Qui podrà convocar una consulta popular no referendària?

La ponència de la llei de consultes populars no referendàries enllesteix aquests dies la proprosta perquè es pugui votar en el ple del Parlament de Catalunya el setembre. Una de les coses que ja han quedat definides en la sessió d’avui ha estat quins procediments es podran fer servir per a convocar una consulta a través d’aquesta llei. Podran ser convocades pel president del govern, pels ajuntaments i altres òrgans administratius locals, com els consells comarcals, pel parlament (a instàncies de 2/5 parts dels diputats o de tres grups parlamentaris i amb el vot favorable de la majoria simple de la cambra) i pels ciutadans a través d’una iniciativa popular.

Pel que fa a la iniciativa popular, seran necessàries 50.000 signatures per convocar la consulta a nivell nacional. Resta per determinar quin percentatge serà necessari per impulsar una consulta a nivell local. En tot cas, cap administració tindrà dret de vet sobre la convocatòria d’una consulta a través de la iniciativa popular. L’únic impediment que preveu la llei és que aquestes consultes es refereixin a matèries que afectin els drets i les llibertats bàsiques. ‘No es podrà preguntar sobre l’establiment de la pena de mort’, apuntava una de les ponents de la llei. L’administració serà l’encarregada de controlar que no s’incompleixi aquest punt i, en cas de recurs per part dels convocants, serà la comissió de control -un òrgan que la llei preveu crear pel seguiment de les consultes- la que tindrà la última paraula.

Només podran impulsar la iniciativa popular les entitats sense afany de lucre o un mínim de tres ciutadans que es constitueixin com a comissió promotora. Els mateixos requisits tindran si, enlloc d’una consulta volen convocar un fòrum, una audiència pública o una enquesta pública -tres figures recollides per la llei. L’únic canvi es troba en el nombre de signatures necessàries. Per a aquestes tres modalitats en seran necessàries 20.000.