12.08.2014 - 06:00
Tomàs-Maria Porta (Barcelona, 1962) és advocat i autor d’un dels blocs més actius de +VilaWeb. N’és membre des de fa només dos anys, però ja hi ha escrit prop de 350 apuntaments. Els dos centres d’interès d’en Tomàs-Maria són el procés sobiranista català i la poesia, un vessant que explota amb el grup poètic Reversos. La política, l’analitza amb un to contundent i crític, però també irònic i satíric. Pensa que a l’hora de construir la Catalunya independent ens hem d’emmirallar en països com Holanda o Dinamarca. No s’imagina un país gaire diferent del d’ara, però té clar que ‘quedarà dins el marc europeu, tindrà més recursos i serà més seriós’.
—La Catalunya independent és a prop?
—La veig molt a prop perquè la Catalunya actual, només que la mirem des d’un punt de vista econòmic, no és sostenible. Per tant, l’única solució que té aquest país és la independència. I si parlem de cultura i d’algunes altres matèries, encara més.
—Us atreviríeu a posar-hi una data?
—Crec que el 9 de novembre es votarà i que el 2015 anirem avançant cap a aquest procés. No m’atreveixo a posar una data però penso que això ja ha començat i que durant el 2015 culminarà.
—Com us imagineu la Catalunya independent?
—Jo sóc una persona d’idees liberals i el que em plantejo és una Catalunya que funcioni més o menys com funciona Holanda. És a dir, tindrem un país que quedarà dins el marc europeu, tindrà més recursos i serà més seriós. No crec que construïm una cosa radicalment diferent, sinó una de semblant al que tenim, però que funcioni bé. Amb els funcionaris que calguin, amb els serveis que calguin i amb els recursos ben gastats. D’alguna manera la idea seria mirar Holanda, Dinamarca o Àustria.
—Com penseu que internet i les xarxes socials han afectat la política en els últims anys?
—Moltíssim. Vivim a internet. Ha passat a ser un mitjà de comunicació fonamental. Això també inclou el món de la política. El fenomen Podem n’és un paradigma. Però no només això: jo rebo gairebé totes les informacions polítiques per internet.
—Creieu que l’èxit de Podem tindrà continuïtat?
—Penso que hi ha una crisi general de la política. Jo sóc un defensor de la democràcia directa i el que tinc clar és que tard o d’hora, més enllà de si hi haurà Podem o una altra cosa, la situació canviarà. La democràcia representativa del segle XIX, al segle XXI i amb internet, ja no té sentit. El que volem els ciutadans és actuar en política directament.
—A banda de la política, la poesia és un dels vostres interessos. Què diríeu a una persona que no llegeix poesia per engrescar-la a fer-ho?
—La poesia no és fàcil d’explicar perquè són moltes coses diferents. Jo entenc la poesia de dues maneres. D’una banda, per a mi és com un joc. M’agrada molt la poesia satírica, sobretot aquella que inclou la crítica social. I d’una altra, la poesia també és com una expressió directa d’allò que sents o penses. En aquest sentit, per a mi la poesia ha de ser molt clara. I el que diria a la gent és que no tingui mandra d’agafar llibres de poesia, que és una cosa fàcil de llegir i que normalment t’omple.
—Formeu part del grup poètic Reversos.
—A Reversos jo crec que hem tingut la sort de coincidir tota una colla de gent a qui ens agraden diferents tipus de poesia, la qual cosa també ens ajuda a descobrir més coses. El col·lectiu fa més d’un any que funciona.
—Recomanaríeu un llibre que us agradi especialment?
—En puc dir dos de molt diferents. Si m’hagués d’endur un llibre a una illa deserta, agafaria ‘Odissea’, d’Homer. Si sóc una mica més contemporani, agafaria el ‘Llibre de meravelles’, de Vicent Andrés Estellés.
—Des del gener del 2012, escriviu al bloc amb constància. Què us motiva a fer-ho?
—El bloc és una confluència de la meva necessitat d’escriure i d’un acte de militància independentista. Sóc de la filosofia de ja se’n cansaran ells, que jo no me’n canso. Si fas una cosa que t’agrada i que, a més, des d’un punt de vista patriòtic en aquest moment creus que és el que has de fer, és difícil que te’n cansis.
—Quin és el vostre primer record de VilaWeb?
—Sóc soci de l’Ateneu i quan hi anava sempre passava per davant de VilaWeb. Un dia vaig decidir d’entrar-hi. Vaig parlar amb en Vicent Partal i em va explicar com funcionaven. Em va sorprendre que fos tan fàcil entrar a una redacció i parlar amb el director. A partir d’aquí amb en Vicent hem tingut molt bona relació i hem fet moltes coses. Hi estic encantat.
—Què significa per a vós VilaWeb?
—Per a mi té dos eixos. L’un és l’eix periodístic, que crec que és molt notable i és a l’avantguarda del que ha de ser. L’altre és l’eix nacional, que es fixa a tirar endavant la llibertat d’un país.
—Què és el que més us agrada de VilaWeb?
—Per a mi és molt especial la sensació d’ser a casa. És un lloc molt acollidor.
—Què en canviaríeu?
—Se’m fa difícil de dir. Penso que VilaWeb té un problema, que és que ha acostumat la gent a tenir de franc un servei que és complicat que es pugui donar gratuïtament. No sé com es pot quadrar, això. Però del funcionament del diari, no sabria què dir-ne.
—Us sentiu part de la comunitat de VilaWeb?
—Molt. Per exemple, amb el grup poètic Reversos venim un cop al mes i moltes vegades hi passo per davant i hi trec el nas. M’hi sento molt vinculat.
—Què diries als lectors que encara no s’han apuntat a +VilaWeb?
—Els diria que, per una qüestió de lògica, de valor de les coses i de patriotisme, s’hi apuntessin. Els demanaria que s’imaginessin què passaria si demà El Punt Avui o l’Ara fossin de franc, que pensessin com seria d’insostenible això. Si diem que som patriotes, que volem un país lliure amb mitjans de comunicació lliures, doncs això té un preu, cal que la gent hi doni suport. Crec que VilaWeb és una eina molt important, i pensar que això es pot tirar endavant de franc a mi em sembla que és tenir una mica de barra.
—Digueu un apuntament del bloc que us agradi especialment.
—El més llegit que tinc és el primer. És un article una mica festiu sobre l’Anna Arqué i la Carme Forcadell. Hi explico per què no vaig anar votar la Carme Forcadell a l’Assemblea Nacional Catalana. És un article més aviat fet amb broma, però sembla que va cridar l’atenció de la gent.
