07.07.2014 - 19:47
‘Tota persona té un límit i la meva família i jo hem arribat al nostre. Des del 27 de novembre de l’any 2012, hem viscut gairebé dos anys de notícies’, diu Manuel Bustos, l’ex-batlle de Sabadell, en un comunicat a la seva pàgina de Facebook. L’escàndol dels sobresous a la Federació de Municipis ha precipitat la renúncia de Bustos, que era regidor de l’Ajuntament de Sabadell i adjunt a la vice-presidència cinquena de la Diputació de Barcelona. Diu que ha arribat al límit després de tot aquest temps de sentir-se ‘perseguit per unes acusacions injustes’. Sobre el darrer afer dels presumptes sobresous de l’FMC, nega que es cobressin ‘sobresous encoberts’ i diu que tothom va cobrar ‘per la feina feta i declarant-ho a hisenda’.
Bustos també abandona el càrrec de vocal a les comissions d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies i la comissió Especial de Comptes de la Diputació.
És encausat en diverses peces del cas Mercuri per malversació de fons públics, tràfic d’influències i omissió del deure de perseguir el delicte.
Llegiu ací el comunicat íntegre:
«Tota persona té un límit i la meva família i jo hem arribat al nostre. Des del 27 de novembre de l’any 2012, portem gairebé dos anys de notícies. Cap d’elles, però, curiosament té res a veure amb la acusació inicial que ens va convertir en portada de tots els mitjans de comunicació per corrupció urbanística i cobrament de comissions per obres.
Com vaig fer aleshores torno a demanar que la justícia actuï el més ràpidament possible i, més enllà de les malinterpretacions de les meves converses telefòniques, la majoria d’elles tretes de context, els òrgans judicials puguin examinar tota la documentació aportada i començar a desimputar a tots els que estem patint unes acusacions injustes que ens han causat un dany irreparable ja no només políticament, sinó sobretot personalment.
El 15 de febrer de 2013 vam presentar les al·legacions que demostren la nostra innocència i, malauradament, encara no hem obtingut cap resposta per part del jutjat. Per això, tornem a demanar celeritat a la justícia. Crec en els principis de l’estat de dret que, en el nostre cas, s’ha vulnerat de manera reiterada.
Els darrers dies hem pogut ser testimonis d’un nou episodi, aquesta vegada involucrant molts companys alcaldes i alcaldesses que, com jo, cobraven per la feina que portaven a terme a la Federació de Municipis de Catalunya. En cap cas, ho vull deixar ben clar, eren sobresous encoberts. Tots hem cobrat per la feina feta i declarant-ho a hisenda.
Les converses sobre aquest tema que transcriuen els mitjans no feien referència a que jo pretengués mentir sobre la manera de percebre els pagaments, sinó per evitar que sortissin publicades les quantitats que cobràvem per evitar la fàcil i comprensible demagògia sobre el que cobren els polítics. Aquest és el context de totes les converses. Un cop més vull manifestar el ple convenciment que sempre hem actuat sota els paràmetres legals.
Tal i com explica la nostra defensa, no es pot parlar de malversació de fons públics perquè és obvi que tots els membres electes de la Federació de Municipis van portar a terme una activitat, inclús en el més d’agost. Només cal repassar l’hemeroteca sobre la polèmica dels Top Manta, els PIRMI, les escoles bressol… que demostren l’activitat permanent de l’FMC també en període estival.
També és evident que, exercici rere exercici, els òrgans de govern de l’entitat van aprovar i liquidar una partida pressupostària que, per raó de la dedicació, va poder conceptuar-se de forma jurídicament poc precisa, però en cap cas es tracta de pagaments “sense causa” i desvinculats de l’objecte i finalitat de la Federació.
És per això que vull novament demanar respecte pels processos judicials oberts i que no es realitzin judicis paral·lels que posen en dubte injustament no només la meva honorabilitat, sinó que repercuteixen en la consideració ciutadana de la classe política.
A l’espera del desenvolupament dels processos judicials – per als quals demano la màxima celeritat -, pensant en el bé col·lectiu, i amb la voluntat de no perjudicar els companys i companyes del PSC ni de les altres formacions polítiques, vull manifestar que he pres la decisió de desvincular-me totalment de l’activitat política i, per tant, renunciar a tots els càrrecs institucionals.
Si no ho he fet abans, és perquè per a mi era totalment injust el que estava passant tant personal com col·lectivament, i esperava una resolució ràpida que ho fes palès. I si ho faig ara és perquè tota persona té un límit.
Faig aquest pas conscient que, una vegada més, la nostra formació, el PSC, i la meva persona estan sent objecte d’una persecució, però vull desvincular les investigacions que recauen sobre mi de la resta de càrrecs electes i de persones que han treballat i treballen amb convenciment i fermesa pel futur dels pobles i ciutats que representen.
Durant aquest període, alguns han arribat a qualificar les persones imputades com a danys col·laterals perquè l’objectiu era la meva persona. Vull reiterar que crec fermament en l’estat de dret i confio que el temps ho posarà tot al seu lloc.
Potser algun dia algú tindrà interès en conèixer realment aquest cas. Per què va començar, qui va ordenar les escoltes i per què es va punxar el meu telèfon durant tant de temps quan no hi havia cap indici que apuntés que jo tingués res a veure amb les greus acusacions de corrupció urbanística i cobrament de comissions que es van fer des del principi. I per què, malgrat tenir la certesa que no estàvem vinculats amb això, es va vendre així durant dies a tots els mitjans de comunicació. D’aquelles acusacions mai més n’hem sabut res.
Després de tot el que he pogut saber durant aquests gairebé dos anys, potser algun dia tindrem les proves per demostrar que ha estat tot un procés molt ben pensat. Demano que tothom miri les imputacions una per una i tregui les seves pròpies conclusions. Segurament la meva manera de fer, la meva vehemència, incloses les sortides de to, l’atreviment polític i les ganes de fer avançar la meva ciutat i el meu país van provocar que fes nosa a determinades persones.
Sóc conscient que amb aquestes paraules encara provocaré que els estrategues de tot plegat vulguin enfonsar més al meu partit i a mi mateix amb noves converses fora de context. No puc dir que estic preparat per assumir-ho. Com deia en començar, he arribat al meu límit. Però, com durant tot aquest temps, haurem d’esperar a que el temps ho posi tot al seu lloc.
Només puc reiterar que mai he utilitzat la política per enriquir-me ni en benefici propi. Però és lògic que la gent, cansada de tants casos de corrupció, amb milions d’euros evadits per part d’alguns a paradisos fiscals, ens posi a tots al mateix sac. No és el meu cas, els ho ben asseguro.
Finalment, vull agrair a tots els ciutadans i ciutadanes que durant tots aquests anys han confiat en la meva persona el seu suport i la seva confiança. Això és el que m’ha ajudat a caminar cada dia durant els dos últims anys.
Els asseguro que tinc la consciència tranquil·la i que lamento profundament el dany que les meves converses hagin pogut causar a aquelles persones que s’han vist afectades, a qui demano disculpes, i els demano que continuïn treballant des de les responsabilitats que ocupen.
Altrament, vull agrair als companys i companyes del PSC de Sabadell i de Catalunya la seva tasca i que no hagin deixat de treballar ni un moment per la ciutadania i pel nostre país. I, espero, que amb aquest pas contribueixi a apaivagar els que volen utilitzar-ho tot en contra del PSC.
Per acabar, ho torno a dir: mai he utilitzat la política per enriquir-me ni en benefici propi. Sóc conscient que el context global posa molt difícil creure en la classe política, però els asseguro que sempre he posat l’interès col·lectiu per sobre de l’interès personal i reitero la meva absoluta innocència.»
[Més informació: Els batlles implicats s’afanyen a justificar-se]
