15.07.2014 - 06:00
Ahir va començar a l’Audiència de València el judici de l’operació Panzer, a divuit membres del grup neonazi Frente Antisistema (FAS) acusats d’associació il·lícita, tinença il·lícita d’armes i tinença d’armes de foc. Els acusats van insultar els fotògrafs i càmeres de televisió quan van accedir a la sala per a enregistrar-los. El fiscal demana quaranta-dos anys de presó per als acusats, entre els quals l’assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d’España 2000 al municipi de Silla.
L’acusació popular, integrada pel Moviment contra la Intolerància i més entitats i partits d’esquerres i nacionalistes del País Valencià, remarca que es tracta del procés més important a l’estat espanyol contra neonazis i confia que serveixi per a posar fi a la impunitat del feixisme.
Divendres, el president del Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, va remarcar la importància del judici per l’envergadura de l’organització i per la ‘capacitat, potència estructural i doctrinal’. També es demanava per què aquest judici no es feia a l’Audiència espanyola, atès que els informes apunten que el grup podria ser definit com un grup terrorista. Ibarra deia que confiava que el judici aclarís, entre més coses, la procedència de les armes i la identitat dels proveïdors; el mapa de distribució de les armes i la causa per la qual la guàrdia civil va destruir les armes decomissades i en quin punt se’n va trencar la custòdia judicial.
Sobre aquest aspecte, el secretari general d’Acció Cultural, Toni Gisbert, que és el portaveu de l’acusació popular, va dir que tot i que moltes de les armes s’havien destruït, els jutjats en tenien informes i fotografies, i confiava que això no fos cap obstacle per a l’acusació. També alertava de l’augment dels delictes d’odi al País Valencià, per damunt de la mitjana a l’estat espanyol. Deia que l’any passat hi havia hagut quatre-centes agressions d’aquesta mena, tot i que deixava clar que no n’hi havia xifres oficials. Hi va haver, això sí, un centenar de denúncies.
Gisbert remarcava que havia baixat el nombre d’agressions a béns immobles (seus d’organitzacions) i havia augmentat el d’agressions verbals i físiques a persones. Els delictes són a ple dia, amb testimonis i en espais amb càmeres de vídeo. Els autors de les agressions fins i tot arriben a enregistrar-les i distribuir-les per les xarxes socials.
També posava en relleu la creixent alarma social: ‘Des de la transició, al País Valencià la violència feixista gaudeix d’impunitat, que constatem que és la causa primera de l’augment: la impunitat anima els violents.’ Els membres de l’acusació popular –deia Gisbert– es neguen a acceptar que aquests delictes siguin normals. I denuncien la passivitat amb què sovint actuen les forces de seguretat i la delegació del govern espanyol. La plataforma demana una reunió amb el delegat del govern espanyol per parlar-ne.
Operació Panzer
La guàrdia civil va desarticular l’any 2005 l’organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l’escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.
Segons l’informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d’efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d’armes prohibides i amb les quotes dels membres. L’informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les ‘caceres’ de joves antifeixistes o immigrants.
