20.08.2014 - 06:00
Elsa Álvarez (Barcelona, 1976) és arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet. Li agrada la música, el teatre, la literatura, les sèries i el cinema, ‘em penso que per aquest ordre’, diu. Des del 2009 escriu sobre cultura a ‘La síndrome de Stendhal‘, un bloc que recull la mirada d’una espectadora que no és crítica professional, però sí que és atenta i habitual de les propostes de Barcelona. ‘Escriure sobre els espectacles em fa rumiar més i hi acabo trobant més matisos’, explica l’Elsa.
—Quina salut té el teatre a Barcelona?
—Per mi, la salut que té ara mateix és molt bona. Jo hi vaig sovint i no ho puc veure tot. Jo, el teatre, el conec com a espectadora, no des de dins, i crec que està molt bé.
—I la música?
—Tenim una temporada de concerts espectaculars, amb orquestres i solistes internacionals de primera categoria. En canvi, l’òpera i el Liceu no són al mateix nivell. No funcionen gaire bé perquè porten unes produccions molt estranyes i els solistes sovint anul·len les actuacions.
—Quina obra de teatre recomanaríeu?
—De les que fan ara, recomanaria ‘La Partida’, al Teatre Romea. És una comèdia negra que té una primera part molt divertida i una segona on es veuen les rancúnies entre els personatges. Està molt ben trobada i, a més, Patrick Marber és un autor que m’agrada molt. I si n’hagués de recomanar una de totes les que he vist, potser seria ‘Mort de Dama’, de Llorenç Vilallonga, al Teatre Nacional. Va ser una adaptació teatral meravellosa.
—El teatre dels autors catalans té el mateix nivell que el dels autors de fora?
—Sí. Penso que hi ha un planter d’autors joves molt bons. No tan sols en Jordi Casanovas, també la Cristina Clemente, la Marta Buchaca, en Jordi Galceran, en Josep Maria Miró…
—Un llibre?
—M’agrada molt ‘1984’, de George Orwell, i ‘Les veus del Pamano’, de Jaume Cabré.
—Dieu que la vostra ciutat preferida és Nova York.
—Crec que el que em passa amb Nova York és que l’he vista tan retratada a les pel·lícules i a les sèries que, quan hi vaig, sembla que en sigui la protagonista. Penso que no és només la ciutat, el cinema també hi fa molt. Ens l’ha magnificada. A més, passeges per allà i veus que és exactament com te l’havien pintada.
—Per què vau començar a fer el bloc i com ha evolucionat?
—Vaig començar perquè a mi m’agrada molt escriure. Primer no tenia gaire clar cap on aniria i feia apuntaments de cultura i d’alguns altres temes, com ara d’història. Més endavant, vaig decidir que, com que anava tant al teatre i a concerts, podia publicar-hi cròniques del que veia.
—Com us sentiu quan mireu l‘arxiu del bloc i veieu que hi heu fet tantes ressenyes?
—Una mica impressionada d’haver escrit tant, perquè jo no en sóc professional, d’això. La veritat és que n’estic satisfeta.
—Què penseu que els agrada més del bloc, als lectors?
—Que no són crítiques professionals. Puc permetre’m llicències de dir coses que en una crítica d’un diari no es podrien dir. Hi puc dir el que en penso perquè jo pago totes les entrades dels espectacles que vaig a veure. Crec que hi aporto un enfocament diferent.
—Quina entrada del bloc destacaríeu?
—Un cop vaig llegir un llibre, ‘Castellio contra Calvino’, de Stefan Zweig, que em va impressionar molt. Llavors en vaig fer una ressenya i n’estic satisfeta. Em va inspirar molt, aquell llibre.
—Què us ha fet aprendre, el bloc?
—De vegades penso que fins que no escrius les coses o les expliques, et sembla que no en saps tant. El fet d’escriure-les et fa ordenar els pensaments i et fa treure coses que no eres conscient que sabies. Et fa tenir-ho tot més estructurat. Per exemple, quan parlo d’una obra de teatre amb algú, potser només n’esmento dues coses o tres, però quan ho escric puc rumiar-hi més i trobar-hi més matisos.
—Què us agrada de VilaWeb?
—És un bon diari en línia. A part de les últimes notícies, també hi ha entrevistes i articles d’opinió que m’interessen. L’editorial d’en Vicent Partal no la llegeixo cada dia, però m’agrada molt. També m’agraden els articles d’en Pau Vidal, que sí que llegeixo sempre.
—I què canviaríeu de VilaWeb?
—De vegades, quan vull cercar alguna entrevista o notícia de dies enrere, em costa de trobar-la. Crec el tema de l’hemeroteca no s’ha resolt del tot. I pel que fa als blocs, únicament diria que és una mica difícil modificar les plantilles.
—Què diríeu als lectors que encara no s’han apuntat a +VilaWeb?
—Que ho provin. Tenir un bloc a VilaWeb vol dir tenir-lo en una plataforma d’ampliació.
