06.07.2014 - 17:04
El Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) del Museu de Prehistòria, dependent de la Diputació de València, ha recuperat un esquelet pràcticament complet de lleopard europeu prehistòric (Panthera pardus) trobat a l’avenc de Joan Guiton de Fontanars dels Alforins. En els treballs hi ha participat el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida i el Grup Espeleològic l’Avern d’Ontinyent.
En un comunicat, l’arqueozoòleg Alfred Sanchis ha explicat que per la morfologias tracta d’un exemplar possiblement del Plistocè superior, la fase climàtica anterior a l’actual, però que la datació definitiva dependrà dels resultats de la prova de Carboni 14 realitzats a un fragment d’os que s’ha enviat a analitzar a un laboratori de Viena.
Sanchis ha comentat que les restes de fauna descobertes en contextos paleontològics són més difícils de datar ja que, segons ha indicat, ‘en aquests casos, és la morfologia la que indica aproximadament l’època de referència’. En el cas del lleopard de Fontanars dels Alforins, les seues característiques morfològiques similars a altres troballes de fauna ibèrica prehistòrica contribueixen a la datació cronològica.
Les restes presenten semblances morfològiques a altres panteres plistocèniques trobades a la cova Allekoaitze del País Basc, i a les de Los Rincones i Torrejones a Espanya.
L’esquelet el van descobrir l’estiu passat els espeleòlegs Vicent Sanchis i Rebeca Díaz durant uns treballs topogràfics en l’avenc. Després del descobriment, el SIP de la Diputació de València va impulsar i va coordinar la recuperació de les restes d’aquell animal, localitzades a 150 metres de profunditat, feta el desembre passat per un equip format pels membres del museu Alfred Sanchis i Carmen Tormo, del Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida Agustí Ribera, pels esmentats espeleòlegs del Grup Espeleològic l’Avern d’Ontinyent i amb la col·laboració de Josep Ribera i Juan Salazar.
Gabinet de fauna quaternària
La consolidació, restauració i estudi morfomètric de les restes s’està realitzant al Laboratori de Restauració i al Gabinet de Fauna Quaternària del Museu de Prehistòria de València, els resultats de la qual es donaran a conèixer pròximament.
A més, la Universitat de València i la Universitat de Saragossa col·laboren en la presa de mostres per a la datació i en un estudi global sobre la distribució del lleopard en la península Ibèrica durant el Plistocè i la seua relació amb els grups humans prehistòrics.
‘Un dels esquelets més complets’
El lleopard és present actualment a diverses zones d’Àfrica i Àsia, però durant el Plistocè la seua distribució va ser més àmplia i va ocupar gran part d’Europa.
No obstant això, és un carnívor mal conegut perquè les restes de lleopard són escassos en els jaciments arqueològics i paleontològics i corresponen, habitualment, a elements aïllats com ara dents o falanges.
En opinió de Sanchis, ‘encara que l’estat de conservació és desigual l’esquelet de l’avenc de Fontanars és un dels més complets de la península Ibèrica, la qual cosa fa més important aquesta troballa’.
