04.07.2014 - 00:04
Aquell fatídic estiu de 1994 no vam ser nosaltres els únics que vam patir l’atac dels grans incendis. La calor provinent del desert, la sequera, la despreocupació generalitzada per les muntanyes, la falta de mitjans… es donava a tot arreu de l’estat. Es van produir uns altres set gran incendis forestals a més del de la Vall d’Albaida. A dins del País Valencià se’n van produir tres més molt grans, alguns molt més grans que el nostre.
Quan el foc de la nostra comarca ja estava quasi controlat, el dia sis començava a Alcoi un altre important incendi que amenaçava la Serra de Mariola, el qual va començar a les 2.45 de la matinada. El de Millars va cremar 25.430 ha, el de Requena, 24.000 ha, el d’Espadella, a la Serra d’Espadà, 19.300 ha. Un altre gran incendi que va començar a Villarluengo (Terol) va penetrar a la comarca dels Ports on hi va cremar 28.000 ha. En total es van cremar al nostre país 140.000 ha, el 14% de la superfície forestal.
A fora del País Valencià també es van produir uns altres grans incendis. A Catalunya els focs del 94 van començar més prompte que al País Valencià provocant milers d’hectàrees cremades ja en la primavera. Però els més importants van cremar a partir del dia 1 de juliol. Molts van ser els incendis aquell estiu a Catalunya, amb més de 23.000 ha cremades, els més importants dels quals van ser els del Bages, els del Berguedà i els dels Pallars Jussà i Pallars Sobirà.
En altres territoris propers al nostre país, a Moratalla, Múrcia, l’incendi, que també va afectar part de la província d’Albacete, va cremar 5.500 ha. A l’Aragó van passar de les 15.000 les hectàrees cremades. A Andalusia es va cremar només un miler d’hectàrees.
La col·laboració ciutadana
Tot just començat l’incendi a Fontanars dels Alforins que amenaçava d’entrar d’immediat al terme d’Ontinyent, l’ajuntament d’aquesta ciutat va crear un gabinet de crisi dirigit pel balte, Vicent Requena, i pel Regidor de Medi Ambient, Pere Mayor. El gabinet va romandre actiu els tres dies que va durar el gran incendi i va tenir el suport actiu dels tècnics municipals, persones coneixedores del terme, biòlegs i grups ecologistes. Quan la tragèdia amenaçava la pròpia ciutat, les autoritats van demanar urgentment per via radiofònica la col·laboració de persones majors d’edat, vehicles de transport de personal, màquines excavadores, serres elèctriques… També es va demanar a fàbriques i comerços que permeteren als seus treballadors presentar-se a l’Ajuntament, i a la plaça del Barranquet després, per a ser conduïts als punts més conflictius. En la valoració que hom va fer després de l’incendi, es va destacar la gran quantitat dels col·laboradors altruistes que s’hi van presentar i la presència de vehicles que van prestar els seus serveis. Cal assenyalar també la cooperació dels propietaris de finques i de cases de camp en les tasques d’extinció i en l’ajut als voluntaris participants.
A banda de l’acció terrestre professional dels bombers dels parcs de la comarca i de les veïnes, molt disminuïda, com hem dit per la necessitat d’atendre al mateix temps tants incendis al nostre País i sobretot per la magnitud de l’incendi del Millars, també cal destacar la presència de les brigades militars especialitzades vingudes puntualment i que es van posar a les ordres dels serveis públics d’extinció de l’incendi.
L’estiu de la cendra (I). Els fets
L’estiu de la cendra (i III). Després del gran foc Ximo Urenya
Records de l’incendi de 1994 Pere Mayor
A propòsit dels incendis de 1994 a la nostra comarca Enric Abad
El foc que calcinà la Vall (pdf) Daniel Alfonso (Revista Almaig 2006)
