Els sis desafiaments en seguretat i intel·ligència de la Catalunya independent

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va lliurar a final de juliol els informes que hi havia pendents dels divuit compromesos amb el govern. Un d’aquests informes parlava de la seguretat interna i internacional (pdf) i considerava que en un estat català seria bàsic crear una agència d’intel·ligència. A parer dels experts, seria el nucli dur de la seguretat interna i internacional i caldria que funcionés des del primer moment. A banda d’aquesta agència, l’informe identifica els sis desafiaments principals en seguretat i intel·ligència de la Catalunya independent. Us els oferim tot seguit.

El CATN diu que ‘en els desafiaments de la construcció d’un nou sistema de seguretat, interna i internacional, en el context de creació d’una eventual Catalunya independent, s’han d’analitzar en primer lloc els reptes estructurals, que afecten el procés de transició, el procés constituent i els anys posteriors, en què es formulin les polítiques públiques i es concretin les opcions elegides en la futura constitució’. I els enumera:

1. Els derivats del nou marc conceptual, polític i organitzatiu que implica ser estat, amb fronteres pròpies (terrestres, marítimes i aèries), en un context de país occidental europeu i molt majoritàriament europeista. Dit d‘una altra manera, tot el que es deriva de la introducció de ‘noves fronteres’ en un context d’imprescindible col·laboració amb els països amb els quals es compartirà frontera (Andorra, Espanya i França) i amb el conjunt de la UE. En termes de seguretat interna, per exemple, això vol dir que els cossos policials catalans hauran de pensar i preparar-se per treballar en un quàdruple nivell: local, estatal, europeu i internacional. A més, en un escenari d’integració progressiva en la comunitat internacional, els quatre nivells comportaran algunes restriccions i obligacions.

2. Els derivats de quin sigui l’escenari de construcció del nou estat, de col·laboració o de no-col·laboració amb Espanya, en general i en particular en els temes de seguretat. En temes de seguretat interna i internacional, algunes amenaces, com es comenta després, exigeixen, en interès de totes les parts, plena col·laboració. En uns altres casos, com el relatiu a una quantitat important de registres, bancs de dades i arxius, equipament de seguretat, serveis específics (ciberseguretat, intel·ligència), podrien presentar durant força temps friccions i problemes de coordinació.

3. Els derivats de l’assumpció d’àrees importants de la seguretat interna que fins ara han estat competència exclusiva de l’Administració central. Aquí n’esmentem les principals: investigació de la delinqüència organitzada; terrorisme; narcotràfic; control de fronteres; registre d’identitat; immigració; control d’armes; medi ambient; intel·ligència; ciberseguretat; tasques específiques de gestió de les emergències i de protecció civil ara cobertes per unitats estatals especialitzades, com la Unitat Militar d’Emergències; incorporació progressiva a cossos internacionals policíacs i coordinació constant amb ells. Cal dir que alguns d’aquests components i amenaces són els mateixos que hom destaca en les estratègies de seguretat dels països del nostre entorn o de la UE.

4. Tot allò relatiu a la seguretat internacional, que cal afrontar a partir del nou marc mental enumerat en el primer repte: ser país de noves fronteres. Cal destacar els reptes més immediats: el control territorial i de fronteres, la intel·ligència, el terrorisme, la delinqüència transnacional organitzada, la pertinença a organitzacions internacionals, la continuïtat o denúncia de tractats internacionals. Molts d’aquests aspectes afecten la política de defensa: com protegir-se d’algunes amenaces i garantir control territorial, incloent-hi la creació ràpida d’unitats i serveis essencials, i, eventualment, la creació o no d’un exèrcit.

Finalment, tot allò relatiu a la forma com cal afrontar la política de foment de la pau i la seguretat internacionals. Es tracta d’un requisit que es deriva de la Carta de les NU, i que, ja en els anys noranta, va donar lloc al desplegament d’un cert consens —que inclou operacions internacionals sota mandat de les NU– a la comunitat internacional sobre la consolidació o construcció de la pau en països en conflicte o post–conflicte.

5. Els reptes vinculats a la millora evolutiva i a una eventual reestructuració del sistema de seguretat ciutadana i de gestió de les emergències. Aquí entraria també la necessitat d’afrontar, amb nou enfocament, la seguretat privada.

6. Tot allò relatiu a la gestió del sistema, que inclou les decisions sobre departaments del govern dels quals tindrien dependència funcional i orgànica, l’adscripció de les unitats o serveis que es vagin creant, i les línies de comandament, coordinació i control, les eventualment noves i la reestructuració de les existents (Juntes de Seguretat Local, Junta de Seguretat de Catalunya). Cal fer també un especial esment a la necessitat de reforçar molt la coordinació entre les policies locals i els Mossos d’Esquadra, cabdal per a garantir la seguretat ciutadana.