàcil, que no ens ho posarien fàcil’.
Junqueras també denuncia l’ofensiva de l’estat espanyol en tots els fronts: ‘Contra l’escola catalana obsessivament; però sobretot contra el país, contra la convivència.’ I reivindica l’acord de la data i la pregunta: ‘El 12 de desembre de 2013 es concretava aquell acord d’estabilitat parlamentària en el seu punt nuclear: posar el futur del país en mans de la gent. I tampoc no va ser fàcil; gens, de fet. També en aquella ocasió una nova demostració de força al carrer, de mobilització democràtica històrica, va ser vital per recordar quin era el mandat popular davant la fràgil memòria d’alguns i alguns intents mediocres de desnaturalitzar el procés.’
I denuncia aquells que volen posar ‘aigua al vi’: ‘La Via Catalana va esdevenir un missatge espectacular al món de quina era la voluntat de la ciutadania, incontestable. També aquell estiu, previ a la Via Catalana, vam escoltar veus que intentaven aigualir els acords democràtics i l’anhel de la ciutadania, que tractaven de tirar aigua al vi, de malbaratar l’esperança i la il·lusió de la bona gent.’
Junqueras alerta del moment especial que vivim: ‘El temps ha passat de pressa i avui som a menys de tres mesos de la consulta, d’un moment únic que hem construït entre tots, d’una oportunitat única, per tant.’ I fa una crida a la participació en massa a la V de l’Onze de Setembre: ‘També en aquesta ocasió és imprescindible un Onze de Setembre multitudinari, que la V sigui un èxit i que sigui un mandat alt i clar de la ciutadania a favor del 9 de novembre, a favor de la democràcia, de la dignitat, d’un futur millor i nostre, de tots i cadascun de nosaltres. La ciutadania –que no falli ningú; la història ens convoca– ha de deixar clar que no està per orgues ni romanços, que s’ha de complir la voluntat democràtica i que els partits estem aquí per això, per respondre i respectar la voluntat de la ciutadania.’
I anuncia que no toleraran que ningú es faci enrere: ‘Pacta sunt servanda, els acords hi són per complir-los, no per especular-hi frívolament. A aquells que no estiguin a l’altura del moment, la història els jutjarà; no és el moment de dubtes ni vacil·lacions. En cap cas acceptarem sotmetre la nostra voluntat de votar, la nostra set de justícia i fam de llibertat, a l’arbitri d’un grup de magistrats designats a dit pel PSOE i el PP, mai. Perquè si fos així ja no caldria haver començar aquest camí, ja sabem com les gasten; respectuosament, el Tribunal Constitucional que digui el que vulgui.’
I acaba amb contundència: ‘El dret de votar i decidir el nostre futur no serà cap concessió graciosa, no ens el regalaran en cap despatx, ens el guanyarem al carrer. I serà una consulta legal perquè tindrem una llei de consultes i serà acordada perquè és el fruit d’un enorme consens social i polític. Volem votar i votarem, i acceptarem el resultat de les urnes. Perquè nosaltres sí que som demòcrates i sí que acceptem el veredicte de la ciutadania.’
