23.07.2014 - 11:31
Les balances fiscals que el govern espanyol ha publicat, finalment, avui recullen que el dèficit fiscal de Catalunya el 2011 va ser de 8.455 milions d’euros, un 4,35% del PIB català. Els experts contractats pel ministeri d’Hisenda espanyol només han presentat les dades tenint en compte un dels dos mètodes de càlcul de les balances fiscals: el de càrrega-benefici, i han prescindit del del flux monetari. El govern català va utilitzar tots dos mètodes quan va presentar les dades ara fa un mes: amb un mètode, el dèficit fiscal era de 11.087 milions, i amb un altre, de 15.000 milions.
És la diferència entre els 9.365 milions que l’estat va recaptar a Catalunya i els 910 que s’hi va gastar aquest any. Per càpita, la diferència entre els ingressos i les despeses de l’estat a Catalunya dóna com a resultat un saldo negatiu de 1.119 euros per persona, la diferència entre els 1.239 que paga en impostos i els 120 que recupera. Catalunya se situa d’aquesta manera com la segona comunitat en dèficit fiscal, per darrere de Madrid, amb un saldo negatiu de 16.723 milions d’euros i 2.575 euros per persona. Les altres comunitats amb dèficit fiscal són el País Valencià (2.018 milions i el 2,03% del seu PIB), i les Illes Balears (1.483 milions i el 5,71% del PIB). La resta reben més del que aporten. Andalusia té un superàvit de 7.421 milions d’euros, el 5,24% del seu PIB.
La publicació arriba set mesos després d’haver encarregat a un equip d’experts encapçalat pel director de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, la redacció d’uns ‘comptes públics territorialitzats’ que substituïssin les balances fiscals, de les quals, segons Montoro, el sobiranisme n’ha fet un ‘ús indegut’.
El mètode utilitzat pel govern espanyol
L’únic mètode aplicat pels experts del ministeri per a obtenir les xifres ha estat el del flux del benefici, que calcula la diferència entre els imposts recaptats en un territori i la despesa pública de què els ciutadans s’han beneficiat i que reparteix per igual els costos dels Ministeris, Defensa, Exteriors i Investigació, entre més, entre tots els ciutadans de l’estat. Per exemple, amb aquest càlcul es pretén que els beneficis del Museu del Prado tenen el mateix impacte a Madrid que a Barcelona o València. No ha fet servir, en canvi, el càlcul del flux monetari, que comptabilitza on s’ha fet cada despesa. Justament ahir, el portaveu del govern català, Francesc Homs, deia que esperava que el govern espanyol fes servir les dues metodologies que havia utilitzat la Generalitat per calcular les balances fiscals, és a dir, tant el del flux del benefici com el del flux monetari.
La balança fiscal de Catalunya del 2011 es va calcular segons aquestes dues aproximacions metodològiques i el govern en va concloure que aquell any Catalunya havia enviat a Madrid 15.000 milions d’euros que no havien tornat.
Informació relacionada:
Govern i partits catalans acusen l’executiu espanyol d’elaborar unes balances fiscals polítiques
Fabra: ‘Hi ha una injustícia en allò que ens transfereix l’estat’
Bauzà: ‘El govern espanyol ha de corregir la injustícia fiscal amb les Illes’
Elisenda Paluzie: ‘No caiguem en una batalla que teníem guanyada’
Espanya s’ha quedat 245.512 milions de Catalunya en 26 anys
Ivan Planas: ‘Sense grans xocs econòmics, la independència és completament viable’
