06.08.2014 - 06:00
El Washington Post ha fet un recull interactiu dels canvis fronterers i la creació de nous estats que s’han produït a Europa des de la Gran Guerra fins a l’actualitat. La cronologia s’inicia el 1914 amb el dibuix dels grans imperis que es repartien Europa al principi del segle XX, i s’acaba amb la creació dels nous estats fruit de la dissolució de la república iugoslava. També inclou l’annexió de Crimea per part de Rússia.
Després de la Gran Guerra
El 1922 s’obre una nova etapa a Europa com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial i la inestabilitat del període d’entreguerres. En aquest context, la revolució russa del 1917 i la posterior guerra civil van provocar l’emergència d’estats que fins aleshores havien format part de l’imperi rus: Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània.
El recull també destaca la creació de Polònia, que abans de la Primera Guerra Mundial era un territori compartit per tres imperis: el rus, l’austrohongarès i l’alemany. A l’Europa central es crea Txecoslovàquia, Hongria i Àustria com a resultat de la caiguda de l’imperi austrohongarès, i sorgeix Iugoslàvia, de la unió de territoris de petits estats existents abans de la Gran Guerra. El 1922 es crea la república d’Irlanda, que s’independitza de la Gran Bretanya –deixant Irlanda del Nord sota sobirania britànica.
Els nous estats del final del segle XX
El diari destaca més dates clau del canvi de fronteres: el 1938 i el 1942, amb la invasió de la major part d’Europa per part de l’Alemanya de Hitler, i ja després de la Segona Guerra Mundial, amb la nova definició de fronteres de Polònia i la divisió d’Alemanya en dos estats (RFA/RDA).
Després de l’arribada al poder de Mikhaïl Gorbatxov al capdavant de l’URSS i del procés d’obertura que va impulsar, arriba la fi de la Guerra Freda. Amb la caiguda del mur de Berlín i la dissolució de la Unió Soviètica, Europa canvia novament la fesomia i proliferen nous estats a la part central i de l’est: la separació pactada de Txecoslovàquia en Txèquia i Eslovàquia, d’una banda, i la independència de les repúbliques iugoslaves d’Eslovènia, Croàcia, Macedònia i Bòsnia, d’una altra.
Fruit de la dissolució de l’URSS, es van crear també nous estats fronterers amb la nova federació russa: Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Armènia, Azerbaijan, Kazakhstan i les repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània).
Ja en el segle XXI, es dissol definitivament la república iugoslava, l’any 2003, i la unió es redueix a Sèrbia i Montenegro. Finalment, el 2006 Montenegro s’independitza de Sèrbia, i el 2008 Kossove també esdevé un nou estat.
