06.08.2014 - 06:00
El ritme d’inscripcions a la V de la Diada és inferior al de la Via Catalana de l’any passat. Per què? Ignasi Termes, membre del secretariat de l’ANC, diu en aquesta entrevista que enguany s’han donat diverses informacions de cop, no només el procediment d’inscripció a la V, sinó també la campanya ‘Ara és l’hora’ amb vista a convèncer mig milió d’indecisos abans del 9-N. Admet que, d’entrada, s’haurien d’haver concentrat els esforços en la Diada, que és el que els organitzadors fan ara: un esforç comunicatiu per a fer veure la importància d’inscriure’s als trams.
Termes també ha parlat del xoc de legalitats que hi pot haver arran de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre. I de com s’hauria de reaccionar a una possible impugnació per part de l’estat espanyol.
—L’ANC sortiria al carrer, promouria la desobediència civil si el 9 de novembre no es pogués fer la consulta?
—L’ANC preveu que es votarà el 9 de novembre. A la campanya que fem no qüestionem que es farà la consulta; la concentrem a defensar una opció de vot. Però cal recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració de sobirania i al setembre s’ha d’aprovar una llei que permeti la convocatòria de la consulta. El marc legal quedarà assegurat. I si l’estat espanyol ho impugna haurem d’apel·lar a la declaració de sobirania del parlament perquè aquest xoc de legalitats es resolgui i es convoqui la consulta.
—Tres setmanes després de començar la campanya de la V de la Diada, hi ha molta gent inscrita, però no tanta com l’any passat.
—Veiem que el ritme d’inscripcions és una mica més lent. I som conscients que aquest any tot el que demanem és una mica més complex; no només organitzem la Diada de l’Onze de Setembre, sinó també una campanya que ha començat i que s’allargarà fins al 9 de novembre en què hi ha diverses informacions. Demanem col·laboració econòmica en aquesta primera fase per a finançar la campanya fins al 9 de novembre, i demanem els voluntaris que seran indispensables per a la segona fase de la campanya, a més de la inscripció de la V. Pensem que hi ha un punt més d’exigència, però que és el que toca. Hem d’estar a l’altura de la transcendència del moment.
—Fa falta més claredat?
—Aquests dies hem fet reunions amb totes les regions, amb els coordinadors de les assemblees, per poder-ho explicar molt millor. La reacció ha estat molt bona i es nota que tothom està molt més informat sobre què es demana. I esperem que sigui un èxit, malgrat que enguany hàgim posat el llistó més amunt. Esperem que el país també hi estigui.
—Hauríeu d’haver concentrat d’entrada els esforços en la Diada?
—Sí, probablement sí. Però pensem que enguany no té sentit deslligar l’Onze de Setembre de la resta del context i que cal explicar-lo tot, i per això es donen més missatges. Però tothom ha de tenir molt clar que de l’Onze de Setembre en depèn el 9 de novembre, per tant no és una data que quedi aïllada de la resta de la campanya. Forma part d’un dels tres objectius, el més immediat, i per això ara ens centrarem molt a explicar què ha de ser l’Onze de Setembre i la seva vinculació amb l’èxit del 9-N.
—Enguany l’organització ha canviat. L’any passat era més amateur, i va sortir molt bé. Ara ho feu més professionalitzat, amb Òmnium i amb l’empresa Blue State. Com heu viscut aquest canvi?
—L’èxit de l’any passat és que vam fer una cosa de la qual ningú no podia ser expert perquè no l’havíem feta mai, i tots anàvem actuant sobre la marxa i resolent els problemes a mesura que anaven apareixent. L’èxit va ser col·lectiu perquè es va fer una distribució molt territorial en els vuitanta-sis municipis que travessava la Via i en més pobles. Tothom hi posar de la seva part, i d’alguna manera la Via Catalana es va escapar de les mans dels organitzadors, en el bon sentit, perquè tothom se la feia seva.
—I enguany?
—Enguany, tot i que és més concentrat, continuem la mateixa dinàmica; els trams de la V s’han distribuït per les assemblees de Barcelona, que són les responsables d’organitzar-los, i les hem posades en contacte amb els responsables dels municipis que s’hi desplacen perquè es posin d’acord i omplin cadascun d’aquests trams. Un dels condicionants d’enguany és que ho hem presentat una mica més tard que no l’any passat, i el fet que la Diada sigui tornant de les vacances no ho facilita, però anem reactivant i coordinant el territori perquè hi hagi moltes iniciatives i l’organització de la V sigui compartida amb moltes assemblees.
—Penseu que es pot fer aquesta reactivació en ple mes d’agost?
—Ja passa ara. La gent veu que queda pràcticament un mes per a l’Onze de Setembre. Ens centrarem molt a comunicar l’Onze de Setembre, en la importància d’inscriure’s a la Diada, i volem donar molta més informació de què s’hi trobaran. Treballem perquè tothom sàpiga què tenim previst fer, els horaris, les accions… L’any passat l’èpica consistia a unir el país i malgrat que passessin coses en llocs determinats no era el més rellevant de la mobilització, però enguany es preparen algunes accions en què tothom veurà la importància de participar-hi, de ser-hi. Enguany la societat civil haurà de ser-hi més present que mai.
—És a dir, ara toca la Diada, i des del dia 12 us concentrareu en la campanya pel sí-sí.
—El país s’ha d’activar i s’ha de preparar perquè després de l’Onze de Setembre hi haurà molta gent que no sap què votarà el 9 de novembre. Hi ha una certa manca d’informació i una mica de desconnexió. Esperem que la campanya sigui de proximitat, i per això demanem 100.000 voluntaris. No hem de fer una gran campanya publicitària, sinó una campanya a peu de carrer.
—I més que una campanya, no és més efectiu a l’hora de sumar gent per la independència aconseguir una gran Diada, com la de l’any passat, massiva, pacífica i amb impacte internacional?
—Sí. Per això aquest Onze de Setembre és bàsic, per a arribar al 9 de novembre, per a donar la imatge que ara mateix allò que ens fa somiar en un país millor és la independència. Això queda totalment demostrat quan hi ha una gran mobilització de l’ANC amb aquest caràcter festiu, amb gent de totes les edats. L’any passat vam tenir el problema de no tenir una foto; en tenim moltes fotografies, però no tenim ‘la foto’. I enguany la volem aconseguir: una fotografia d’un país unit i concentrat en aquestes dues avingudes. És la imatge que podem donar a la gent que encara no ha decidit el vot del 9 de novembre.
