El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa

  • L'acusació popular confia que serveixi per a posar fi a la impunitat feixista al País Valencià · Entre els acusats, membres del Frente Antisistema, hi ha l'assassí confés de Guillem Agulló

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Redacció

14.07.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui ha començat a l’Audiència de València el judici de l’operació Panzer, a divuit membres del grup neonazi Frente Antisistema (FAS) acusats d’associació il·lícita, tinença il·lícita d’armes i tinença d’armes de foc. Els acusats han insultat els fotògrafs i càmeres de televisió quan han accedit a la sala per a gravar-losEl fiscal demana quaranta-dos anys de presó per als acusats, entre els quals l’assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d’España 2000 al municipi de Silla.

L’acusació popular, integrada pel Moviment contra la Intolerància i més entitats i partits d’esquerres i nacionalistes del País Valencià, remarca que es tracta del procés més important a l’estat espanyol contra neonazis i confia que serveixi per a posar-hi fi a la impunitat del feixisme.

Divendres, el president del Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, va remarcar la importància del judici per l’envergadura de l’organització i per la ‘capacitat, potència estructural i doctrinal’. També es demanava per què aquest judici no es feia a l’Audiència espanyola, atès que els informes apunten que el grup podria ser definit com un grup terrorista. Confia que el judici aclareixi, entre més coses, la procedència de les armes i la identitat dels proveïdors; el mapa de distribució de les armes i la causa per la qual la guàrdia civil va destruir les armes decomissades i en quin punt se’n va trencar la custòdia judicial.

Sobre aquest aspecte, el secretari general d’Acció Cultural, Toni Gisbert, que és el portaveu de l’acusació popular, diu que tot i que moltes de les armes s’han destruït, els jutjats en tenen informes i fotografies, i confia que això no sigui cap obstacle per a l’acusació. També alerta de l’augment dels delictes d’odi al País Valencià, per damunt de la mitjana a l’estat espanyol. Diu que l’any passat hi hagué quatre-centes agressions d’aquesta mena, tot i que deixa clar que no n’hi ha xifres oficials. Hi va haver, això sí, un centenar de denúncies.

Gisbert remarca que ha baixat el nombre d’agressions a béns immobles (seus d’organitzacions) i ha augmentat el d’agressions verbals i físiques a persones. Els delictes són a ple dia, amb testimonis i en espais amb càmeres de vídeo. Els autors de les agressions fins i tot arriben a enregistrar-les i distribuir-les per les xarxes socials.

Gisbert posa en relleu ‘la creixent alarma social a causa del fet que, des de la transició, al País Valencià la violència feixista gaudeixi d’impunitat, que constatem que és la causa primera de l’augment: la impunitat anima els violents’. Els membres de l’acusació popular –diu Gisbert– es neguen a acceptar que aquests delictes siguin normals. I denuncien la passivitat amb què sovint actuen les forces de seguretat i la delegació del govern espanyol. La plataforma demana una reunió amb el delegat del govern espanyol per parlar-ne.

Operació Panzer

La guàrdia civil va desarticular l’any 2005 l’organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l’escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l’informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d’efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d’armes prohibides i amb les quotes dels membres. L’informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les ‘caceres’ de joves antifeixistes o immigrants.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem