30.07.2014 - 13:00
El president de la Generalitat, Artur Mas, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s’han reunit durant dues hores i mitja a La Moncloa. Mas ha arribat puntual a la cita i el president espanyol ha sortit a rebre’l prop d’una porta flanquejada per les banderes catalana, espanyola i europea a cada banda. El cotxe de Mas s’ha aturat a pocs metres d’on era Rajoy, i el president de la Generalitat ha hagut de pujar els cinc graons que hi ha a l’edifici de Presidència i dirigir-se cap al cap de l’executiu espanyol. Han encaixat la mà primer amb rostre seriós -més en el cas de Rajoy-, i després han intercanviat alguns comentaris abans d’encaixar les mans de nou a petició dels fotògrafs.
Abans de cap reacció ja ha comparegut la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que parla de què ha traslladat Rajoy a Mas, és a dir, que el referèndum no es farà perquè ‘no és legal.’
Mas, al Blanquerna
Mas compareixerà al Centre Cultural Blanquerna, la seu de la Generalitat a Madrid, per explicar com ha anat la trobada. Al Centre hi ha fortes mesures de seguretat; ha quedat blindat per la policia espanyola per impedir una eventual acció de grups d’ultra dreta, tal com va passar amb l’atac de l’Onze de Setembre de l’any passat en aquest mateix lloc. La Moncloa previsiblement emetrà un comunicat amb una valoració de la trobada.
Rajoy, tancat en el no a la consulta
Disposat a escoltar Rajoy i a parlar de tot: d’aquesta manera afronta el president Artur Mas la reunió amb el cap del govern espanyol; ho va explicar ahir el conseller de Presidència, Francesc Homs, després de la reunió del consell executiu.
El portaveu del govern va exposar que en la reunió es parlaria de la consulta del 9 de novembre però també d’economia, d’estat del benestar i finances públiques. El president de la Generalitat –va dir– anirà a Madrid carregat de propostes però també amb ganes d’escoltar: ‘Proposarem idees i voldrem escoltar per veure el punt de vista del govern espanyol sobre tots els temes, més enllà d’allò que poden haver dit els mitjans’, va dir.
Mas va a la trobada després de dos fets importants dins el seu grup polític: la dimissió del secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, i la confessió de l’ex-president de la Generalitat i fundador de CDC, Jordi Pujol, sobre l’existència de diners amagats a Andorra durant més de trenta anys.
Ahir, a més a més, el president Mas va fer una conferència de premsa explicant que l’ex-president renunciava a tots els càrrecs honorífics de CDC i CiU, i a les prerrogatives que tenia per haver ocupat la presidència. Una situació que Artur Mas entomava amb un ‘dolor immens’: ‘Sento molta pena i també compassió’, va dir.
Aquests fets debiliten Mas amb vista a la reunió d’avui? Segons Homs, no: ‘Pensar que queda debilitat és fer una lectura errònia del conjunt de Catalunya.’
Després de la trobada Rajoy-Sánchez
Homs va considerar, ahir, que el no a la consulta de PP i PSOE tenia ‘peus de fang’. La interpretació que fa de la trobada de dilluns entre el nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i Rajoy és que PP i PSOE estan molt allunyats. Homs va remarcar la ‘capacitat de la política catalana de posar-se d’acord i fer propostes’ i la incapacitat dels dos grans partits espanyols d’oferir una alternativa.
Abans-d’ahir, després de la reunió Rajoy-Sánchez, que va durar més de dues hores, el nou dirigent dels socialistes espanyols va dir que havia quedat clar que la consulta a Catalunya no es podia fer perquè no era legal. Però no va anar més enllà. No van acordar de fer un front comú contra la consulta del 9-N i van discrepar en les propostes per a defensar allò que anomenà ‘la convivència dels espanyols’.
Rajoy va rebutjar la reforma constitucional que proposen els socialistes. En un comunicat, el govern espanyol deia: ‘En aquest moment no hi ha les condicions polítiques necessàries per a articular una proposta amb consens similar al que va concitar la constitució actual.’
La tercera reunió Mas-Rajoy
L’última reunió feta pública entre Mas i Rajoy va ser el dia 29 d’agost de l’any passat, poc abans de la Via Catalana. La trobada es va saber més tard, a través del diari Ara, i el president de la Generalitat hi va anar per sondar la posició de Rajoy sobre la consulta.
La reunió que sí que va deixar fotografia –i conferència de premsa posterior– és la del setembre de 2012, després de la gran manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. Mas hi anava a negociar el pacte fiscal, amb el suport d’una àmplia majoria parlamentària (CiU, ERC i ICV-EUiA). ‘Això no ha anat bé‘ és la frase que en va transcendir. La conseqüència en fou la convocatòria d’eleccions el 25 de novembre.
La trobada d’avui arrenca d’una intervenció de Josep Antoni Duran i Lleida al congrés espanyol, on va revelar que Mas ja havia demanat una trobada amb Rajoy el dia de la proclamació del rei Felipe VI. A partir d’allà, hi va haver intercanvi de retrets i finalment l’anunci de la reunió entre ambdós presidents.
Rebuig del govern espanyol a la tercera via
La vice-presidenta de l’executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha negat reiteradament, en les conferències de premsa posteriors al consell de ministres, la possibilitat d’oferir una via alternativa. Divendres, per exemple, es va permetre d’ironitzar sobre aquesta opció, dient que al congrés espanyol hi havia grups partidaris d’un estat federal, alguns altres que volien recuperar competències de les comunitats i alguns que volien un estat lliure associat. No hi ha consens, va concloure.
Aquestes últimes setmanes Sáenz de Santamaría s’ha dedicat a repetir que el govern espanyol no tenia marge legal per a permetre la consulta. Sobre la posició de Mas, divendres va dir: ‘Si el pla que té és fer aquest referèndum que planteja, el president del govern només pot dir una cosa, la que diu la constitució i la que han recordat les corts i el Tribunal Constitucional’.
Oferta de finançament
L’única proposta que ara per ara ha transcendit per part del govern espanyol en relació amb el finançament, la va anunciar el ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, en una conferència al Cercle d’Economia. En resposta a les peticions d’empresaris en aquest sentit, va dir que el govern espanyol estudiava una reestructuració del deute de les comunitats autònomes amb el Fons de Liquiditat Autonòmica. Va assegurar que el govern espanyol assumiria el cost financer que ara han de suportar les autonomies, o que es podrien ‘ajornar devolucions del capital principal’.
Malgrat això, Montoro es va mostrar bel·ligerant quant a la reforma del model de finançament (LOFCA), una demanda que empresaris catalans –i també valencians– han fet arribar a l’estat força vegades. En la línia d’allò que havia respost en una entrevista al Wall Street Journal, Montoro va refusar una ‘reinvenció’ de l’estat per a aplacar el clam sobiranista. També va descartar un pacte fiscal –reivindicat per la majoria del parlament l’any 2012– que permeti a Catalunya de recaptar els propis imposts.
