04.07.2014 - 00:05
Les circumstàncies atmosfèriques i la sequera d’aquells primers dies de juliol de 1994 no auguraven res de bo: vent superior als trenta quilòmetres per hora que en alguns moments arribà als seixanta, temperatura que es va enfilar en alguns moments als 42º, massa forestal molt atapeïda de pins ressecs per la sequera, humitat relativa de l’aire molt molt baixa, del 10 %, i uns boscos amb un sotabosc densíssim. Tot això formava un còctel que era pólvora eixuta preparada per a esclatar en qualsevol moment. I el moment va arribar a les quatre i deu de la vesprada al terme d’Albaida.
Incendi d’Albaida, Atzeneta d’Albaida, Beniatjar, Otos, Bèlgida, Carrícola, Benissoda, Agullent, Alfafar, Agres, Muro del Comtat
Cap a les quatre de la vesprada d’aquell dia 4 de juliol hom va detectar l’inici del foc al costat de la carretera general en el terme d’Albaida. Quasi simultàniament es botava foc al terme municipal d’Atzeneta d’Albaida. Vint minuts més tard acudeixen al foc els primers mitjans d’extinció, brigades de la Diputació i camions autobombes dels parcs de bombers més pròxims. També es van fer presents mitjans aeris de la base d’Énguera. Sembla que la causa del foc va ser, una vegada més, la crema agrícola d’algun llaurador poc previsor. El foc passava de terme en terme sense demanar permís a ningú i al llarg dels tres dies va eliminar en gran part els arbres i els matolls d’Albaida, Atzeneta d’Albaida, Beniatjar, Otos, Bèlgida, Carrícola, Benissoda, Agullent, Alfafar, Agres, Muro del Comtat.
Incendi de Fontanars dels Alforins, Ontinyent, la Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Montesa, Aielo de Malferit, l’Olleria, Bocairent, Banyeres i Beneixama
Un poc després d’haver començat l’incendi d’Albaida va botar-se foc un abocador del terme de Fontanars dels Alforins, a les 16.15, que cremaria sense parar i a gran velocitat els boscos dels termes municipals de Fontanars, Moixent, Vallada, Ontinyent, Aielo de Malferit… Des del tren que anava travessant la comarca aquella vesprada es veien columnes de fum per tots els costats, la comarca semblava estar tota en flames.
Una bona colla de voluntaris, sense cap RESPONSABLE de les tasques de lluita contra el foc, es va concentrar a l’alt del Portitxol amb la temerària idea d’impedir que les flames travessaren la carretera i passaren a l’altra banda de la Serra Grossa. A mig quilòmetre de la carretera, la calor de la llengua de foc, el fum, les brases voladores anunciaven l’infern que s’acostava al coll del Portitxol. Impossible aturar sense mitjans aquelles boles de foc que, lluny d’elevar les flames verticalment, venien horitzontalment empentades pel vent de ponent àvides d’empassar-se tot allò que es posara en el seu camí. Els voluntaris miraven el cel implorant l’ajut dels avions antiincendis. El mateix dia 4 es va incorporar a les tasques d’extinció un avió Antonov de grans dimensions que tampoc no va aconseguir de frenar l’avanç de la flames.
No hi van arribar bombers suficients de la Vall d’Albaida ni de la Costera, perquè s’havien concentrat en la zona d’Albaida on el foc corria també a gran velocitat. Només va arribar al Portitxol un comandament de la Guardia Civil acompanyat del Regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Ontinyent, Pere Mayor, per a ordenar al personal que abandonaren aquella carretera, perquè on estaven era molt perillós i perquè era del tot impossible impedir que les flames passaren de l’Alt de la Creu a l’Alt del Frare. Una minoria d’impotents voluntaris es van quedar a comprovar allò que era irremeiable: el gran incendi va passar a la l’altre costat de la carretera. Ontinyent començava a estar ara amenaçat pel nord i per l’oest. El desastre havia començat a fer-se real aquella vesprada del 4 de juliol.
La mala sort de coincidir l’incendi amb els d’altres comarques al llarg del País va evitar que els mitjans aeris assistiren convenientment els mitjans terrestres. Ningú no sap com les flames van començar a córrer cap a tots els costats empentats pels vents de ponent al principi i pels vents provocats per les corrents de convecció capricioses que enviaven flames, espurnes volants, pinyes convertides en projectils incendiaris cap a tots els costats. Els voluntaris eren contínuament sorpresos per petits brots de flames al seu darrere. Més d’un grup es va veure envoltat per les flames, i sort que en van poder fugir gràcies a disposar de vehicles amb els quals escaparen.
Els barrancs es van convertir en vehicles de conducció del foc cap a totes les finques, camps de conreu, cases de camp: barranc del port de Fontanars, Gorgorróbio, barranc Gran, Lloma Rasa, Canyarets, Morera, Portitxol, Jonquereta, Burro Mort, Gamelló, Pedrera, Campana, Bessona, Xoça… El foc avançava sense treva per sobre les muntanyes de la Serra Grossa, pels Cabeços, Torrater, Serra d’Agullent…
El foc va acabar quasi envoltant la ciutat d’Ontinyent. Només l’est va quedar lliure de les flames. L’espectacle dantesc que descriuen els vídeos penjats a Youtube dóna una idea aproximada del terrible espectacle que van patir els pobles de la comarca, i sobretot Ontinyent, aquells tres dies inoblidables per a la nostra comarca. Possiblement el perill més gran que les flames arribaren a entrar pel riu a la ciutat va ser quan el foc corria a gran velocitat pels barrancs de Pola i el barranc Gran, els quals ajuntaren les flames a prop de la urbanització Helios. Allà es van concentrar màquines excavadores, centenars de voluntaris, camions abocant terra, veïns de les cases del voltant, bombers… Es va parar el foc i la ciutat va respirar una miqueta més tranquil·la.
Van ser tres dies de lluita intensa sense descans de professionals i de voluntaris. Sense descans i sense esperança de guanyar la batalla al foc. Els focs que van començar a Albaida i a Fontanars dels Alforins es van ajuntar en un de sol. Aquells tres dies de juliol vam ser trista notícia als noticiaris de l’estat. En total, els focs de la Vall d’Albaida i part de les comarques veïnes va arribar a cremar 18.400 ha. A part de la desfeta dels boscos, i de la pèrdua de cases de camp, l’incendi va causar la mort de cinc estrangers que comandaven un avió portuguès, un Antonov, que col·laborava amb les tasques d’extinció.
L’estiu de la cendra (II). L’estiu dels grans incendis
L’estiu de la cendra (i III). Després del gran foc Ximo Urenya
Records de l’incendi de 1994 Pere Mayor
A propòsit dels incendis de 1994 a la nostra comarca Enric Abad
El foc que calcinà la Vall (pdf) Daniel Alfonso (Revista Almaig 2006)
