Edward Hugh: ‘Espanya no és sostenible’

El deute de l’estat espanyol ha superat per primera volta el bilió d’euros i al juny arribava als 1.007.319 milions. La xifra, 10.000 milions més que el mes de maig, representa el 98% del PIB, segons les dades que va fer públiques ahir el Banc d’Espanya, que constaten que el deute s’ha triplicat des que va començar la crisi. És viable l’economia espanyola? Ho preguntem a l’economista Edward Hugh, que alerta de les dificultats de poder pagar el deute i confessa que no creu en la recuperació econòmica de l’estat. En aquesta entrevista, Hugh també fa referència a les dades fetes públiques ahir per l’oficina d’estadística europea, segons les quals l’economia de la zona euro s’ha estancat el primer trimestre d’enguany.

—El deute públic espanyol, gairebé al 100% del PIB. Què us sembla?
—Ja es veia a venir. El deute espanyol ha anat augmentant lentament i les últimes dades no són gens estranyes. El problema és que no se sap quan s’estabilitzarà el deute, si és que es pot arribar a estabilitzar. 

—Són normals aquestes xifres, en comparació amb els altres estats?
—En aquests moments, el perill és que torni a rebrotar la crisi a la zona euro, i el risc es troba sobretot a Portugal i Itàlia. Matteo Renzi ja tremola perquè Itàlia no acaba de sortir de la recessió, ha començat a entrar en la deflació i el deute no para de créixer. A Itàlia, el deute se situa en el 135% del PIB, i a Portugal, en el 133%. Espanya és el germà petit en aquest joc perquè va començar a un nivell molt més baix. Al principi de la crisi, el deute espanyol era del 37% del PIB, i l’augment més important ha arribat durant aquests últims dos anys de govern de Rajoy, sobretot pel rescat bancari i el pagament de proveïdors. 

—Quin és el problema?
—Que això encara no s’ha acabat. Ho veiem amb els últims resultats de la zona euro, les coses no seran tan fantàstiques com Rajoy diu des de fa temps. El punt més alt d’acceleració de l’economia espanyola va ser a l’abril i ara comença a anar més lent, cosa lògica perquè tota la zona euro està estancada. El problema per a l’estat espanyol és que si l’economia queda blocada i la deflació persisteix, el deute continuarà augmentant. El factor que farà créixer més el deute els anys vinents probablement serà la deflació, que fa que el valor del PIB no creixi. 

—Quin és el pronòstic a curt termini?
—El deute de l’estat espanyol pot augmentar fins el 120%. El problema és que no es pugui pagar mai. Els interessos sobre el deute es troben per sota dels nivells de 1789, mentre que el deute és el més alt de la història. Això vol dir que alguna cosa no funciona. Però en comparació, Portugal i Itàlia tenen problemes més urgents que Espanya, i hauran de fer alguna cosa durant els dos anys vinents. Espanya tindrà problemes greus el 2020, i fins aleshores hauran passat coses. És a dir, la xifra és preocupant, però no és una catàstrofe d’avui per demà. 

—Una altra dada destacada és que la major part del deute públic espanyol prové de l’administració central. Com ho interpreteu? Creieu que això dóna arguments a l’independentisme? 
—L’argument per la independència relacionat amb aquest tema és el dèficit fiscal, perquè les comunitats autònomes tenen el dèficit que tenen segons els diners que els dóna l’administració central, i hi ha un intent clar d’ofegament de les finances de la Generalitat. A més, com ja vaig dir, el govern català es troba efectivament intervingut, només pot gastar allò que li diuen des de Madrid i no li deixen tenir dèficit. El que passa és que, encara que Espanya tingui aquests diners de Catalunya, el deute va pujant. 

—En tot cas, les dades i el pronòstic semblen indicar la poca viabilitat d’Espanya. 
—Sí, Espanya no és sostenible. No crec en la recuperació econòmica espanyola. Jo no sóc nacionalista, sóc britànic, però vull salvar-me, i l’única manera és que ens n’anem. Perquè som en una bomba de rellotgeria, clarament. I a més del deute públic, hi ha un deute extern del 100% del PIB. Això també és impagable! Cal tenir un superàvit enorme per a tenir uns dèficits com els d’Espanya, i Espanya no el té, aquest superàvit. I què fa? Expulsar població. No pot reduir l’atur, de manera que pressiona perquè la gent se’n vagi a fora. I el descens de la població és la cosa que fa més impagable el deute perquè hi ha menys gent treballant. 

—Això sembla un peix que es mossega la cua i costa de veure-hi el final… 
—No crec que Espanya tingui cap sortida. Per això defenso el sí-sí.