09.07.2014 - 06:00
Un estudi publicat fa poc per la professora de la Universitat d’Oxford Sionaidh Douglas-Scott desmunta les tesis del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, sobre les conseqüències de la declaració d’independència d’un territori membre de la Unió. El treball, centrat en el cas escocès però amb referències a Catalunya, considera que la posició de Barroso és inconsistent i impossible de conciliar amb els valors i les normes dels tractats. Segons l’estudi a Escòcia no tan sols no li caldria demanar el reingrés a la Unió Europea sinó que, a més, el trànsit a la condició de membre de ple dret seria senzill i fàcil.
La Unió té personalitat legal
La part més interessant del text de Douglas-Scott fa referència a la inconsistència de les declaracions de Barroso i altres representants de la Comissió amb relació als procediments legals de la Unió.
S’hi recorda que no hi ha cap procediment reglat per a expulsar un país de la Unió Europea. Barroso ha al·ludit als principis de la llei internacional per tractar els temes escocès i català. Douglas-Scott diu que això és un error, perquè la discussió es fa dins la Unió Europea, i no entre la Unió Europea i un tercer. I la Unió Europea té capacitat legal internacional reconeguda. De fet, recorda que la Cort de Justícia Europea ha rebutjat aspectes de la llei internacional perquè els ha considerats contraris a les lleis europees. D’això, Douglas-Scott n’infereix un menyspreu incomprensible de Barroso envers la normativa europea i argumenta que la decisió d’expulsar Escòcia significaria la fractura del mercat únic i el trencament dels drets i obligacions adquirits pels ciutadans escocesos.
Les lleis europees obliguen a negociar
Douglas-Scott insisteix a dir que els tractats que regeixen la Unió contenen prou elements per a resoldre internament la situació creada per un procés de secessió. I, concretament, fa referència als articles 4 i 50 del Tractat de la Unió Europea.
Concretament, recorda que l’article 4 requereix que els estats vetllin pel manteniment i la consistència del mercat únic, actuant de bona fe, i que la decisió d’expulsar Escòcia significaria una acció directa i injustificada contra el mercat únic europeu. Especialment pel fet de ser automàtica. L’article 50 del tractat de la Unió Europea enuncia un procés a seguir per a abandonar voluntàriament la Unió, procediment que en cap cas no podria ser inferior a dos anys. Douglas-Scott es demana com es podria justificar que si el Regne Unit decideix de marxar tingui l’obligació de romandre-hi un mínim de dos anys mentre que una Escòcia que s’hi vulgui en fóra expulsada d’avui per demà. I en conclou que la Unió Europea, si de cas, hauria de negociar intensament amb Escòcia abans d’expulsar-la, si és que ho volgués fer.
A més, hi hauria el fet que els drets vinculats a la ciutadania europea, segons que han deixat clar diverses sentències de la Cort Europea de Justícia, són ‘drets adquirits’ que no es podrien retirar.
Seguint aquesta argumentació, la professora Douglas-Scott avisa que la Cort Europea de Justícia hi tindria un paper determinant i que resultaria pràcticament impossible que no hi hagués negociació entre Escòcia, el Regne Unit i la Gran Bretanya per a resoldre la recomposició del paper d’Escòcia dins Europa.
Ciutadans europeus, també després de la independència
I això tenint en compte especialment que després de la independència els ciutadans escocesos no tindrien la ciutadania europea. En aquest punt l’estudi és especialment dur amb la posició de Barroso, que nega aquesta possibilitat, malgrat la posició de la Cort Europea de Justícia, palesada repetidament.
L’estudi fa referència a tot un seguit de casos ja jutjats en què a ciutadans d’uns quants estats de la Unió Europea els fou retirada la ciutadania originària i, en canvi, els tribunals europeus no van acceptar que això signifiqués perdre la condició de ciutadans europeus. I afirma que la secessió d’estats dins la Unió Europea no pot ser vista només com ho fa la llei internacional –és a dir, com un afer intern dels estats– sinó que ha de tenir en compte la qüestió dels drets adquirits pels ciutadans europeus.
La democràcia com a element clau de la UE
L’estudi de Douglas-Scott és especialment contundent en la qüestió de la democràcia com a element clau de la creació i el funcionament de la Unió Europea.
Per això afirma que la raó de ser de la Unió Europea està en la democràcia. I es demana com podria una institució com la Unió Europea, que ha promogut la democràcia a casa i a l’exterior, actuar de manera que castigués els votants escocesos de resultes del seu exercici de democràcia. ‘Això posaria en qüestió greument la credibilitat de la Unió Europea i el seu paper com a promotor de la democràcia.’
El cas de Catalunya
L’article se centra en el cas escocès, però fa referències al cas català. La manca d’acord entre el govern català i l’espanyol es veu com una dificultat afegida, que no té el cas escocès.
