07.08.2014 - 06:00
La presidenta de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Marta Pascal, aposta clarament per la refundació de CDC i clama un gir social. No demana primàries a la secretaria general del partit perquè ‘qui es pensi que la regeneració democràtica requereix això, s’equivoca’, i reclama una reflexió en la manera de prendre decisions dins de Convergència. En el full de ruta del procés sobiranista, Pascal és clara: si l’estat posa traves a la consulta, es votarà en unes eleccions plebiscitàries. No aposta per fer una consulta tant sí com no: ‘No ens sentim còmodes amb res que traspassi la il·legalitat. Hem de ser seriosos’, diu.
—Cal canviar la manera interna de funcionar de CDC, després del ‘cas Pujol’ i de la crida de Josep Rull a una ‘refundació’?
—La nostra opinió és que hem d’aprofundir en la democràcia interna del partit, es prenen les decisions de manera molt vertical però cal que l’estructura sigui més horitzontal. És cert que el partit ha viscut una sacsejada en el lideratge per la dimissió d’Oriol Pujol i que, per tant, en el Consell Nacional del setembre s’haurà de ratificar la nova direcció col·legiada amb Josep Rull al capdavant. Jo crec que la JNC no s’ha de desviar i farem el que calgui per donar seguretat i fortalesa al partit.
—La JNC defensarà que el proper secretari general de CDC s’esculli a través de primàries?
—La JNC estrictament no fa primàries, i potser seria fer un ‘brindis al sol’ que ara sortíssim a parlar de primàries per CDC. En una convenció del partit el mes de març vaig dir que feia falta una regeneració democràtica. Ara dic el mateix: el nom no fa la cosa. Si simplement pensem que la refundació del partit requereix fer unes primàries, ens equivoquem; el debat va molt més enllà després de la sacsejada del partit de l’últim mes.
—Què proposeu concretament per a aquesta regeneració?
—Volem que les decisions es prenguin de manera horitzontal, i això no es canvia de seguida. Cal una reflexió profunda de cara al congrés vinent per a refundar el partit des de la perspectiva de les dinàmiques internes.
—Podríeu dir una mesura concreta que es plantegi des de la JNC per canviar aquestes dinàmiques internes?
—En la convenció de què parlava abans, jo vaig demanar al partit un esforç per a canviar la manera de prendre decisions, la manera d’elaborar les llistes, d’escollir els lideratges, (…) també de revisar el tipus de campanyes que fem, la manera com ens acostem a la gent o fer del Consell Nacional un òrgan realment participatiu de la militància. És clar que no podem anar al revés del món. Com a filosofia general, cal que CDC s’obri. Una de les mesures per a aquesta regeneració és establir el vot als 16 anys, fet que estimula la participació i amplia la base social dels processos polítics.
—Però això no és una qüestió interna del partit.
—Mira, per ser secretari general o optar a qualsevol càrrec a la JNC només calen sis mesos d’antiguitat en la militància i tenir al corrent el pagament. Més democràtic que això no hi ha res. Ara bé, la JNC no té escrit enlloc que això siguin primàries. Seria poc seriós per part nostra que reclaméssim primàries a CDC si la JNC no té regulada aquesta forma d’elecció.
—Quan es farà el congrés per a refundar el partit, abans de les eleccions municipals del 2015 o després?
—El Consell Nacional ja s’ha convocat i serà al setembre, i s’hi ratificarà Josep Rull. El partit decidirà quan es farà el congrés, però crec que s’ha de fer durant el 2015. Ara, si tenim en compte la consulta del novembre i les eleccions municipals, no podem fer-lo mentre ens juguem la història del país.
—Ideològicament, quin rumb hauria de prendre CDC?
—El pròxim congrés és molt important per a fer un gir social clar i marcat, i volem que sigui el partit de la gent.
—A l’esquerra, doncs?
—Defujo les etiquetes d’esquerra i dreta, no és aquest el tema, és un debat superat. S’ha d’accentuar el gir social.
—Fer un gir social és posar fi a les retallades?
—Hem de retallar perquè som dins un estat espanyol que ens menysté des de la perspectiva dels recursos. CDC és un moviment de confluència de sensibilitats molt diverses, és un partit catalanista i el que volem és construir un nou estat per millorar la vida de la gent, també de la gent jove, en universitats, habitatge, emancipació (…).
—Quan un partit nacionalista aconsegueix la seva màxima, que és construir un estat, aquest nacionalisme ja no pot ser el principal punt d’unió del partit. En un futur estat independent, com us imagineu Convergència?
—En un futur estat independent CDC ha de ser un partit modern, que aposti per la regeneració democràtica i que serveixi a la gent. Ha d’aspirar a construir un estat punter a Europa i al món, que faci servei als catalans i que connecti amb la societat. Això és un projecte que pot ser molt transversal.
—A què atribuïu el desgast electoral de CiU?
—És un cúmul de coses. Hem hagut de prendre decisions molt doloroses, entenem que la gent s’enfadi. Això ens passa factura. També la imatge que tenen els ciutadans de CDC com a partit tancat i que pren les decisions molt verticalment. Però també reivindico que hem fet molta feina, hem fet els deures i ha millorat la situació econòmica. I també hi suma, òbviament, la determinació del president Mas amb el full de ruta del 9-N.
—Per què creieu que augmenta el suport d‘ERC?
—Ells no tenen el sobrecost de governar, però suposo que la gent sabrà apreciar que nosaltres ens hem arremangat. Ara, tampoc no sóc jo qui ha de respondre aquesta pregunta, són ells que haurien de respondre per què es troben en una situació millor que CiU.
—Parlem del ‘cas Pujol’. De la primera reacció del president Mas a l‘última, on va anunciar que Pujol renunciaria a les seves prerrogatives, hi va haver un gir en el tractament del cas. Per què?
—No hi va haver cap gir. Hem de separar el llegat polític del president Pujol durant els 23 anys que va ser al capdavant del govern de Catalunya d’en Jordi Pujol ciutadà. Ell ha de respondre dels seus actes. En Rull va fer un pas endavant, també a petició de la JNC, perquè Pujol donés explicacions i es prenguessin decisions sobre la seva situació a CDC.
—Hi ha casos de corrupció que afecten directament CDC. Què proposeu?
—El partit ha de mantenir a distància les males pràctiques i la gent que les dugui a terme. Si s’han produït, les persones responsables han de prendre les seves decisions. Hem de ser clars i exemplificatius, i des de la JNC tenim clar que el procés de refundació del partit requereix que siguem seriosos en aquests temes.
—Quan un càrrec públic és encausat, estaríeu d’acord que deixés aquestes responsabilitats?
—La JNC té un codi ètic on s’estableix que si una persona és afectada per un cas judicial o no ha obrat correctament, se li demana que faci un pas enrere en les seves responsabilitats. Entenem que, d’entrada, la persona ho farà per voluntat pròpia. Vam aprovar una proposta de resolució al Consell Nacional de la JNC de juny en què ens posicionem sobre aquesta qüestió. I això no s’acaba en què s’ha de fer si un polític és encausat, hi ha d’haver una millora en la celeritat del sistema judicial i en el tractament dels casos de corrupció en els mitjans de comunicació.
—En el cas d’Oriol Pujol, la JNC no va demanar que deixés les responsabilitats.
—És cert, la JNC mai no va demanar a Oriol Pujol ni a cap persona encausada del partit que fes un pas enrere. Això podria passar si el sistema judicial millorés. La dimissió immediata de l’encausat posa tots els polítics dins el mateix sac i, paral·lelament, deixa desemparades les persones que es dediquen a la política. No trobaràs cap sortida de to de la JNC amb un titular demagògic o populista que digui que han de plegar tots. Nosaltres hem demanat una reflexió molt profunda al partit sobre aquest tema, cosa que la JNC ja ha fet.
—El president Artur Mas ha dit que convocaria la consulta en el marc de la llei de consultes. Si Madrid porta la llei al Tribunal Constitucional espanyol i se suspèn, quina ha de ser la decisió? Què pensa la JNC?
—En la roda de premsa sobre el balanç polític, el president Mas ho va explicar: Madrid ja va dir que no quan els diputats catalans van demanar la transferència de la competència per a organitzar referèndums, doncs ara ho provarem via llei de consultes i legalitat catalana. Mas signarà el decret de convocatòria. Llavors, si Madrid torna a dir que no, hi haurà d’haver un acord de país entre totes les forces polítiques que van acordar la pregunta de la consulta per a decidir si hi ha eleccions plebiscitàries o si ens plantegem algun altre tipus d’escenari. És molt important que hi hagi aquesta resposta de país, els partits han d’estar a l’altura del que significa que Espanya ens negui la democràcia. No hi pot haver un pas enrere. Hem de votar, volem votar.
—Eleccions plebiscitàries o un altre tipus d’escenari?
—L’únic escenari que tenim és votar. Si no ens deixen votar en una consulta, ho farem amb eleccions plebiscitàries.
—Quan?
—Això és una decisió del president de la Generalitat, juntament amb les altres de forces polítiques que han de fer un acord de país. Jo preferiria votar en una consulta, i ho faré tot perquè sigui així. Però si ens ho neguen ho haurem de denunciar per totes bandes. Si això passa, que tot indica que sí, llavors votaríem en unes eleccions.
—Per aquest acord de país es necessita ICV-EUiA i la CUP, i ells defensen una consulta tant sí com no. La CUP ha cridat a la desobediència civil.
—Nosaltres sempre hem dit que si l’estat ens nega la consulta, votarem en unes eleccions plebiscitàries. No ens sentim còmodes amb res que traspassi la il·leglitat, hem de ser seriosos, tindria molt poc sentit que féssim una consulta de pandereta. Per tant, si ens ho neguen ho denunciarem massivament i llavors haurem de cercar una altra manera de votar. Això és una decisió del president i serem al seu costat en aquest sentit. El que és important és votar.
— On queda, llavors, la declaració de sobirania?
— La JNC diu en la seva ponència política que en cas que no ens deixin votar, hem de fer unes eleccions. Llavors el parlament constituït ha de començar un procés per separar-nos de l’estat espanyol. Però abans el poble s’ha de pronunciar.
—El mandat que sorgís d’unes eleccions plebiscitàries, què hauria de fer: negociar amb Espanya un nou estatus polític o trencar-hi a través d’una declaració unilateral d’independència?
— El parlament s’hauria de declarar sobirà per començar el procés. No es tracta d’un trencament perquè no és un tema d’anar contra ningú, sinó d’emprendre un camí propi. Si guanyen els partits sobiranistes començarem un procés que desfaci l’estatus quo actual i ens porti a la construcció d’un estat normal per a Catalunya.
—A les eleccions plebiscitàries, qui s’hi presentaria?
—A les europees vam apostar per una llista de país, on els partits polítics incorporessin persones rellevants de la societat. Defensem el mateix per a les catalanes. Ara, jo vull defensar la política, els partits són importants en aquest procés i vull reivindicar el paper que hi fan. La societat civil ha de convèncer la gent, però el procés l’ha de portar la política. En uns plebiscitàries els partits han de dur la ‘batuta’, en col·laboració amb la societat, és clar.
