17.08.2014 - 19:08
El sots-editor d’afers estrangers del diari nord-americà USA Today, Kim Hjelmgaard, analitza en un article l’estat dels processos d’independència d’Escòcia i Catalunya. L’anàlisi, que es titula ‘La febre independentista d’Escòcia és contiagiosa‘, mira d’establir diferències i semblances entre els dos processos polítics d’autodeterminació. Hjelmgaard en parla amb l’expert en política europea de la Universitatd de Kent (Anglaterra), Richard Whitman, que explica que des de Catalunya es mira amb molta atenció el referèndum escocès per si estableix un precedent positiu d’accés a la Unió Europea.
El periodista nord-americà diu que ‘Catalunya, una regió semi-autònoma d’Espanya amb capital a Barcelona, vol fer una votació el 9 de novembre per separar-se d’Espanya, contra els intents de blocar-la del president Mariano Rajoy’. També afegeix que ‘Madrid ja va refusar una petició semblant per a un referèndum d’independència de la regió basca d’Espanya’. Segons el periodista, ‘els bascos han pressionat per fer aquest referèndum des de fa més d’una dècada’.
‘És un moment interessant per a Europa’, diu Whitman, perquè ‘Escòcia crea allò que podríem anomenar una “possibilitat” per als altres’.
I aquí estableix unes diferències entre el cas català i l’escocès: ‘Els moviments secessionistes d‘Escòcia i Catalunya no són completament anàlegs. La voluntat de Catalunya d‘aconseguir l’autodeterminació rau parcialment en la supressió cultural i lingüística. La principal queixa d’Escòcia és la discriminació social i econòmica per part del parlament britànic, que és vist com a llunyà i amb dificultats per a servir els interessos escocesos.’
El diari nord-americà també ha parlat amb Albert Royo-Mariné, secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, ‘un grup amb el suport del govern que cerca crear consciència sobre Catalunya’. Royo explica que ‘independentment del resultat, el referèndum escocès és una victòria per a la democràcia i el sentit comú; per tant, és un gran exemple per als catalans’.
A partir d’ací, Hjelmgaard explica que a Europa hi ha unes altres regions amb anhels d’independència. I esmenta els casos de Flandes, Venècia i les regions russòfones d’Ucraïna.
