Joan Lladó: ‘Fem bicicleta per conèixer el país’

És membre de Bicicorriols, que és, sobretot, un grup d’amics. Són una vintena d’homes de Mataró, Argentona i Canet de Mar que tenen en comú l’afició per la bicicleta de muntanya. En Joan Lladó és qui porta la iniciativa de mantenir el bloc del grup, un espai on, entre tots, escriuen ressenyes de les sortides des de fa més de vuit anys. I no només els mou l’afició d’anar amb bicicleta, sinó també les ganes de conèixer tots els racons del país. Els agraden els camins estrets i difícils, però expliquen que tenen ‘la subtil habilitat d’atreure esbarzers’.

—Com va néixer la idea de fer un bloc per a explicar les vostres rutes?

—La nostra colla ciclista va néixer ara deu fer vint anys i cada estiu, a principi de juny, fem una sortida d‘uns quants dies per a conèixer un lloc emblemàtic del país. L‘hem recorregut gairebé tot! D‘aquesta sortida anual, sempre n‘hem fet un escrit, però va arribar un moment que vam pensar que seria una bona idea publicar aquella memòria d‘alguna manera. I vam obrir el bloc perquè tothom pogués conèixer les rutes que havíem fet.

—Com és que vau triar els blocs de VilaWeb?

—Jo aleshores ja tenia com a pàgina d‘inici VilaWeb, per estar informat. I com que havia vist que hi havia una plataforma de blocs, vaig pensar que era un bon lloc per a crear el nostre.

—La vintena de membres del grup escriviu apuntaments?

—Des que vam engegar el bloc, el 2006, aproximadament el 80% dels escrits són meus, i els altres s‘han anat repartint. Devem ser set o vuit que n‘escrivim habitualment.

—A quins llocs destacats heu fet rutes amb bicicleta?

—Hem estat a la Cerdanya, a la serra de Tramuntana de Mallorca, al País Valencià, a la Vall d‘Aran; també hem fet el camí del Nord, que uneix Mataró amb el Canigó… Hem estat a molts indrets del país. Un cop l‘any fem una sortida de tres dies, que sempre coincideix amb la fira de Mataró, i anem a algun lloc on encara no hàgim estat. Ens agrada recórrer llocs emblemàtics de tot el país, per conèixer-lo.

—Com decidiu qui escriu la ressenya de cada sortida que feu?

—Bàsicament jo vaig començar fent una crònica de cada sortida que fèiem. L‘objectiu no és fer una ressenya molt tècnica i específica per si algú l‘ha de repetir, sinó explicar els llocs per on passem, descriure‘ls. Moltes vegades hi ha gent que té llocs interessants al costat de casa mateix i els desconeix. El que pretenem amb el bloc és fer conèixer els llocs per on passem. Si, per exemple, passem per davant d‘un edifici antic destacat, ho expliquem. De vegades passem per camins abans que servien per a anar d‘un poble a un altre i que eren els passos principals.

—L‘esport no és el més important, doncs.

—Fem bicicleta per conèixer el país. No faig bicicleta únicament pel vessant esportiu. Coneixem el territori mentre gaudim fent esport. Hi ha molta gent que surt, però ben poca coneix ben bé per on passa. Hi ha molta toponímia que es desconeix.

—Arran del bloc, us han contactat més ciclistes o esportistes?

—Sí. Alguns companys del grup s‘hi han afegit a partir del bloc.

—Coneixeu ciclistes que hagin fet les rutes que heu explicat vosaltres al bloc?

—Sí, molta gent. A més, n‘hi ha molts que contacten amb nosaltres per preguntar-nos coses sobre les rutes i demanar-nos més informació per a anar-hi. Força gent ha conegut els camins que hem fet.

—I com dissenyeu les rutes que feu?

—Tret de les sortides llargues que fem un cop l‘any, que sí que les planifiquem, la resta de sortides acostumem a improvisar-les. Com que ja ens coneixem força la zona per on sortim habitualment, no planifiquem gaire. Quedem a la plaça de Mataró, que és el lloc de trobada de cada sortida, i un cop allà decidim on anar. De vegades simplement decidim anar a esmorzar a un lloc concret i cerquem la ruta que ens hi porti.

—Trobeu prou camins i corriols per a recórrer?

—Sí. A la zona on ens movem més, que és la del Maresme, no hi ha conflicte amb més usuaris. Hi ha molts camins per on podem anar amb les bicis. On comença a haver-hi conflicte és a Collserola perquè hi ha molts excursionistes i atletes, entre més esportistes, però al Maresme encara no ens passa.

—I teniu una bona relació amb els altres usuaris?

—I tant, hi ha respecte entre els excursionistes. A la zona on ens movem no hi ha tanta afluència de gent com la que hi ha a Collserola.

—A segons quins camins dels parcs naturals, les bicis no hi poden circular, oi?

—No. Nosaltres ens movem entremig de dos parcs naturals: el Montnegre-Corredor i el parc de la Serralada Litoral, que engloba Argentona, Sant Mateu, Burriac… On sí que tenim problemes és al parc de la Serralada Litoral, perquè hi ha hagut tanta massificació, sobretot per a fer curses de bicicleta, que ara hi ha una mica de conflicte perquè prohibeixen de fer-ne algunes que passin per corriols.

—I vosaltres preferiríeu que no es prohibissin?

—Ara hi treballem. Els col·lectius implicats treballem amb el parc natural per elaborar un mapa que indiqui els camins i corriols per on es pot passar amb bicicleta.

—Ara que s‘ha posat de moda, participeu en curses?

—No gaire. Preferim anar a la nostra. Ja coneixem prou bé la zona.

—A banda de fer bicicleta, feu més esports de muntanya?

—Sí, ho fem tot. Fem curses de muntanya, esquí de muntanya, participem en la copa catalana de curses d‘orientació o programem alguna sortida d‘esquí de pista, encara que això no ho fem gaire perquè no és a l‘abast de tothom. També fem alta muntanya i alguns escalem. Fem tot el que té relació amb la muntanya. No se‘ns escapa res!

—Quines són les pròximes sortides que teniu previstes?

—A banda de les que fem normalment els caps de setmana i entre setmana a prop de casa, ja mirem la sortida anual de l‘any vinent, i possiblement serà a Sicília. Un dels de la colla és originari d‘allà i a ell li agradaria que anéssim a l‘illa i la coneguéssim.

—Feu unes ressenyes llargues i completes. Una afició és la bici, però escriure també acaba essent una afició?

—Sí. És una crònica de la sortida, per a explicar els llocs per on hem passat. Les cròniques que faig jo són força detallades i alguns dels companys tenen por d‘escriure i no detallar tant com jo. Però jo els dic que no cal, que només amb una pinzellada de les sensacions que han tingut en les sortides ja n‘hi ha prou. No tots tenen els mateixos coneixements de topografia, però jo sempre els dic que escriguin el que els vingui de gust.

—Una de les últimes ressenyes més completes que heu fet entre tots és la de la sortida a la serra del Montsec.

—Gairebé vaig obligar tots els que hi van venir perquè escrivissin al bloc. És un post molt llarg, però tothom hi ha aportat coses. És que ara ja tenim tot de gent que ens segueix i sap greu estar-se molts dies seguits sense escriure-hi.

—Escriviu menys que temps enrere?

—Sí, una mica menys. Tenim un problema amb el Whatsapp. Ens ha fet molt de mal. Abans el bloc era un punt de trobada més important, però ara, amb el grup de Whatsapp, tot ho comuniquem per allà.

—Només hi ha homes, al grup?

—Sí, per desgràcia. En general, al món de la bicicleta de muntanya hi ha poques noies, de moment. N‘hi ha alguna, però costa de trobar-ne.

—Les sortides que feu són gaire dures?

—Una mica. No ens agraden les pistes i sobretot anem per corriols, per camins molt estrets i força tècnics, tant de pujada com de baixada. Això és el que ens agrada més. No fem rutes gaire llargues, però sí que són difícils.

—Ara fa més de vuit anys que teniu el bloc obert. Com us sentiu després de tant de temps?

—Estic content. Em sap greu no tenir el volum d‘entrades del principi, però Déu n’hi do el que hi anem aportant. Espero que puguem continuar escrivint. Ara estic engrescat amb el canvi d‘imatge dels blocs. A més, tenim força visites, al voltant de mig milió! I és un bloc d‘amics.

—Destacaríeu algun apuntament de tots els que heu fet?

—El primer que em ve al cap és el de l‘última sortida que hem fet, al Montsec. Em va agafar la vena poètica i vaig escriure la crònica en vers.

—Quin és el vostre primer record de VilaWeb?

—Penso que devia ser en llegir-ne alguna cosa a algun diari, crec que devia ser a l‘Avui. Hi vaig entrar i des de llavors ho he seguit sempre. M‘interessava molt que la visió del país fos de tots els Països Catalans.