07.08.2014 - 06:00
Salvador Montalt (Malgrat de Mar, 1957) escriu sobre cinema a mitjans locals i comarcals i és l’autor d’un dels blocs més veterans de +VilaWeb, el ‘Club 7 Cinema‘. Des del març del 2005 hi ha escrit més de 4.700 apuntaments. Si hi entreu, hi trobareu sobretot ressenyes de films, especialment de cinema d’autor, que és el que l’atreu més. ‘Tinc delit de transmetre tot allò que es pensa en català sobre cinema’, explica. Però les inquietuds d’aquest cinèfil van més enllà de la gran pantalla; en Salvador també és l’autor del bloc ‘Des d’aquí‘, on publica reflexions sobre llengua, cultura i país. No és optimista amb el procés català, però diu que quan calgui hi farà costat.
—Com creieu que ha evolucionat ‘Club 7 Cinema’?
—Al principi era una continuació a internet del que jo ja feia, que era escriure sobre cinema. Però hi ha un fet que marca un abans i un després. Va ser quan VilaWeb va posar a disposició dels blocaires les estadístiques d‘audiència del bloc. Vaig començar a ser conscient que hi havia algú que mirava el meu bloc. Ara mateix m‘acosto als cinc mil apuntaments i he tingut més de dos milions de pàgines visitades. Quan veig això, m‘engresco, veig que hi ha una resposta.
—Quin àmbit del cinema us interessa més?
—Per la vinculació que tinc amb el Cineclub Garbí de Malgrat de Mar, he acabat essent una persona molt aficionada al cinema d‘autor. Al bloc paro molta atenció als festivals de cinema perquè en són el gran aparador. No faig fàstics a un ‘blockbuster’, però quan un film es defensa per l‘èxit que té a la taquilla a mi no m‘interessa.
—Quin és el vostre film preferit?
—Això dels films preferits té molt a veure amb els moments de la vida. L‘altre dia, a la festa dels 10 anys de +VilaWeb, m‘ho van preguntar i jo vaig dir ‘L‘arbre de la vida’, de Terrence Malick. També m‘agrada molt ‘La mirada d‘Ulisses’, de Theo Angelopoulos, o ‘Rumble Fish’, de Francis Ford Coppola. I podria continuar estirant el fil.
—El 2008 vau obrir un segon bloc per parlar de tot allò que no fos cinema, el ‘Des d’aquí’.
—El que em va passar és que apareixien temes, com ara de llengua, que per a mi eren importants i que no tenien res a veure amb el cinema. I va arribar un moment que vaig decidir obrir un altre bloc on posar aquests altres apuntaments per no barrejar-los.
—Parleu de política i de país. Sou optimista?
—La veritat és que sóc tremendament escèptic. Penso que el país reclama coses que jo ja havia demanat fa uns quants anys. En aquell moment em sentia com si prediqués al desert. Ara no és que em malfiï del meu poble, i no aniré en direcció contrària, però jo contemplo la situació i quan calgui hi faré costat. Tanmateix, no tinc clar que el país sigui valent i assenyat fins al final.
—Com us sentiu quan penseu que heu escrit prop de cinc mil apuntaments?
—Em sento una mica cansat! I la veritat és que aquesta xifra té una explicació. El meu bloc té un component informatiu important: molts apuntaments són fitxes de films o reculls de crítiques publicades. No tot és creació literària. La xifra és el resultat d’una voluntat i un delit d’informar sobre el cinema d’autor, de fer ressò del que es pensa en català sobre cinema i d’explicar la meva visió de les coses.
—Quin apuntament destacaríeu del ‘Club 7 Cinema’?
—No sé quin m’agrada més, però n’hi ha un que és un misteri. És el que ha tingut més audiència, 3.807 visites. És la fitxa d’una pel·lícula que es diu ‘Serbis’, de Brillante Mendoza. No entenc com és que aquest apuntament és el més visitat del bloc. Què ho fa? De fet, estic segur que hi ha més gent que ha vist el meu apuntament que no pas gent al país que ha vist la pel·lícula.
—I del ‘Des d’aquí’?
—És un de tipus necrològic. Quan es va morir el meu pare les emocions em podien, no em sortia escriure res. Però una amiga de la meva mare va llegir un poema a l’enterrament que es diu ‘Si jo me’n vaig abans que tu’, i em va agradar i el vaig penjar al bloc. El destaco perquè té un vincle emocional fort i va ser la manera de poder canalitzar els sentiments d’aquell moment.
—Com penseu que les xarxes socials afecten els blocs?
—Penso que els afecten en positiu i en negatiu. Abans tenia la sensació que els blocs eren el camp de batalla de qualsevol tipus de discussió fàcil, amb els comentaris. Ara això s’ha traslladat a les xarxes socials, que al seu torn ajuden a aconseguir un cert ressò dels blocs.
—Què significa per a vós VilaWeb?
—És una de les webs que em miro cada dia, amb alguns escrits, com l’editorial d’en Vicent, que llegeixo sempre. També penso que és un punt de trobada de gent molt diversa amb un interès comú pel país. Quedo parat de la quantitat de persones que saben que existeix el meu bloc gràcies a VilaWeb.
—Què és el que més us agrada de VilaWeb?
—M’agrada la manera de fer nació de dia en dia. És un dels punts que més comparteixo amb VilaWeb. Al bloc, per exemple, quan poso el títol dels films ho faig en català. També hi poso el títol original, el títol en castellà, en francès i en italià. Quan parlo de les estrenes miro de fer referència tant a les que es fan a Catalunya com a les que es fan a Perpinyà. El meu objectiu és que els meus apuntaments puguin interessar a qualsevol lector en català, sigui del punt del territori que sigui. Intento fer Països Catalans també a través del cinema.
—Què canviaríeu de VilaWeb?
—No t’ho sabria dir. Si em dius que VilaWeb és un diari en format electrònic et diria que sí; però no, és alguna cosa més. Si el compares amb les webs de més diaris, VilaWeb té una altra textura. Els continguts solen tenir més personalitat.
—Us sentiu part de la comunitat de VilaWeb?
—Sí. Estic convençut que si el meu bloc fos en una altra plataforma, bona part dels meus seguidors serien diferents i no sé si en tindria tants. El meu bloc, com que té una dosi important d’informació, no hi tinc gaires comentaris, no hi ha gaire interactivitat. Em sento membre de la comunitat com a receptor de l’interès de molta gent.
—Què diríeu als lectors que encara no s’han apuntat a +VilaWeb?
—Crec que hi ha una idea de participació en un mitjà que és bona. Vivim en un sistema periodístic que et fa passiu. Els grans mitjans formen part d’uns grups de poder i destil·len el que destil·len. Amb +VilaWeb podem participar en alguna cosa i això fa que l’acabis sentint més teu.
—Un desig?
—Potser ens coneixem poc entre les persones que formem la comunitat de +VilaWeb. A la festa dels 10 anys érem molts blocaires i no ens coneixíem gaire entre nosaltres. El desig seria que hi hagués una relació perdurable.
