10.07.2014 - 12:41
El front comú dels eurodiputats catalans que reivindica de poder parlar en llengua catalana a Brussel·les es renova i es reforça. Vuit parlamentaris han signat una carta conjunta en què reclamen al president reelegit del Parlament Europeu, Martin Schulz, que faci ‘un gest simbòlic’ i compleixi la seva promesa: són Josep-Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC), Ramon Tremosa i Francesc Gambús (CiU), Ernest Urtasun (ICV), Javi López (PSC), Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià) i Jordi Sebastià (Compromís). Li recorden que la mesura no representaria pas cap despesa extra per a la burocràcia de l’eurocambra, atès que bona part dels traductors de llengua castellana són catalanoparlants.
Els diputats defensen que ‘aquesta seria una mesura que acostaria una mica més Europa als milions de ciutadans que parlen la llengua catalana-valenciana en la vida diària’. La passada legislatura aquesta aliança era formada per cinc eurodiputats: Tremosa, Salvador Sedó (d’Unió), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC) i Raül Romeva (ICV).
Schulz, segon intent
La reelecció fins el 2017 de l’alemany Schulz dóna una nova oportunitat als eurodiputats catalans. Schulz va ser llibreter del 1982 al 1994, abans de dedicar-se a la política, i es declara admirador de la literatura catalana. Aprofitant un viatge a Barcelona el 2012, va demostrar conèixer ‘Les veus del Pamano’, de Jaume Cabré, gairebé millor que l’autor: es va voler reunir amb ell per fer-li preguntes sobre l’argument, la vida d’un mestre en un poble del Pallars Sobirà durant el franquisme, i resoldre un dubte sobre un fragment de la traducció en alemany. També es va emocionar amb ‘Jo confesso’, perquè el seu pare va ser músic autodidacte i va construir un violí que encara guarda a casa, i perquè la novel·la transcorre, en part, durant el nazisme.
Schulz havia promès als eurodiputats catalans que els permetria de parlar la seva llengua al ple. Però es va acabar fent enrere per por d’enfrontar-se al govern espanyol i tenir entrebancs en la cursa per a presidir la Comissió Europea. Schulz cedí a les pressions d’Alejo Vidal-Quadras (PP) i del castellano-manxec Miguel Ángel Martínez (PSOE), fins ara vice-presidents del Parlament Europeu, que havien vetat qualsevol intent dels eurodiputats catalans de parlar en la seva llengua. Vidal-Quadras feia bandera del seu rebuig a ‘aquesta mania gairebé ridícula’ i ‘provinciana’ de voler fer servir la llengua catalana a Brussel·les. I Martínez, fins la passada legislatura responsable precisament dels serveis de traducció i interpretació, es proclamava defensor del multilingüisme, però alhora s’oposava a fer cap concessió als eurodiputats catalans (inclosa la seva companya Maria Badia). ‘És que tant se val el motiu, senzillament no es farà i punt’, va arribar a dir.
En aquesta legislatura europea que ara arrenca, l’estat espanyol només tindrà un dels catorze vice-presidents de la mesa de l’eurocambra, que és la que ha de votar autoritzar o no les intervencions en català: el càrrec l’ocupa l’ex-president murcià, Ramón Luis Valcárcel, del PP.
‘Continuarem treballant per aconseguir el màxim reconeixement’
Els vuit eurodiputats s’han compromès a ‘continuar treballant en el futur en tots els camps per aconseguir el màxim reconeixement per a la llengua catalana a les institucions europees’.
Poder fer servir la llengua catalana en les sessions plenàries pot ser una reivindicació fàcil per a Catalunya: no implica cap despesa extra a l’eurocambra, que ja treballa en 24 llengües oficials, l’àmplia majoria molt menys parlades, i que disposa de molts intèrprets espanyols capaços de traduir les intervencions en català. Els eurodiputats catalans, a més, s’han ofert a avançar per escrit les traduccions de les seves intervencions.
