26.07.2014 - 17:54
Arran de la confessió de Jordi Pujol d’haver amagat a Hisenda durant trenta anys uns comptes a l’estranger, hi ha qui es demana què caldria fer amb el sou vitalici, l’oficina i la resta d’assignacions que percep com a ex-president de la Generalitat de Catalunya.
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de l’estatut dels ex-presidents de la Generalitat l’any 2003, uns mesos abans que Pujol deixés el càrrec que ocupava des del 1980. En virtut d’aquesta llei els ex-presidents de la Generalitat tenen dret a un sou vitalici, un despatx amb personal, xofer i seguretat.
En el cas de Jordi Pujol, aquest rep des que va deixar de ser president una assignació anual de 86.416 euros. La normativa estableix que els ex-presidents tenen dret a una assignació equivalent al 80% del sou durant la meitat del temps que han estat al càrrec. I partir dels 65 anys, a percebre una pensió vitalícia equivalent al 60% de la retribució que havien cobrat durant l’exercici del càrrec.
Els ex-presidents també tenen dret a una oficina. La de Jordi Pujol es troba situada al passeig de Gràcia de Barcelona, i el cost del lloguer de l’any passat va ser de 175.668 euros, més 15.451 euros de despeses de comunitat.
L’Oficina de l’ex-president Pujol és formada per una responsable i dues secretàries, tal com preveu el decret 195/2003, que també estableix una dotació pressupostària per a despeses d’oficina, atencions de caràcter social i despeses per al lloguer d’immobles; un automòbil amb xofer; i els serveis de seguretat necessaris per al desenvolupament de les seves funcions. Les despeses totals d’oficina, xofer i seguretat poden rondar els 500.000 euros.
Als pressupostos de la Generalitat per al 2014 hi figura una partida de 655.000 euros per a les assignacions temporals i pensions previstes a les lleis 6/03 i 2/88 dels ex-presidents de la Generalitat i el Parlament.
Informació relacionada:
Pujol confessa que va enganyar Hisenda amb comptes a l’estranger
La família Pujol tenia quatre milions a Andorra, segons La Vanguardia
Editorial: Jordi Pujol: un país que fa mal